Quins observadors internacionals pot haver-hi en un referèndum il·legal?

 

L'única organització convidada pel Govern no és signant dels documents de l'ONU per a aquests casos.

La Generalitat vol que observadors internacionals assumeixin les funcions de la Sindicatura Electoral dissolta aquest divendres 22 de setembre pel Govern per esquivar les quantioses multes imposades pel Tribunal Constitucional (TC).

Aquests s'encarregarien de vetllar pel correcte desenvolupament del referèndum il·legal de l'1-O, com validar el cens electoral i realitzar l'escrutini per poder validar el procés.

Segons la llei del referèndum - tombada pel TC el 7 de setembre-, és la Sindicatura l'encarregada d'acreditar als observadors internacionals.

Però, qui designarà ara a aquests observadors internacionals si ja no hi ha Sindicatura?

A més, les competències que la suspesa llei del referèndum atorga als observadors internacionals es limiten a que puguin "dirigir consultes, observacions i recomanacions a la Sindicatura Electoral", no que exerceixin les funcions d'aquest òrgan ara dissolt.

I a més, a quines lleis s'han d'atenir aquests observadors?

RESPECTE A LA LLEI

La 'Declaració de principis per a l'observació internacional d'eleccions' i el 'Codi de Conducta per a observadors internacionals d'eleccions' estableixen que aquestes missions s'han de dur a terme respectant la sobirania, les lleis i les autoritats electorals del país on se celebren.

"L'observació internacional d'eleccions s'ha de fer respectant la sobirania del país que celebra les eleccions i respectant els drets humans del poble del país", diu el paràgraf nou de la Declaració, signat el 2005 per les principals organitzacions dedicades a aquesta tasca.

A més, afegeix que aquestes missions "han de respectar les lleis del país amfitrió, així com a les autoritats nacionals, inclosos els òrgans electorals, i actuar de manera compatible amb el respecte i la promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals".

Aquests documents van ser signats el 2005 a la seu de l'ONU per representants d'una vintena d'organitzacions internacionals i ONG, entre elles les que tenen més experiència com el Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), l'Organització dels Estats Americans (OEA), les Nacions Unides (ONU), la Comissió Europea, la Comissió de Venècia i ONG com el Centre Carter -que es va desentendre de l'1-O- o el National Democratic Institute.

Entre els signants no està --almenys ens els signants originales-- el Hague Center for Strategic Studies que és qui finança una de les missions d'observadors convidada pel Govern català per al referèndum de l'1 d'octubre.

En tot cas, fonts coneixedores d'aquest tipus de missions expliquen que a Espanya només l'OSCE pot observar processos electorals i només d'àmbit nacional.

"OBSERVACIÓ ELECTORAL A LA CARTA"

El diputat del PSOE Ignacio Sánchez-Amor, amb àmplia experiència en observació internacional d'eleccions, ha explicat que en els últims temps estan proliferant entitats que s'ofereixen als governs per fer una "observació electoral a la carta". Per això, assenyala la importància que tota missió electoral faci públic qui és el pagador final de la iniciativa.

El mateix Consorci de Diplomàcia Pública de Catalunya va intentar que l'ONU ho acredités com a observador internacional , però no ho va aconseguir.

No obstant això, aquest organisme va assegurar que el seu intent no tenia a veure amb el procés sobiranista a Catalunya sinó amb el seu interès de promoure l'observació de processos en altres països.