Lletrats del Parlament: les mesures del Govern central poden "atacar" l'Estat de Dret

 

Un informe qüestiona les mesures de l'aplicació del 155

Un informe de lletrats del Parlament afirma que les mesures que va preveure el Govern central en Consell de Ministres per aplicar a Catalunya l'article 155 de la Constitució poden implicar un "atac contra l'Estat de dret que suposaria vulnerar el principi de legalitat i de jerarquia normativa" si un reial decret preval sobre l'Estatut, que al seu torn forma part del bloc constitucional.

L'informe és un encàrrec del secretari general del Parlament a diversos lletrats de la cambra sobre les conseqüències del 155 en el funcionament del Parlament i sobre possibles mesures d'impugnació.

JxSí va demanar formalment dilluns que el Parlament actuï "administrativa, civil, constitucional i penalment" contra el 155, i els serveis jurídics de la cambra van començar a estudiar les possibilitats.

Segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries, l'informe encara ha de passar per la junta de lletrats, de manera que encara hi pot haver algun ajust en el document.

El text sosté que "les instruccions del Govern central no poden alterar" el que disposa l'Estatut perquè aquest concreta el contingut essencial del dret a l'autonomia.

Així, i pel que fa al Parlament, els lletrats veuen "factible" que els diputats puguin interposar recursos d'empara davant del TC en defensa del dret a exercir plenament els seus càrrecs públics com a representants del poble de Catalunya.

LES MESURES DEL GOVERN CENTRAL

En abordar concretament les mesures previstes en el recent Consell de Ministres extraordinari, l'informe constata que destituir el Govern de la Generalitat "planteja seriosos dubtes sobre la seva adequació a l'ordre constitucional i estatutari vigent".

Afegeix que la facultat de donar instruccions a totes les autoritats d'una autonomia "no pot implicar la seva destitució o cessament" perquè només el president del Govern té la suprema representació de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat a Catalunya.

Si la mesura del Govern central pretén assegurar que es compleixen instruccions donades al president de la Generalitat, l'informe diu que l'ordenament jurídic ja preveu els mecanismes d'exigència de responsabilitats polítiques i fins i tot penals, però són mecanismes "atribuïts a òrgans diferents del President del Govern espanyol ", com poden ser el Parlament i el TSJC, segons l'Estatut.

I afegeix que "no es pot suspendre la configuració de l'autogovern en aplicació de l'article 155", cosa que, en el cas de Catalunya, es basa en l'article 152 de la mateixa Carta Magna i al 65 de l'Estatut --que preveu que el president de la Generalitat dissolgui el Parlament anticipadamente--.

El document també fa referència a dues de les mesures que preveu el Govern central: d'una banda, la D1, que "pretén que el Parlament no pugui investir cap president de la Generalitat durant el termini màxim de sis mesos".

I, d'altra banda, la D2, que "pretén impedir que el Parlament creu comissions d'investigació o fixi compareixences".

Per als lletrats, les dues mesures "eliminen els trets característics del sistema parlamentari de manera totalment irreconciliable amb la Constitució i l'Estatut" perquè contradiuen el 152 de la Carta Magna i els articles 55, 67 i 74 de l'Estatut.