La Guàrdia Civil sospita que la Generalitat va camuflar estructures d'Estat en contractes amb empreses tecnològiques

La Guàrdia Civil registra la seu de T-Systems

La Guàrdia Civil està investigant si la Generalitat de Catalunya "va ocultar" la creació i el desenvolupament d'estructures d'Estat entre els acords marc i contractes que va formalitzar entre els anys 2012 i 2016 amb més de 40 empreses tecnològiques.

L'informe lliurat al Jutjat número 13 de Barcelona ha seleccionat un total de 33 contractes per valor de 811 milions d'euros, en els quals podrien estar camuflats els treballs per donar suport informàtic a les noves estructures que preveia crear el Govern català per donar pas a la República.

Aquest informe es va realitzar inicialment per ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, inclou els contractes realitzats pel CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) o mitjançant el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI ), amb el qual el primer té un conveni de col·laboració, i que han aixecat sospites dels investigadors.

El CTTI és l'organisme del Govern català encarregat de la contractació centralitzada, la gestió i el subministrament de solucions en l'àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) de tota l'Administració autonòmica.

Segons explica la Guàrdia Civil, a part de la licitació pública habitual per a la contractació d'obres i serveis, el CTTI "ha estat utilitzant de manera habitual els anomenats Acords marc, on es regulen les condicions que han de regir els contractes".

En aquests Acords-Marc es contempla la prestació de serveis mitjançant dues modalitats: recurrents i sota demanda. No obstant això, és aquesta última modalitat la que permet encarregar la prestació de qualsevol servei amb l'única presentació a la societat adjudicatària del contracte, d'una ordre de treball, és a dir, "sense necessitat de la publicitat derivada d'una licitació pública".

En el moment de realitzar l'informe, la Guàrdia Civil estava investigant la creació de l'Agència Nacional de Seguretat catalana, considerant que per al seu desenvolupament l'CESICAT constituiria una part "essencial". Per això, va seleccionar tots els acords marc i contractes formalitzats per la Generalitat de Catalunya entre els anys 2012 i 2016 a través del CTTI, els que "a judici" dels investigadors incloguessin la prestació de serveis i "en el seu marc de desenvolupament s'haguessin pogut amagar la creació i desenvolupament d'estructures d'Estat ", entre les que s'inclogués l'esmentada Agència Nacional de Seguretat.

Es tracta de 33 contractes amb més de 40 empreses tecnològiques, entre les que estan grans societats i multinacionals, alguns d'ells s'han realitzat a través de UTEs (Unions Temporals d'empreas) i altres, directament amb les societats interessades. La suma dels imports d'aquests contractes és de 811.443.729 euros.

LA DIRECTORA GENERAL DE T-SYSTEMS VA SER DETINGUDA

L'empresa que va aconseguir contractes per un import major va ser T-Systems ITC Iberia, que a través de quatre expedients va contractar per un total de 309.890.000 d'euros, dividits en els següents imports: 152.788.000 i 53.310.000 del primer expedient ; 35.220.000, 17.530.000 i 25.910.000 d'un segon expedient; 10.630.000 del tercer i 14,49 de l'últim expedient de contractació.

Es dóna la circumstància que la directora general d'aquesta societat, Rosa María Rodríguez Curtó, va resultar detinguda en l'operació que va dur a terme la Guàrdia Civil el passat 20 de setembre contra tot l'entramat que estava preparant el referèndum de l'1 d'octubre.

El jutge, a més, va ordenar l'entrada i registre al seu despatx professional, amb la confiscació de tota la documentació dels treballs d'aquesta empresa per a la Generalitat de Catalunya i va ordenar, a més, el registre dels despatxos i dependències en què treballaven 03:00 empleats del seu equip.

Per quantia de la contractació amb el Gobienro català, el segueix un contracte d'una UTE formada per quatre empreses, entre elles, una coneguda multinacional, que inclou dos pagaments de 130.980.000 d'euros i 17.870.000.

Una altra UTE integrada també per una multinacional i altres dues societats es va adjudicar un altre contracte per valor de 62.530.000 d'euros. Mentre que una UTE constituïda per altres tres empreses va aconseguir un altre contracte per 66.610.000.

Però hi ha molts altres contractes de grans quanties realitzats amb el CTTI de la Generalitat de Catalunya amb altres UTEs per 45.910.000; 44.720.000 d'euros; 42.660.000; 21.950.000. A més, el CTTI va contractar directament amb societats individuals per 34,40 milions; 211.684.000, 205.932.000 i per altres quantitats menors, fins a un total de 33 contractes de prestació de serveis TIC que, segons la Guàrdia Civil podrien haver estat utilitzats per la Generalitat per "amagar" la creació de les estructures d'Estat.

"CONSULTORIA, COMPLIMENT NORMATIU I GOVERN DE RISC"

Molts d'aquests contractes ho són sota l'epígraf de prestació de serveis de Tecnologia de la Informació i Comunicació centrals de caràcter continuat de la Generalitat de Catalunya per a diversos departaments. Entre ells, n'hi ha per a l'aprovisionament d'infraestructura de procés de dades; organismes i ens dependents de la Generalitat; gestió tributària basada en una solució de mercat i eines per a la seva desplegament; serveis de consultoria, compliment normatiu i govern de risc per al CESICAT; servei avançat de detecció i protecció contra ciberamenaces o serveis de suport a l'activitat derivada de l'operació de la seguretat del CESICAT.

També hi ha altres de manteniment d'aplicacions del Departament de Territori i Sostenibilitat; per la Secretaria General, Secretaria de govern, el Gabinet Jurídic Central i la direcció de serveis del Departament de la Presidència; o de gestió de sistemes informàtics del departament de Governació i Relacions Institucionals.

A això s'afegeixen els de col·laboració entre el sector públic i privat per a l'aprovisionament i manteniment d'aplicacions de la Generalitat o per a l'aprovisionament d'infraestructura de procés de dades o el de prestació de serveis d'Oficina Tècnica per al Govern i direcció de la planificació , coordinació, seguiment i implantació de tots els processos de transició i transformació del nou Model de serveis TIC.

RISC DE DESTRUCCIÓ DE PROVES

Per continuar la seva investigació, la Guàrdia Civil va sol·licitar al fiscal de l'Audiència Nacional --que va dirigir la investigació en aquest sentit tot i que al setembre es va unir la informació al Jutjat 13 de Barcelona-- que reclamés la "lliurament immediat" a les empreses dels "expedients complets" dels acords marc i la resta de contractes que s'hagin executat amb la Generalitat. No obstant això advertia que la petició s'havia de fer sempre que no es posés en risc la investigació, ja que "aquestes gestions podrien donar lloc a la destrucció" d ' "importants proves".

També van sol·licitar la presa de manifestació als administradors i encarregats dels departaments que haguessin desenvolupat aquests projectes per a la Generalitat.

A això, van afegir la petició a Hisenda dels informes sobre les operacions comercials del CESICAT i el CTTI, així com els de la liquidació de l'IVA. A més, van reclamar els llistats dels treballadors d'ambdues empreses, així com els seus expedients de vida laboral i també les plantilles i els informes de vida laboral dels treballadors de les empreses que han tingut relació comercial amb la Generalitat.