dissabte, 19 de octubre de 2019

La paradoxa injusta del futbol posa l'empat a Mestalla

|

DPlpTouUIAAYu3S

Iniesta controlant la pilota


Recordo quan el Leicester va guanyar la Premier League, que va coincidir amb el més llorejat periple europeu de l'Atlètic de Madrid, arribant a dues finals de Champions. El que tothom veu com una proesa no és més que una victòria per defecte, ser el borni al país dels cecs, ser el menys dolent d'entre el pitjor.


Que el Leicester guanyés la lliga anglesa o que l'Atleti fos un equip tan "temut" no és mèrit seu, sinó demèrit dels altres. Com hauria d'estar Europa per a què els de Ranieri, ençà, guanyessin la lliga i per a què els matalassers tombessin a tot el que es posava per davant. Pensin-ho, perquè tot és una gran farsa.


Aquesta nit, a Mestalla, ha passat més o menys el mateix. El València està fent una campanya magnífica en lliga, marxa segon i ha guanyat molts partits, perseguint un Barça que no perd ni a les bales, però tot i així cal criticar-los.


En tot bar cutre de parroquians amigables, on es couen els intringulis del futbol, l'etiqueta que se li posa al València és: "A la segona volta punxaran i acabaran en UEFA". D'això és del que s'ha encarregat el Barça en aquest partit. D'obrir els ulls de la gent i de fer veure que si el València està aquí no és mèrit seu, sinó demèrit dels altres. Aquesta ha estat la primera part.


I com haurà d'estar la Liga Santander per a què el València vagi segon. La superioritat a la primera meitat per part dels d'Ernesto Valverde és total. Que no juga a res, que avorreix fins als coloms. Doncs el bany de joc ha estat de líder a aspirant, de mestre a alumne. I amb un gol de Messi vergonyosament no assenyalat per l'àrbitre, que anirà directe a la nevera.


La resta no importa. Al Barça no és que li hagin anul·lat un gol, és que no l'hi han donat, directament. Tota la resta és fruit del marge d'error del futbol, de l'imperfecte i l'injust que és. Aquestes coses que té el futbol que ho fa igual d'incomprensible que el tabac: tan fastigós com addictiu.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH