dijous, 27 de febrer de 2020

La crisi no llastra els resultats educatius a Catalunya, segons la Fundació Bofill

|

Informe educacion catalana

Presentació de l'estudi de la Fundació Bofill




La crisi no ha generat un llast en els resultats educatius de l'alumnat a Catalunya entre 2009 i 2014, període durant el qual els estudiants d'ESO han protagonitzat una tímida millora de les proves competencials, gràcies especialment a l'esforç de "resiliència" del professorat i, en part també, a una major despesa de les famílies en aspectes educatius abans gratuïts o subvencionats.


Ho conclou l'Informe 'L'estat de l'educació a Catalunya a les portes d'un cicle de recuperació econòmica. Anuari 2016' de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dijous pel director de la fundació, Ismael Palacín, i el codirector de l'informe Francesc Pedró en roda de premsa.


Pedró s'ha preguntat: "Com pot ser que en aquestes situacions tan adverses no trobem resultats negatius?", i ha trencat una llança a favor de la feina implementada pels professors, els qui han suportat el 47% del pes de les retallades de l'àmbit educatiu, que ha vist reduït el seu pressupost un 21,7% en cinc anys.


S'ha referit als professors com els "herois anònims" que han permès que la crisi no hagi impedit una millora dels resultats, malgrat quedar danyades les condicions de educabilidad dels nens i adolescents catalans en aquest període.


"Els nostres indicadors demostren que no hi ha hagut un empitjorament de les trajectòries escolars, sinó més aviat tot el contrari", ha remarcat Pedró, que, igualment, ha dit que no tenen constància que els nivells d'aprenentatge hagin estat superiors.


"El professorat ha decidit protegir l'escola, posant el coll i les esquenes, no han treballat com sempre, sinó més i millor", ha dit Pedró, que ha referit que la taxa de graduació en ESO ha passat del 77% al 88% i la d'idoneïtat del 68% al 77%.


Pedró ha advertit que "potser és massa aviat per conèixer a fons" els efectes de la crisi en l'ensenyament, perquè queda pendent si la baixada de la inversió s'ha traduït en una caiguda de l'equitat a l'educació infantil, les conseqüències de la qual podrien aflorar en deu anys.


Segons el codirector de l'informe, "això no vol dir que problemes endèmics del sistema educatiu català s'hagin resolt", i ha posat damunt de la taula la qüestió de l'equitat educativa, que ha considerat la gran assignatura pendent.


La crisi no ha generat un llast en els resultats educatius de l'alumnat a Catalunya entre 2009 i 2014, període durant el qual els estudiants d'ESO han protagonitzat una tímida millora de les proves competencials, gràcies especialment a l'esforç de "resiliència" del professorat i, en part també, a una major despesa de les famílies en aspectes educatius abans gratuïts o subvencionats.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH