Ni estruços ni espavilats

Aquesta vegada no val la tàctica de l'estruç. El PP ha guanyat les eleccions a Espanya i ERC ho ha fet a Catalunya. La gestualitat i el verbalisme radical dels talibans que manen a CiU han derivat vots convergents als comptes dels republicans; aquests han obtingut el 23,6% dels sufragis (549.052), mentre els nois d'Artur Mes en recollien el 21,8% (548.640).

Aquesta vegada no val la tàctica de l'estruç. El PP ha guanyat les eleccions a Espanya i ERC ho ha fet a Catalunya. La gestualitat i el verbalisme radical dels talibans que manen en CiU han derivat vots convergents als comptes dels republicans; aquests han obtingut el 23,6% dels sufragis (549.052), mentre els nois d'Artur Mes en recollien el 21,8% (548.640). Però no ens despistem. És una evidència que el PSC solament ha recaptat el 14,2% de les paperetes escrutades (358.465) vint punts menys que el 2009, i Iniciativa -obstinada en fagocitar socialistes desencantats- s'ha hagut de conformar amb un discret 10,2% (258.476). Gairebé un empat amb un PP en dificultats. Algun articulista ha qualificat a IC com: "avui referent de la tradició d'esquerres"? Quant voluntarisme hi ha pel món dels escribes! A la foto hi falten els 158.000 vots de Ciudatans , els 117.056 de Podem i els 32.000 d'UPyD...

Vist el vist tan absurd és aplicar la tàctica de l'estruç negant evidències com la de l'espavilat obstinat a sumar vots alegrement afirmant que el 55% està per la 'consulta' i, conseqüentment amb això, simpatitzen amb la secessió. Error de l'estruç i suspens en matemàtiques per a l'espavilat. Veiem-ho; en unes eleccions on el sobiranisme ha posat tota la seva obstinació a plantejar-les com un missatge inequívoc a Europa no arribar al 50% de participació és, al meu modest entendre, un fracàs. O no ens sabem explicar? Pel que fa a les últimes autonòmiques celebrades fa 18 mesos CiU i ERC perden 472.000 vots. Alguns dels entusiastes de la nit electoral haurien de reflexionar. Entre el hihi i el haha dels patriotes i els detractors del bipartidisme alguns obvien que a Europa s'ha colat molta irracionalitat d'extrema dreta i d'extrema esquerra. Igual que ha de reflexionar un PSC sobre el qual han caigut recentment les set plagues d'Egipte. A saber: el desgast dels governs Zapatero i Tripartits, els casos de corrupció, les disputes internes, l'assetjament d'alguns mitjans de comunicació, el transfuguisme, l'ambigüitat mal entesa i pitjor calculada i la renúncia a part del seu ADN original. I el pitjor és que alguna d'aquestes plagues amenaça amb tornar.

En resum: El nivell d'abstencionisme persisteix, el bipartidisme està tocat, Artur Mes sobreviu més captiu que abans, el secessionisme segueix enllaunat on estava, els petits creixen i fan soroll mentre Europa apareix cada vegada més complexa? I la 'centralitat'? Doncs de moment sense pare ni mare.