El nomenament ve avalat per un informe de competència del Senat que destaca el seu èxit empresarial i les seves profundes arrels espanyoles.

En només un mes, la geografia del sud-oest d’Europa i el nord d’Àfrica ha estat dràsticament alterada per la força de la natura.

D'acord amb la publicació, aquest moviment respon a la pressió exercida per l'administració de Donald Trump als Estats Units. 

Aquest anàlisi ha estat elaborat i publicat per la Fundación Alternativas. La direcció de l'estudi ha anat a càrrec de dues figures de prestigi en l'àmbit científic i acadèmic.

L'entrenador deixa la banqueta després d'un incident amb afeccionats en l'estadi: la família per sobre de tot 

El president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, ha demanat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que, en les futures circulars en què es fixarà la regulació i la retribució de les xarxes gasistes de cara al període 2027-2032 —que s’han de publicar aquest any—, “tingui present que hi ha gas per estona”.En la seva participació en la 23a Trobada del sector energètic de l’IESE i Deloitte, Reynés va advertir que això “probablement” no es va tenir en compte en el cas de l’electricitat l’any passat per part del regulador, però va subratllar que caldrà “assegurar” que la inversió en el gas i el manteniment d’aquestes infraestructures es duguin a terme, ja que, si no és així, es pot “incórrer en l’error” que, per voler “estalviar-se alguna cosa en els peatges”, després es tingui “un problema de seguretat”.Així, va recordar que hi ha fets recents, en referència a l’apagada del 28 d’abril, que ja han fet pensar que la inversió, especialment en el manteniment de les infraestructures gasistes, “és fonamental”.D’altra banda, Reynés va estimar que “no hi ha política energètica europea per se”, sinó únicament una suma de recomanacions i visions nacionals que alenteixen la presa de decisions estratègiques, cosa que representa per si mateixa “una limitació”.En aquest sentit, va considerar que la política energètica europea continua sent el resultat de “voluntats de mínims comuns” entre els estats membres, fet que provoca avenços lents i poc coordinats, en dependre constantment de consensos entre 27 països amb interessos i realitats energètiques molt diferents.Simplificació i desregulacióPer això, va defensar que Europa hauria de “fer una tasca de tracció de la simplificació i la desregulació”.“No perquè no vulguem regulacions, sinó perquè el que necessitem és una major simplificació de tot”, va dir.Tecnologia davant ideologiaAixí mateix, va indicar que en el debat energètic ara sembla que s’està imposant “més allò d’augmentar el pes del raonament basat en la tecnologia i abandonar una mica els maximalismes ideològics”, tot i que va subratllar que “va per barris”.Pel que fa a l’anomenat trilema energètic, Reynés va assegurar que mai no s’ha arribat a entendre “que havia de ser un triangle equilàter”, buscant un equilibri entre proporcionar energia “d’una manera sòlida i segura”, alhora que es procura una assequibilitat dels preus que no impacti ni en el benestar econòmic de les famílies ni en la competitivitat de les empreses, i també avançant en la descarbonització.“Però sense excedir-nos en un o altre, perquè quan es trenca l’equilibri, el sistema pateix, i qui acaba patint és la ciutadania, en forma de persones o en forma d’empreses”, va afegir.