A Barcelona , les rates han estat notícia als mitjans de comunicació i les xarxes socials han anat carregades d'imatges en què campaven a plaer, fins i tot a plena llum del dia, pel nucli antic i per llocs tan turístics com la plaça Catalunya . "Les regles del joc estan canviant i tot apunta cap a una proliferació progressiva", adverteixen els experts d'EZSA Sanidad Ambiental, una empresa especialitzada en control de plagues.

 

Les dades ho confirmen. Només a la ciutat, EZSA ha rebut des de començament d'any un total de 409 trucades d'urgència per problemes amb rosegadors. És un 43,51% més que en el mateix període del 2021, quan se'n van registrar 285 . En alguns mesos, com el maig i el juliol, l'increment d'avisos supera gairebé el 100% respecte al mateix mes de l'any passat .

 

"L'augment de les temperatures i les humitats amb motiu del canvi climàtic fan que estiguin augmentant els nínxols", expliquen

 

Però els rosegadors, tot i ser la plaga protagonista d'aquest estiu barceloní, no han estat l'únic malson. També les paneroles han tingut aquest estiu més presència. Animades per la calor, que accelera l'eclosió dels ous, i amb les clavegueres com a incubadora afavorint el seu ritme de reproducció, les paneroles han generat més trucades d'emergència, segons EZSA. Així, a la capital catalana el nombre d' avisos rebuts per aquests insectes, entre el gener i el juliol, s'ha disparat un 74,68% respecte al mateix període de l'any passat .

 

"L' augment de les temperatures i les humitats amb motiu del canvi climàtic fan que estiguin augmentant els nínxols i que millorin els moments de més activitat metabòlica d'aquests animals", explica Ignacio Santamarta, director d'Innovació d'EZSA. A més, el confinament durant la pandèmia per covid-19 va generar nous hàbits entre els rosegadors que, acostumats a evitar la presència humana, es van habituar a sortir als carrers i van anar perdent la por al contacte amb les persones. "D'altra banda, l'ús dels rodenticides amb matèria activa, a causa dels canvis en la legislació, ha provocat que aquesta tècnica de control estigui cada cop més limitada i sotmesa a condicions molt més severes, cosa que provoca que el control de poblacions sigui més complex", afegeix Santamarta.

 

ELS AJUNTAMENTS HAN D'ACTUAR AMB PREVENCIÓ

 

Els experts apunten a la prevenció com a millor arma. Per això, els ajuntaments reserven importants partides destinades al control de plagues que, segons EZSA, no deixen d'incrementar-se, ja que els treballs i l'atenció d'avisos cada cop són més nombrosos. Aquestes partides inclouen la desratització a la via pública, clavegueram i edificis oficials, desinsectació a les mateixes zones i, en cas que sigui necessari, desinfecció contra fongs, bacteris i virus en lavabos, vestuaris , entre altres. I, al marge d'aquestes, es liciten altres serveis específics segons la problemàtica concreta de cada municipi (control d'aus, processionària, mosquit tigre...).

 

Cada municipi o ciutat en té la casuística. Així, la periodicitat dels tractaments depèn de multitud de factors com l'organisme o plaga diana, la zona on es trobi i la població animal a controlar. Per això, els experts insisteixen més que en el tractament, els plans de control d'organismes nocius han d'estar enfocats a detectar i, en última instància, a controlar poblacions. D'aquí ve la importància de la monitorització i en el seguiment previ i continuat.