Redescobreixen el Laberint d'Horta: secrets del segle XVIII que surten a la llum

El Laberint d’Horta, una joia històrica de la capital catalana, està vivint un renaixement gràcies a un projecte de restauració que ha tret a la llum el seu sistema de reg original del segle XVIII i els fonaments que sustenten el seu traçat històric. Les troballes s’han documentat i protegit per garantir la seva conservació durant la resta dels treballs.

La intervenció, que s’ha iniciat al març d’aquest any, manté el seu calendari i finalitzarà al març de 2026. El projecte contempla la plantació de 2.211 xiprers per recuperar el recorregut històric d’1,5 quilòmetres de camins, la instal·lació d’un paviment més permeable i un sistema modern de reg per degoteig, segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona.

Un reg enginyós del segle XVIII

Els arqueòlegs Joan Llaberia i Òscar Varas, d’Abans Serveis Culturals, han liderat la investigació i han corroborat que tant els fonaments com el sistema hidràulic es conserven en bon estat.

“Es regava per inundació, amb l’entrada d’aigua a l’angle est i un sistema de distribuïdors i canalitzacions que comunicaven els parterres. El desnivell natural del terreny permetia que l’aigua avancés fins a la sortida al sector sud”, han explicat els experts.

Durant la intervenció s’han identificat 57 trams de canalitzacions, moltes d’elles conservant la seva forma original malgrat les reformes de principis del segle XX. A la zona oest, a més, s’ha trobat una mina que recollia l’aigua sobrera per conduir-la cap a l’antic rentador.

Aquestes descobertes confirmen les hipòtesis formulades a partir dels plànols de l’enginyer italià Domenico Bagutti, un dels creadors del jardí juntament amb el jardiner francès Devalet i el mestre d’obres català Jaume Valls.

Un llegat que comença el 1791

El Parc del Laberint d’Horta ocupa 54 hectàrees i s’ha dissenyat a partir de 1791 per encàrrec del marquès Joan Antoni Desvalls, de la família Llupià, de Poal i de Alfarràs, que ha mantingut la propietat fins als anys setanta del segle XX, quan l’Ajuntament ha assumit la gestió.

L’espai s’ha obert al públic el 1971 i ha rebut una restauració profunda el 1994 per convertir-se en jardí museu. Avui, el Laberint d’Horta és Bé Cultural d’Interès Local i es troba en procés de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional, fet que reforça el seu valor patrimonial.

Restauració amb visió sostenible

El projecte compta amb un pressupost de 1,32 milions d’euros, finançats principalment amb fons Next Generation. Tot i que el laberint roman tancat al públic durant les obres, la resta del parc continua accessible. La restauració busca concil·liar la recuperació històrica amb millores sostenibles, com paviments permeables i reg eficient, que assegurin la conservació a llarg termini.

Patrimoni viu: tradició i innovació

Les troballes arqueològiques no només confirmen la mestria dels enginyers i jardiners del segle XVIII, sinó que també permeten valorar la innovació hidràulica de l’època i la visió estètica dels seus creadors. El projecte converteix el Laberint d’Horta en un referent de conservació històrica, on passat i present es combinen per oferir un patrimoni viu i accessible a futures generacions.