La ciència ignora a les dones: el 80% dels estudis mèdics se centra només en homes
Segons DOMMA, companyia de referència en salut i benestar menopàusic a Espanya, la recerca mèdica històrica manté un deute amb la salut femenina, condicionant els diagnòstics, els tractaments i la qualitat de vida.
El Dia Internacional de la Dona posa en relleu la bretxa històrica en la ciència, on dècades d'estudis basats en models masculins perpetuen desigualtats sanitàries i evidencien la necessitat urgent de polítiques, recerca i atenció adaptades a la biologia femenina.
Una bretxa històrica que afecta milions de dones
En ple segle XXI, la medicina continua ignorant les particularitats del cos femení. Segons l'anàlisi presentada per Women Leaders in Healthcare, “el 80% dels estudis mèdics històrics s'han desenvolupat únicament amb població masculina o sense diferenciar resultats per sexe”. Aquesta manca de dades específiques té conseqüències directes en diagnòstics tardans, tractaments ineficaços i falta d'acompanyament clínic.
Per a Mireia Roca, cofundadora i co-CEO de DOMMA, el problema va més enllà de l'absència d'informació: “El problema no és sol el que no sabem, és el que creiem saber a partir de models que mai ens han inclòs”. L'experta adverteix que aquesta perspectiva esbiaixada continua condicionant la salut de milions de dones.
Cristina Martínez, també cofundadora de DOMMA, subratlla que el patró històric ha considerat el cos masculí com a universal: “Durant dècades, el cos masculí s'ha pres com a referència universal. El resultat és un buit estructural que deixa a les dones desprotegides en diagnòstic, tractament i acompanyament”.
Conseqüències concretes de l'exclusió
Les dades mostren que la bretxa històrica té impactes reals: les dones presenten un 50% més de probabilitats de rebre un diagnòstic erroni davant un infart, segons el mateix informe. La mateixa problemàtica es repeteix en malalties cardiovasculars, trastorns ginecològics i la menopausa, on l'absència de protocols i estudis específics limita l'eficàcia de l'atenció mèdica.
Aquest biaix estructural evidència que la medicina no ha aconseguit adaptar a la realitat biològica femenina, perpetuant desigualtats que afecten la qualitat de vida i el benestar durant etapes vitals prolongades.
El femtech com a motor d'innovació i canvi
Davant la inacció institucional, la innovació en salut femenina sorgeix des del sector privat i la tecnologia femtech. Empreses liderades per dones, com DOMMA, han desenvolupat solucions integrals que combinen productes naturals, acompanyament expert i formació sanitària per a cobrir buits històrics en l'atenció clínica durant el climateri i la menopausa.
“És inconcebible que una etapa que ocupa gairebé el 40% de la vida de les dones continuï sense una estratègia sanitària que respongui a les seves necessitats”, declara Roca, emfatitzant la urgència de polítiques públiques que complementin aquestes iniciatives privades. Martínez afegeix: “Si les dones no haguéssim creat aquestes solucions, ningú ho hauria fet”, subratllant la dependència de la innovació femenina enfront de la falta de resposta institucional.
Un desafiament pendent per a la salut femenina
L'anàlisi de la situació evidencia que, malgrat els avanços en recerca i el sorgiment d'iniciatives privades centrades en dones, la medicina tradicional continua mostrant un dèficit estructural en el tractament i diagnòstic de la població femenina. Expertes com Mireia Roca i Cristina Martínez insisteixen que la falta de protocols específics i polítiques públiques dedicades continua deixant a milions de dones en una situació de vulnerabilitat clínica.
El Dia Internacional de la Dona torna a posar de manifest que la ciència i la sanitat tenen encara un llarg camí per recórrer per a garantir igualtat efectiva en salut, demostrant que la bretxa de gènere en la recerca mèdica no és només històrica, sinó un problema vigent que exigeix acció institucional immediata.
Escriu el teu comentari