“Argo”, la asendereada peripècia d'Ístria en els records perduts d'una anciana

Pocs territoris europeus com Trieste i l’avinguda península d’Istria han patit un canvi tan reiterat de fronteres i sobirania al llarg del segle XX. Les circumstàncies bèl·liques van voler que aquests territoris comencessin el passat segle com a part de l’Imperi Austrohongarès, passessin després a ser d’Itàlia per ser immediatament ocupats pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i, en el seu final, formar un “estat lliure” temporal que acabà dividit en diverses zones adjudicades respectivament a Itàlia i Iugoslàvia. I, després del desmembrament d’aquest darrer país, subdividir-se a la seva vegada entre Eslovènia i Croàcia.

Innecessari és dir els infinitats de problemes personals, familiars i culturals, a més de imposicions i/o persecucions, que es van produir durant aquest segle, els quals van originar desplaçaments de població que seguien o escapaven de l’impuls de la força imperant en cada moment. Tal fou el cas de l’escriptora italiana María Grazia Ciani, istriana ella mateixa de naixement, però emigrant forçosa quan els italodàlmats van haver d’abandonar la seva terra natal a conseqüència de la derrota soferta durant la Segona Guerra Mundial. Una peripècia personal que segurament va quedar gravada de manera indeleble en la seva memòria i que va donar lloc a l’escriptura de Història d’Argos, un llibre poètic que rememora la fugida de la ciutat istriana de Pula d’una dona que va haver d’abandonar el seu gos York i que, ja gran i afectada per l’Alzheimer, torna a aquella ciutat en companyia de la seva filla i neta amb el record permanent d’aquell animal a qui tant va estimar. D’aquí que Ciani optés, com a títol d’aquesta obra, pel nom Argo, el gos que va guardar fidelitat a Ulisses fins al retorn del seu amo a Ítaca.

Aquest text, amb una forta empremta autobiogràfica, va inspirar Leticia Russo a crear un espectacle precisament amb aquest mateix títol, Argo. S’ha presentat durant una estada meteòrica de només tres dies al teatre Akadèmia, tan estretament vinculat en els seus orígens a Itàlia, on, sota la direcció de Serena Sinigaglia, Ariella Reggio, María Ariis i Lucía Limonta van donar vida a aquestes tres dones de diferents edats, dues de les quals acompanyen la seva mare/àvia en la recerca dels seus orígens en un text teatral que “ens parla de la ferida profunda i silenciada de la història”.

Argo és un espectacle d’enorme força dramàtica i profund sentit poètic que les tres actrius van interpretar magistralment i que va permetre degustar una excel·lent mostra del quefer dramàtic italià.