Chéjov recreat per Simon Stephens en “Vània” (Romea)

El teatre és sempre un repte i com més arriscat, millor. D’aquí el valor del dramaturg anglès Simon Stephens, que va agafar a les seves mans L’oncle Vània de Txékhov i la va reelaborar reubicant en època i professió els seus personatges i, sobretot, reescrivint el text de manera que tots ells poguessin ser encarnats per un sol intèrpret. La proposta, certament arriscada, va resultar exitosa, i Joan Sellent l’ha traduïda al català perquè, sota la direcció de Nelson Valente, es presentés al teatre Romea.

Si Stephens va adaptar Txékhov a la contemporaneïtat, Sellent l’ha situat al seu torn en el nostre entorn més proper, de manera que en el text que l’espectador veurà a l’escenari del carrer de l’Hospital trobarà referències a Catalunya i al present, detalls que contextualitzen localment l’obra. Per a la seva posada en escena s’ha comptat amb l’experiència de Joel Joan, que en aquesta ocasió ha passat de la lleugeresa de la comèdia amb què va romandre llarg temps en un altre local del grup Focus a fer un esforç sobrehumà, com el que exigeix aquesta multiplicació de personatges. L’únic actor ha de passar d’un a un altre expressant els seus estats d’ànim i les seves sensacions, tractant de fer versemblant la transició i fàcilment identificable el canvi, cosa que no és precisament tasca fàcil. La transformació del to de veu i la utilització de petits elements complementaris —unes ulleres, un objecte qualsevol— contribueixen a fer més comprensible cada canvi, de manera que l’espectador el pugui percebre adequadament.

Vània constitueix, per tant, una experiència interessant que consagra l’habilitat de Nelson Valente per dirigir un sol actor i fer creïble un text complex per la caracterologia dels seus diferents personatges.