La pensió mitjana puja un 40% però les retencions fiscals pugen un 78%
Des de 2018, any en què Pedro Sánchez va assumir per primera vegada la presidència del Govern, la pensió mitjana contributiva a Espanya ha crescut un 40%, passant de 930 euros mensuals a 1.305 euros en 2024
Des de 2018, any en què Pedro Sánchez va assumir per primera vegada la presidència del Govern, la pensió mitjana contributiva a Espanya ha crescut un 40%, passant de 930 euros mensuals a 1.305 euros en 2024. Aquest augment s'explica principalment per la revaloració anual vinculada al IPC i per l'entrada en el sistema de nous jubilats amb prestacions més altes que les que s'extingeixen. De fet, les noves pensions són gairebé un 20% superiors a les que causen baixa.
Aquest creixement sostingut ha fet que la despesa pública en pensions augmenti entorn d'un 50% en el mateix període, impulsat també per la jubilació de la generació del baby boom, que ha començat a incorporar de manera massiva al sistema.
L'altra cara de l'augment: pugen les retencions
Paral·lelament, els jubilats també estan suportant un major pes fiscal. Les retencions per IRPF aplicades a les pensions han augmentat un 78% des de 2018, un ritme gairebé el doble que el de la pròpia pujada de les pensions. En xifres, la recaptació per retencions fiscals ha passat de 10.816 milions d'euros en 2018 a 19.297 milions en 2024.
Encara que menys visibles que les pujades anunciades anualment, aquestes deduccions en la nòmina dels pensionistes han contribuït de manera notable al creixement continu de la recaptació del IRPF.
Més despesa en pensions, però també més ingressos fiscals
La incorporació de jubilats amb trajectòries laborals més llargues i salaris més elevats està transformant el sistema públic de pensions. Mentre l'Estat assumeix una major despesa, també es beneficia d'una base imposable més àmplia que reforça els ingressos fiscals.
En aquest context, es reobre el debat sobre la sostenibilitat del sistema i sobre l'impacte real que tenen les pujades de les pensions en la butxaca dels jubilats, que veuen com una part important de l'increment es va en impostos.
Les dades de l'Agència Tributària confirmen el creixent pes de les pensions en el conjunt de les retencions vinculades al treball i les activitats econòmiques, que constitueixen la principal font d'ingressos del IRPF. Segons reconeix el propi organisme, les retencions associades a les pensions han anat guanyant protagonisme dins del total de l'impost.
No obstant això, l'Agència recorda que l'import final del IRPF que paguen els pensionistes no depèn únicament de la seva pensió, sinó també d'altres rendes complementàries que puguin percebre.
Augmenta el pes de les retencions fiscals sobre les pensions
L'impacte fiscal de les pensions en el conjunt del IRPF segueix a l'alça. Segons dades de l'Agència Tributària, les pensions representen al voltant del 20,7% de la renda bruta de les llars i el 22,5% de les rendes del treball i activitats econòmiques subjectes a retenció. No obstant això, les retencions associades a les pensions han guanyat pes progressivament, amb un increment més pronunciat des de 2022.
Aquest creixement es deu, en part, al fet que els paràmetres de l'impost no s'han actualitzat al ritme de la inflació, la qual cosa implica que les pujades en la pensió mitjana empenyen a molts pensionistes a suportar un tipus impositiu més elevat.
Per a il·lustrar l'impacte, Hisenda posa com a exemple l'exercici 2022, anterior a la incorporació de l'ajust fiscal per a mutualistes en el IRPF. Aquest any, el sistema públic de pensions va generar una massa total de 159.743 milions d'euros, dels quals es van retenir 14.317 milions en concepte de IRPF. Aquestes prestacions es van distribuir entre 9,85 milions de persones, encara que només 6,3 milions (el 64%) van presentar declaració anual. A aquest grup se li van assignar 108.536 milions en pensions (el 74% del total) i 13.566 milions en retencions, és a dir, el 94% del total recaptat per aquesta via.
Aquest fenomen confirma que el pes fiscal dels pensionistes en el IRPF és cada vegada més rellevant, a mesura que augmenten les prestacions i s'incorporen jubilats amb bases de cotització més elevades.
Recaptació del IRPF i rendes complementàries dels pensionistes
Les persones que presenten declaració de la renda i reben pensions també perceben altres ingressos, que influeixen en la recaptació total del IRPF. D'una banda, molts pensionistes compten amb rendes vinculades al treball o activitats econòmiques, ja que l'any en què es jubilen alguns han treballat part del temps per compte propi o aliè. D'altra banda, també disposen d'ingressos per rendes immobiliàries, ja sigui per arrendaments o rendes imputades, així com rendes de l'estalvi.
En conjunt, les rendes vinculades al treball i activitats econòmiques van sumar al voltant de 34.000 milions d'euros addicionals a les pensions, mentre que les rendes immobiliàries i de l'estalvi van aconseguir uns 25.000 milions.
En 2024, els ingressos per IRPF van augmentar un 7,6%, encara que els canvis normatius introduïts aquest any van suposar una reducció de recaptació pròxima a 3.200 milions d'euros. Sense considerar aquest efecte, la pujada real dels ingressos hauria estat del 10,2%, un creixement que s'alinea amb l'augment de la renda mitjana de les llars i l'increment en el tipus efectiu de gravamen, provocat per l'alça de salaris i pensions.
Increment de retencions en rendiments de treball i pensions en 2024
L'augment dels ingressos fiscals en 2024 es va recolzar principalment en l'evolució positiva de les retencions derivades dels rendiments del treball i del capital mobiliari. No obstant això, la declaració anual va mostrar un saldo negatiu degut tant a una reducció en els ingressos com a un fort increment en les devolucions.
Les retencions vinculades als rendiments del treball i activitats econòmiques van augmentar un 9% en l'últim any. Dins del sector privat, aquest creixement va ser del 9,1%, destacant un increment del 10,3% en les grans empreses enfront del 6,8% registrat en les pimes.
En el cas de les pensions públiques, les retencions van experimentar un creixement pròxim al 12%. Des de febrer, la pujada mitjana va ser del 11,3%, dels quals aproximadament set punts es deuen a l'augment de la massa de pensions i els quatre restants a l'increment del tipus impositiu aplicat.
Finalment, les retencions per rendes de capital mobiliari van registrar un destacat creixement del 40,8% en 2024.
Escriu el teu comentari