És el "boom" turístic un parany financer per al sector hoteler?

El fulgurant retorn del turisme a nivells prepandèmics, amb previsions que segons els experts superaran els 100 milions de visitants a Espanya aquest 2025, podria semblar un triomf rotund. No obstant això, darrere de les xifres rècord d’ocupació s’amaga una paradoxa: l’èxit massiu està posant al descobert les profundes debilitats financeres d’un sector que, en molts casos, opera amb models obsolets. Segons la fintech Embat, els hotels s’enfronten a un còctel de fluxos de caixa volàtils, costos creixents i infraestructures de tresoreria antiquades que els impedeixen aprofitar el moment. La pregunta no és retòrica; el “boom” pot convertir-se en una trampa si no s’hi està preparat.

Catalunya, el gresol de la transformació financera

Catalunya, amb la seva vibrant capital i la seva icònica costa, ha estat tradicionalment el gran aparador del turisme espanyol. Avui, també s’ha convertit en el laboratori de la necessària transformació financera. Les xifres parlen per si soles: segons dades de l’Idescat, l’institut d’estadística català, la facturació mitjana per habitació ocupada ha augmentat significativament, mostrant el vigor del sector a la regió. No obstant això, aquesta eufòria amaga un cicle d’ingressos erràtic, marcat per una alta estacionalitat que en temporada baixa pot esdevenir un pou sense fons per a la liquiditat.

A aquest repte històric s’hi afegeix ara un nou factor de disrupció: l’increment de la taxa turística. Tal com s’ha informat a mitjans especialitzats com Hosteltur, aquesta mesura, si bé busca equilibrar la balança entre turisme i infraestructures, afegeix una pressió fiscal que els hotels han de saber gestionar amb una agilitat sense precedents. En aquest escenari, la digitalització de la tresoreria deixa de ser una opció. Precisament per això, l’Institut Català de Finances (ICF) ha activat una línia de préstecs específica per a la modernització dels allotjaments turístics, fet que subratlla que la digitalització i la sostenibilitat són les úniques vies per assegurar la viabilitat del negoci.

Madrid i altres capitals: la conquesta de la rendibilitat urbana

Mentre el Mediterrani lluita amb l’estacionalitat, el frenètic pols de capitals com Madrid, Sevilla o València planteja altres dilemes. Tot i gaudir d’una demanda més constant, aquests destins s’enfronten a una guerra de marges brutal, impulsada per l’espiral de costos. Segons l’anàlisi del sector, l’encariment de l’energia, la pressió salarial i la logística en el cor de la ciutat són un llast que obliga a una optimització financera minuciosa i constant.

El dinamisme inversor en el sector hoteler a escala estatal, amb operacions de compravenda en destins clau com les Balears i Canàries, mostra una reconfiguració del mapa inversor. És aquí on la figura del CFO adquireix un protagonisme total. En paraules de Francisco Rodríguez, el director financer (CFO) de R2 Hotels, “la recuperació del volum de vendes també ha ampliat els plans de millores i inversions, que s’apliquen amb molta més rapidesa que en el passat”. El mateix directiu subratlla que el futur exigeix una gestió de tresoreria àgil i adaptativa, gairebé en temps real, deixant enrere els pressupostos rígids.

Aquesta tendència s’observa en diverses capitals. A València, l’ocupació hotelera ha crescut un 4,4% en el primer semestre de 2025, segons dades d’HOSBEC, fet que reflecteix una professionalització del sector. A més, s’estan materialitzant grans operacions, com el refinançament de 10 milions d’euros per a la reforma de l’hotel Melià València, una mostra concreta que la inversió en modernització està en marxa. A Sevilla, el desafiament és doble: d’una banda, s’està posicionant com un hub d’innovació en acollir esdeveniments com el Touristech Fest 2025, però de l’altra, segons Idealista, la ciutat està considerant la introducció d’una nova taxa turística, fet que la situa en una cruïlla similar a la de Catalunya.

L’escenari fiscal i el repte de la pime hotelera

Més enllà dels grans grups hotelers, el “boom” turístic presenta un desafiament encara més urgent per als milers de petits negocis familiars i hotels independents. Per a aquests establiments, la reinvenció financera no és una estratègia corporativa, sinó una qüestió de pura supervivència davant un entorn regulador i operatiu cada cop més exigent.

L’anàlisi d’experts d’Embat subratlla una distinció fiscal clau: una empresa es considera “gran” quan la seva xifra de negoci supera els sis milions d’euros. Després de creuar aquest llindar, les obligacions fiscals s’intensifiquen, obligant les empreses a presentar els seus registres comptables i controls tributaris mensualment. Per a molts hotels, els ingressos dels quals no sempre arriben a aquesta xifra, això representa un salt qualitatiu en la complexitat administrativa. La manca d’eines de gestió financera automatitzades, en aquests casos, es converteix en un coll d’ampolla insostenible, ja que segons Embat, no és viable comptar amb una persona dedicada exclusivament a aquestes tasques.

El full de ruta irrenunciable: la tresoreria com a únic avantatge competitiva

L’hotel del futur no es mesurarà només per les seves estrelles, sinó per la seva salut financera. La reinvenció del sector no és un simple rentat de cara, sinó l’adopció d’un full de ruta estratègica amb tres pilars irrenunciables. Antonio Berga, co-CEO d’Embat, explica la necessitat d’aquest canvi: “Les empreses hoteleres que modernitzin les seves àrees financeres estaran millor preparades per capgirar la volatilitat i aprofitar el cicle expansiu actual”.

La tresoreria en temps real com a brúixola

Oblidar-se de la comptabilitat reactiva i abraçar un model predictiu. Tal com defensen els experts d’Embat, la digitalització permet centralitzar els fluxos de caixa, conciliar pagaments i cobraments automàticament i, el més important, tenir una radiografia completa de la salut financera per identificar colls d’ampolla i oportunitats abans que es materialitzin.

La sostenibilitat com a inversió, no com a cost

El viatger actual no només busca un bon llit, sinó una experiència alineada amb els seus valors. Els hotels han d’invertir en sistemes de gestió energètica intel·ligent i economia circular. Aquestes inversions, sovint elevades, requereixen una planificació quirúrgica que, com promou la línia de préstecs de l’ICF, asseguri la competitivitat a llarg termini.

Gestió multicanal i automatització total

La proliferació d’agències de viatges en línia i mètodes de pagament ha creat un veritable laberint operatiu. Segons l’anàlisi d’Embat, la manca d’integració entre plataformes genera retards i dificulta la presa de decisions. El següent pas és transformar la conciliació bancària d’una tasca feixuga i propensa a errors en un procés automàtic i fiable, alliberant l’equip per centrar-se en l’estratègia.

L’era de la resiliència financera

El sector hoteler ha demostrat una capacitat de resistència admirable. Però el repte actual és d’una escala diferent. L’èxit d’aquest “nou boom” no dependrà de quants turistes arribin, sinó de la capacitat dels hotelers per gestionar la complexitat i la volatilitat que comporten. El futur pertany a qui entengui que una estratègia financera robusta i digitalitzada és tan vital com l’experiència del client. L’era de la resiliència financera tot just comença, i el primer pas ja no pot esperar.