Empresa i Treball resumeix un any de mesures per a reforçar el teixit productiu català

La Generalitat de Catalunya ha volgut marcar un punt d’inflexió en la seva política econòmica. Sota la direcció de Miquel Sàmper, la Conselleria d’Empresa i Treball ha desplegat durant l’últim any un conjunt d’actuacions que, segons el mateix departament, persegueixen un objectiu clar: enfortir el teixit productiu, augmentar la competitivitat i garantir una ocupació de qualitat a tot el territori.

El balanç, fet públic mitjançant un comunicat, recull avenços en àrees clau com la internacionalització, la reindustrialització, la capacitació digital, el turisme, el comerç i la cohesió territorial. Tot això en el marc d’un enfocament integral que també inclou la simplificació administrativa i el diàleg social com a eixos transversals.

Projecció internacional i diversificació de mercats

En matèria d’internacionalització, Empresa i Treball ha impulsat un nou servei de creixement empresarial gestionat per l’agència pública Acció, dissenyat perquè les empreses catalanes puguin guanyar dimensió i competir en millors condicions als mercats globals.

El departament ha posat l’accent en la captació d’inversió estrangera d’alt valor afegit. Per això, s’han organitzat missions institucionals i empresarials a la Xina, el Japó i Corea del Sud, mercats considerats estratègics pel seu potencial tecnològic i industrial.

En paral·lel, i davant de les tensions comercials amb els Estats Units per la imposició d’aranzels, s’han adoptat mesures per diversificar destins d’exportació i donar suport a les companyies que busquen consolidar o obrir noves vies de negoci fora del país.

Reindustrialització i transició cap a una economia verda

La Conselleria subratlla l’impacte del Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric, que considera “un punt d’inflexió” en la transformació industrial de Catalunya. Aquest projecte s’emmarca en el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2022-2025, l’execució del qual continua, mentre ja es treballa en l’elaboració del tercer pacte, previst per al període 2026-2030.

A més, s’ha avançat en la reorientació del Fons de Transició Nuclear, amb el propòsit que els seus recursos estiguin més alineats amb les necessitats reals dels municipis i comarques afectats, facilitant la previsió d’inversions i generant un entorn favorable per a l’activitat econòmica i l’ocupació local.

Simplificació administrativa i cohesió territorial

Un dels compromisos clau ha estat reduir la càrrega burocràtica que afronten les empreses i les persones emprenedores. El Pla de Facilitació de l’Activitat Econòmica 2025-2028 persegueix agilitzar procediments i eliminar barreres administratives.

En aquest mateix bloc, s’ha creat la Direcció General del Diàleg Social, s’ha reimpulsat la transformació del Servei Públic d’Ocupació (SOC) i s’han reprès les negociacions amb el Conselh Generau d’Aran per ampliar les competències en promoció econòmica. També s’ha treballat per garantir la disponibilitat de sòl industrial que permeti acollir nous projectes productius al territori.

Capacitació digital amb perspectiva de gènere

En l’àmbit tecnològic, el Pacte Nacional pel Talent Digital fixa un objectiu ambiciós: duplicar el nombre de professionals digitals per al 2030, assegurant que el 50% de les noves incorporacions siguin dones. Aquesta iniciativa busca no només incrementar el capital humà especialitzat, sinó també reduir la bretxa de gènere en els sectors tecnològics.

Com a complement, el programa Més digitals ofereix formació presencial gratuïta a col·lectius vulnerables, entre els quals hi ha les persones grans, amb l’objectiu que cap segment de la població quedi al marge de la transformació digital.

Turisme sostenible i comerç competitiu

En turisme, Empresa i Treball ha llançat la campanya (+) Catalunya, millor turisme, orientada a promoure un model més sostenible i de més valor afegit. S’ha reactivat la Taula de Turisme amb participació activa del sector privat i s’ha constituït un grup d’experts per col·laborar en el disseny de la nova Llei de Turisme i en l’elaboració del Pla territorial sectorial.

Pel que fa al comerç, les prioritats han estat millorar la competitivitat i fomentar la innovació. S’han activat programes de suport com ICF Lidera Comerç i el Pla de Competitivitat, Creixement i Innovació. Així mateix, s’ha impulsat la Formació Professional Dual com a via per formar i incorporar talent qualificat al sector comercial.

Perspectives de futur

El departament recalca que les mesures adoptades formen part d’una estratègia a llarg termini per consolidar un model econòmic més resilient, innovador i cohesionat. “Volem que les empreses tinguin eines per créixer i que l’ocupació que es generi sigui estable i de qualitat”, assenyala el comunicat.

Amb la vista posada en el 2030, l’objectiu és que les polítiques impulsades durant aquest primer any posin les bases per a un desenvolupament econòmic que combini competitivitat, sostenibilitat i equitat territorial.