Catalunya i el nord de Portugal segellen una aliança estratègica amb aspiracions europees

La seu de Foment del Treball a Barcelona s'ha convertit aquest cap de setmana en l’escenari d’una cita que aspira a marcar un abans i un després en les relacions econòmiques entre Catalunya i el nord de Portugal. Al voltant de la mateixa taula es van reunir representants institucionals, diplomàtics i líders empresarials amb un objectiu compartit: transformar la sòlida relació bilateral en un motor de creixement amb impacte europeu.

La delegació catalana va estar encapçalada pel conseller d’Empresa de la Generalitat, Miquel Sàmper, que va exercir d’amfitrió al costat del president de Foment, Josep Sánchez Llibre. Per part portuguesa, hi va assistir la cònsol a Barcelona, Indira Rodrigues Noronha, acompanyada de representants de primer nivell del món econòmic, com José Luis da Rocha Ceia, vicepresident de l’Associação Empresarial de Portugal (AEP), i Paulo Dinis, director executiu de Fundação AEP. També hi va participar Ramon Font, delegat a Portugal de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials, així com altres representants d’organismes empresarials d’ambdós costats de la frontera.

Dels lligams històrics a la cooperació estratègica

Les intervencions dels presents van coincidir a destacar que els vincles entre Catalunya i Portugal es remunten a dècades de col·laboració empresarial. Tanmateix, tots van subratllar que el moment actual exigeix fer un salt qualitatiu. L’objectiu ja no és només mantenir relacions comercials fluides, sinó consolidar un eix de cooperació estable que permeti competir en el mercat global en igualtat de condicions amb altres regions europees.

En paraules de Josep Sánchez Llibre, la relació es fonamenta en “un comerç sòlid, inversions creixents i un entramat empresarial compartit”. El president de Foment no va dubtar a descriure aquesta aliança com un veritable “pont aeri empresarial” que connecta Barcelona i Porto i que ha de servir per projectar ambdós territoris cap a un futur de més prosperitat.

La cònsol Indira Rodrigues Noronha va reforçar aquesta visió en afirmar que la cooperació entre Catalunya i el nord de Portugal permetrà consolidar-se com a “motors econòmics en l’àmbit ibèric i europeu”. Una declaració que resumeix l’ambició amb què es planteja aquest pacte, concebut no com una suma d’interessos puntuals, sinó com una aposta estructural pel creixement conjunt.

Xifres que parlen per si soles

Més enllà dels discursos, les dades presentades a la reunió reflecteixen el pes real d’aquesta relació. En territori portuguès operen actualment 783 filials de 594 empreses catalanes, mentre que a Catalunya ho fan 155 filials de 130 companyies portugueses. Aquest intercanvi empresarial ha contribuït a consolidar una relació de confiança mútua i a diversificar els sectors de col·laboració.

El comerç bilateral travessa un moment de clara expansió. Només el 2023, Catalunya va exportar a Portugal per un valor de 6.287 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 5% respecte a l’exercici anterior. En els darrers cinc anys, les inversions catalanes a Portugal van ascendir a 189,7 milions d’euros, dirigides principalment a activitats de serveis financers, comerç i enginyeria civil. En el sentit invers, Portugal va invertir 81 milions a Catalunya, amb especial protagonisme de la indústria química i del sector publicitari.

Aquestes xifres confirmen que la relació transcendeix el simple intercanvi de béns. Es tracta d’un ecosistema compartit en què empreses d’ambdós territoris troben espais per créixer, innovar i generar ocupació.

Sectors clau per al creixement

La voluntat expressada a Barcelona apunta a aprofundir en aquesta cooperació amb un horitzó clar: expandir-se cap a sectors estratègics que puguin marcar el futur de l’economia europea. Entre els àmbits assenyalats hi figuren l’automoció, els plàstics, la maquinària industrial, els serveis financers i la logística.

Tots ells es presenten com a camps amb un alt potencial d’innovació i amb la capacitat de situar Catalunya i el nord de Portugal en una posició de lideratge dins el marc de la transició digital i energètica que impulsa la Unió Europea. La trobada no es va limitar, doncs, a reafirmar els lligams històrics, sinó que va obrir un espai per dissenyar projectes concrets amb impacte a mitjà i llarg termini.

Un horitzó europeu compartit

Foment del Treball va recordar en un comunicat que les relacions entre Catalunya i Portugal sempre han estat properes i fructíferes, però va destacar que la conjuntura actual ofereix una oportunitat irrepetible per reforçar-les. La voluntat comuna, expressada tant per les institucions com per l’empresariat, és construir un model de col·laboració que serveixi de referència dins la Península Ibèrica i que tingui projecció continental.

En aquest sentit, els participants van coincidir que el context internacional exigeix aliances sòlides entre territoris amb interessos complementaris. Catalunya aporta un teixit empresarial innovador i una forta vocació exportadora, mentre que Portugal ofereix un mercat dinàmic i en expansió, amb capacitat per atreure inversions en sectors clau. La suma d’aquestes fortaleses es perfila com una fórmula guanyadora per encarar els reptes econòmics dels propers anys.

Una aposta amb visió de llarg termini

La trobada celebrada a Barcelona no va ser una reunió més dins del calendari institucional. Va ser, en paraules dels assistents, un pas decidit cap a la construcció d’una estratègia conjunta que vol convertir Catalunya i el nord de Portugal en referents econòmics ibèrics i europeus.

El repte ara consisteix a traduir les declaracions en accions tangibles que reforcin aquest “pont empresarial” i el consolidin com un instrument de desenvolupament compartit. Tal com va resumir Sánchez Llibre, es tracta d’aprofitar “un comerç sòlid, inversions creixents i un entramat empresarial compartit” per projectar un futur comú.

Amb aquestes premisses, l’aliança es planteja com una de les apostes més ambicioses en matèria de cooperació econòmica dels darrers anys a la Península, amb capacitat no només per intensificar els lligams històrics, sinó per situar-los en un nivell estratègic d’abast europeu.