Massimo Motta: “La competència és la clau perquè Europa tingui empreses més resilients i productives”

Europa viu un debat clau sobre la seva capacitat per competir globalment davant gegants nord-americans i xinesos. En aquest context, Massimo Motta ha ressaltat la necessitat de preservar mercats competitius perquè les empreses europees puguin créixer, innovar i resistir crisis econòmiques. Motta, amb una trajectòria de dècades com a assessor d’autoritats de competència a tot el món, planteja que les polítiques governamentals no han de distorsionar la competència, sinó acompanyar-la en els casos estrictament necessaris.

La visió d’un expert internacional

Massimo Motta, catedràtic de Recerca a Icrea-Universitat Pompeu Fabra i membre de la Barcelona School of Economics, ha dedicat gran part de la seva carrera a estudiar com la competència impacta en la productivitat i la resilència empresarial. Entre 2007 i 2011 va ser ‘chief competition economist’ de la Comissió Europea, la qual cosa li va permetre assessorar sobre els casos més rellevants de control de fusions, pràctiques anticompetitives i regulació de mercats a nivell europeu.

En les Jornades Nacionals de Defensa de la Competència organitzades per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), Motta va assegurar que “Si volem que les empreses europees tinguin més productivitat, més resilència, més escala, doncs la recepta no passa per menys competència. La recepta passa per mantenir la competència, és a dir, assegurar-se que competeixin, perquè aquesta és l’única manera en què tindran l’incentiu de continuar invertint i innovant”.

El seu argument principal és que la competència no només augmenta l’eficiència econòmica, sinó que també fomenta la innovació constant i la capacitat de les empreses d’adaptar-se davant imprevistos, crisis globals o canvis tecnològics.

Competència davant de “campions europeus”

Motta va criticar l’estratègia política de crear “campions europeus” que puguin rivalitzar amb empreses estrangeres de gran mida. Segons ell, aquestes polítiques haurien de formar part de la política industrial, no de la regulació de competència: “Prefereixo que tingui un objectiu, que és la protecció de la competència i eficiència econòmica, que tingui només aquest objectiu. I després serà un altre organisme, el Ministeri d’Economia en alguns països, el govern en altres, que prengui la responsabilitat política de dir, ‘no, doncs aquesta decisió no m’agrada, doncs jo també vull afegir aquesta condició’”.

Segons Motta, el risc d’aquest enfocament és que l’intervencionisme governamental pugui debilitar la competència real, reduint incentius perquè les empreses inverteixin en tecnologia, formació de personal i expansió.

Igualtat de condicions per a plataformes i empreses tradicionals

L’economista també es va referir a l’impacte de plataformes digitals com Airbnb i Cabify en els mercats tradicionals. Va subratllar que la innovació ha de ser premiada, però dins d’un marc regulatori just: “Les regles haurien de ser les mateixes per a tothom”.

Va explicar que el desequilibri actual entre empreses tradicionals i digitals pot distorsionar la competència i generar injustícies: mentre els hotels o taxis compleixen amb normatives estrictes i paguen impostos complets, algunes plataformes gaudeixen d’avantatges fiscals que debiliten la competència. Per a Motta, garantir igualtat de condicions és fonamental per a un mercat eficient i sostenible.

El paper dels governs i la regulació

Motta sosté que les autoritats públiques només han d’actuar en casos d’“externalitats o fallades de mercat” que puguin afectar tercers o l’economia en el seu conjunt. Segons ell, les lleis de competència han de preservar l’eficiència econòmica i la lliure competència, sense que els governs suavitzin els criteris ni privilegiïn certes companyies: “Quan l’empresa mostra interès i és competitiva, però alhora és conscient de la seva responsabilitat social, de l’entorn en què està, i vol fer una aposta empresarial competitiva, el CIRE pot ser un bon partner”, va dir referint-se a com haurien d’interactuar les empreses amb reguladors en altres contextos.

Aquesta visió busca crear un equilibri entre incentiu privat i protecció de la competència, assegurant que les empreses competeixin per mèrits propis i no per favors estatals.

Impacte en l’economia europea

Les declaracions de Motta arriben en un moment en què l’economia europea busca consolidar-se davant la pressió internacional. Per a ell, només un mercat competitiu pot generar empreses resilients capaces de superar crisis econòmiques, adaptar-se a la digitalització i mantenir la innovació constant. La seva recomanació és clara: garantir igualtat de condicions, protegir la competència i limitar la intervenció estatal a casos estrictament necessaris.

En les seves paraules, la combinació d’innovació, inversió i competència genera un cercle virtuós: empreses més fortes, ocupació més estable i mercats més dinàmics.