Menjar sa és cada vegada més car a Espanya: les famílies es gasten 35 euros més per persona

Mantenir una dieta equilibrada a Espanya s'ha tornat més car que mai. Segons un estudi recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), prioritzar aliments de qualitat i sans, com ho són fruites, verdures, carn, peix i lactis, enfront d'aliments ultraprocessats i de baixa qualitat nutricional afegeix un sobrecost de 35 euros al mes per persona, en el millor dels casos. El que, portat a percentatges, representa un increment del 20% respecte a la cistella convencional. A més, si obrim la mirada i ens fixem en l'evolució del cost del menjar, en tot just quatre anys, el preu mitjà dels aliments ha pujat un 36%. Augmentant significativament el preu de la cistella de la compra de qualsevol ciutadà.

Cistella saludable vs. cistella convencional

L'informe publicat per la OCU compara dos tipus de cistella de la compra. Una cistella de la compra saludable, centrada en productes frescos, minimitzant de la forma més realista i coherent possible els processaments. Concretament, es destina un 75% del pressupost de la compra a fruites, verdures, carn, peix i lactis, i només un 8% a ultraprocessats. 

Per part seva, la cistella convencional i no centrada en buscar els aliments de major qualitat nutricional, inclou un 33% de ultraprocessats. Parlem de productes com els plats precuinats, brioixeria industrial, snacks i begudes ensucrades. És a dir, productes que no aporten massa nutrients, van carregats d'additius i solen ser especialment calòrics.

En 2025, les fruites, verdures, carn i peix han pujat un 6,7% i els ous un 50% en només sis mesos, elevant el cost mig mensual de la cistella saludable a 216 € per persona, enfront de 181 € de la cistella convencional.

Variacions per supermercat i ciutat

#OCU destaca que els supermercats més econòmics per a la cistella saludable són Family Cash i Alcampo, mentre que Sorli i Hipercor resulten fins a un 25% més cars, en comparació amb la resta de supermercats.
Quant a les ciutats, les més barates per a comprar saludable són Valladolid, La Corunya, Càceres i Almeria. Per part seva, els nuclis urbans més cars són Canàries, Barcelona, Girona i Huelva. El sobrecost anual per família en aquestes capitals pot arribar superar els 700 €. És a dir, més de 58 euros al mes. I això ja no depèn solament del que es fiqui en el carret de la compra, sinó d'on es resideix.

Impacte en les llars

A més, l'enquesta inclosa per part de la OCU revela que fins a un 33% de les famílies té dificultats per a afrontar la despesa en fruites i verdures; el 30% en productes bàsics com a pa, pasta, arròs, oli i lactis; i fins al 42% en carn i peix. El que acaba derivant en una alimentació de molta menor qualitat i en un empitjorament significatiu de la qualitat de vida d'aquestes persones, que no estan veient satisfet el seu dret a una alimentació adequada.

Dret a l'alimentació adequada

No es tracta només de números en la cistella de la compra: la capacitat d'accedir a una alimentació saludable és un dret humà fonamental, reconegut en instruments internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC, art. 11). Això significa que tota persona té dret a una dieta suficient, segura, nutritiva i culturalment adequada, i que aquest accés no ha de veure limitat per factors econòmics.

En la pràctica, aquest dret contempla diversos aspectes clau:

• Suficiència: l'alimentació ha de garantir que cap persona sofreixi fam o desnutrició. No és només disposar de menjar, sinó que aquesta ha de ser suficient per a mantenir una vida saludable.
• Qualitat i seguretat: els aliments han de ser nutritius i innocus, lliures de contaminants o riscos tòxics que puguin danyar la salut.
• Adequació cultural: els aliments han de respectar les tradicions i costums de cada comunitat, evitant imposar productes contraris a creences religioses o culturals.
• Accessibilitat física i econòmica: l'alimentació saludable ha d'estar disponible prop del lloc de residència de les persones i a un preu que no resulti prohibitiu. No pot ser més barat menjar ultraprocessats que fruites, verdures, carn o peix.
• Sostenibilitat: els aliments han de produir i distribuir sense comprometre els recursos naturals, garantint que les generacions futures també puguin accedir a dietes saludables.

En aquest context, el sobrecost d'una alimentació equilibrada —que segons OCU pot ser fins a un 20% més cara que una dieta basada en ultraprocessats— no és només un problema econòmic: és un desafiament de justícia social i de compliment de drets humans. Garantir que totes les persones puguin menjar sa no depèn únicament de la voluntat individual, sinó també de polítiques públiques que protegeixin l'accés a aliments bàsics, fomentin preus justos i assegurin la sostenibilitat del sistema alimentari.

Propostes de OCU al Govern

Per a alleujar el sobrecost d'una alimentació saludable, OCU proposa:

• Rebaixar temporalment del 4% al 0% el IVA en aliments bàsics de primera necessitat (fruites, verdures, llegums frescos, llet, ous, oli d'oliva).
• Reduir del 10% al 4% el IVA en carn i peix.

Consells per a estalviar i menjar sa

• Comprar productes de temporada.
• Consumir aliments congelats, que mantenen el seu valor nutricional a menor preu.
• Comprar peces senceres de carn i peix per a especejar i congelar.
• Aprofitar ofertes de productes pròxims a caducar.