Ni estrelles ni noms: l'arquitectura aposta per la "mirada crítica" i el distanciament dels grans focus

El Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) 2026 va afrontar la seva recta final amb una jornada inicial dedicada a l'arquitectura, un àmbit especialment rellevant en una ciutat que s'ha convertit en Capital Mundial de l'Arquitectura en 2026. La trobada va donar espai i temps a veus destacades del sector per a reflexionar sobre el present i el futur d'una professió clau en la construcció de les ciutats i en la millora de la vida quotidiana de les persones.

La sessió va comptar amb la participació de Nerea Amorós, investigadora distingida de la ETSAB-UPC; Eulàlia Gómez-Escoda, directora i degana de la ETSAB-UPC Barcelona Tech; i Albert Nogueras, president de AJAC. Durant el debat, els experts van abordar des de la mateixa experiència i coneixement l'essència de la professió fins als desafiaments estructurals que afecten les noves generacions d'arquitectes.

Què és realment l'arquitectura? Una professió més enllà de construir edificis

La ponència va arrencar amb la pregunta del milió: què significa realment exercir l'arquitectura. Una pregunta aparentment senzilla però sempre difícil de respondre. Per a la investigadora Nerea Amorós, el primer pas és desmuntar un dels tòpics més estesos, la tendència a reduir l'arquitectura a "construir edificis", quan la pràctica s'allunya de la teoria, tractar d'una professió molt més àmplia, que implica comprendre els espais, les dinàmiques socials i les necessitats dels qui els habiten.

En la mateixa línia, Eulàlia Gómez-Escoda va subratllar la dimensió social de l'ofici, defensant que un dels objectius fonamentals de l'arquitectura és “millorar la vida dels qui ens envolten”. Una visió que connecta directament amb la idea que l'urbanisme i el disseny dels espais tenen un impacte directe en el benestar humà.

Per part seva, Albert Nogueras va definir l'arquitectura com una disciplina basada en la “mirada crítica” sobre l'entorn. Des de la seva perspectiva, el treball de l'arquitecte consisteix a analitzar tant l'espai domèstic com l'entorn urbà per a donar resposta a problemes complexos que afecten la societat.

Una professió que canvia segons el context cultural

Un altre dels aspectes destacats del debat va ser com la percepció de l'arquitectura varia segons el país o el context cultural. Amorós va explicar que el significat i el paper de l'arquitecte poden canviar radicalment depenent del lloc.

Durant la seva intervenció va posar com a exemple països com Ruanda, Kenya o Anglaterra, on el significat de l'arquitectura s'interpreta de formes diferents, encara que gairebé sempre amb la mateixa missió comuna. En les seves paraules, “pots posar un arquitecte en gairebé qualsevol costat”, perquè la seva capacitat d'analitzar i organitzar l'espai acaba tenint un impacte positiu en la qualitat de vida de les persones.

Repensar la formació universitària

Des de la seva experiència en la docència, Gómez-Escoda va voler obrir un debat sobre la formació dels futurs arquitectes. La degana de la ETSAB va defensar que les universitats han de fomentar més el diàleg crític entre estudiants, professorat i món, en lloc de centrar únicament a reproduir coneixements ja establerts en "llibres antics".

En aquest context, assenyalava la necessitat d'impulsar aquest esperit crític és essencial perquè les noves generacions puguin afrontar els desafiaments contemporanis de l'arquitectura, des de la sostenibilitat fins a la transformació de les ciutats.

Precarietat i nous desafiaments per als joves arquitectes

La taula també va abordar algunes de les principals preocupacions dels professionals més joves. Segons va explicar Albert Nogueras, un dels grans problemes que arrossega el sector és la precarització de la professió, una situació que s'arrossega des de la crisi econòmica de 2008 i de la qual molts professionals encara no s'han recuperat plenament.

En aquest sentit, el president de AJAC va apuntar a la necessitat de recuperar l'estatus professional de l'arquitecte, reforçant el seu paper dins dels projectes i el reconeixement del seu treball.

Nogueras també va plantejar un altre repte cultural dins del sector: superar la figura de l'arquitecte-autor, una tradició molt arrelada que identifica la professió amb grans noms i projectes icònics. Una pressió que considera innecessària per a les noves generacions que comencen la seva carrera.

Donar valor a l'“arquitectura quotidiana”

Durant el debat també es va reivindicar la importància de reconèixer l'arquitectura quotidiana, aquella que no apareix en les revistes especialitzades ni en els grans premis internacionals, però que forma part del dia a dia de les ciutats.

Els ponents van comparar aquesta realitat amb el món de la gastronomia. De la mateixa manera que en la cuina només una petita elit aconsegueix les estrelles Michelin, en l'arquitectura existeix un reduït grup de figures mediàtiques que concentren gran part del reconeixement. No obstant això, la majoria dels professionals desenvolupen la seva carrera en projectes més "ordinaris" però igualment necessaris. Un missatge que busca dignificar el treball dels qui construeixen la ciutat des de la base, sense la necessitat de situar en el focus mediàtic.

Dissenyar ciutats que funcionin per a tots

Un dels moments més reveladors de la jornada va arribar quan Nerea Amorós va compartir el que considera un dels secrets perquè l'arquitectura tingui èxit social. Una perspectiva curiosa del que significa portar a l'ofici a l'efectivitat global. Amorós explicava que una ciutat funciona bé quan està pensada per a nens i persones majors. Si per a aquests dos grups, l'espai urbà resulta accessible i segur, també ho serà per a la resta de la ciutadania.

La necessitat d'explicar millor el treball dels arquitectes

Per tancar la reflexió, Albert Nogueras va posar el focus en un repte comunicatiu que encara arrossega la professió. Segons va explicar, els arquitectes han de sortir de les seves “zones de confort” i de les “mini bombolles” en les quals a vegades es mou el sector per a explicar a la societat què fan i quin és el valor del seu treball.

El president de AJAC va recordar que l'arquitecte té una funció clau dins de qualsevol projecte, ja que és el professional encarregat de coordinar i supervisar a múltiples especialistes. No obstant això, aquesta visió global també implica un desafiament: l'arquitecte ha de “saber de tot”, alguna cosa que en determinats projectes pot dificultar mantenir sempre una mirada crítica clara.

La jornada va concloure amb una idea compartida entre els ponents: en un moment en el qual les ciutats afronten reptes com la crisi climàtica, l'habitatge o la transformació urbana, l'arquitectura continua sent una eina fonamental per a imaginar i construir un futur més habitable.