L'AIE avisa de la pitjor crisi energètica en dècades i adverteix que "cap país serà immune"

El conflicte a Orient Mitjà continua escalant en el mercat energètic, polvoritzant qualsevol precedent històric. La memòria col·lectiva sol recórrer a les crisis de 1973 i 1979 com els períodes de més asfíxia energètica del segle XX. Fatih Birol, director de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), ha qualificat la situació de "molt greu", alertant que ens enfrontem a un col·lapse de subministrament que doblega la gravetat de les grans crisis del petroli del passat segle juntes.

Des de Canberra, Austràlia, Birol ha llançat un missatge de socors: el sistema energètic global està sota un atac sistemàtic que no entén de fronteres ni d'ideologies.

Un mapa d'infraestructures en ruïnes

L'origen d'aquest terratrèmol econòmic se situa en l'enduriment de les hostilitats a Pròxim Orient. Després de l'ofensiva llançada el passat 28 de febrer i les posteriors represàlies a la regió, el balanç de danys és desolador. Segons les dades de l'AIE, almenys 40 infraestructures energètiques clau han resultat greument afectades en nou països diferents.

Aquesta destrucció, sumada al bloqueig estratègic de l'estret d'Ormuz, ha provocat que el mercat mundial deixi de rebre 11 milions de barrils diaris. Per a entendre la magnitud del desastre, en les crisis dels anys 70 les pèrdues a penes aconseguien els cinc milions de barrils al dia.

Per què ningú serà "immune" a aquesta crisi?

El barril del petroli no sols serveix com a dada o indicador borsari, sinó que és una informació que serveix per a entendre el preu de la cistella de la compra o el cost de les energies en les llars. Birol ha estat taxatiu: si l'escalada bèl·lica i els atacs a les refineries continuen en la mateixa direcció, "cap país serà immune" a les conseqüències.

La interconnexió dels mercats actuals provoca un efecte va dominar on el tancament d'una vàlvula al Golf Pèrsic acaba repercutint en el sud d'Europa o en el gegant asiàtic. El risc d'una recessió global per falta d'energia barata ha deixat de ser una teoria per a convertir en una amenaça imminent.

La necessitat d'un "esforç global" coordinat

Davant un panorama tan ombrívol, la solució no pot ser individual. El director de la AIE advoca per una diplomàcia energètica sense precedents. No n'hi ha prou que Europa o els Estats Units prenguin mesures aïllades; Birol reclama un "esforç global" que inclogui obligatòriament a la Xina, Austràlia i els mateixos països de Pròxim Orient.

El full de ruta que proposa l'Agència Internacional de l'Energia passa per:

• Coordinació internacional per a estabilitzar el pas per rutes marítimes crítiques.
• Protecció conjunta de les infraestructures de refinament i transport.
• Solidaritat energètica entre potències per a evitar l'acaparament i l'especulació de preus.

En definitiva, Birol ens recorda que estem davant un desafiament civilizatori: o el món decideix abordar aquesta problemàtica de manera conjunta i urgent, o la factura que pagarem tots, ciutadans i administracions, serà inassumible.