La UE adverteix a Washington abans de la cita amb Putin: "No es pot decidir el futur d'Ucraïna sense Ucraïna"

Europa tanca files: la veu d’Ucraïna és imprescindible

En un comunicat conjunt signat per 26 dels 27 països membres, amb l’única excepció d’Hongria, els líders europeus han emfatitzat que “el camí cap a la pau a Ucraïna no pot decidir-se sense Ucraïna”. Aquesta declaració s’ha produït just abans del cim virtual entre els líders europeus i el president Trump per discutir l’estratègia nord-americana davant Moscou.

Kaja Kallas, cap de la diplomàcia europea, ha reafirmat amb contundència que “la seqüència dels passos és important. Primer, un alto el foc incondicional amb un sòlid sistema de vigilància i garanties de seguretat rigoroses”. A més, ha fet una crida explícita perquè el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, sigui convidat a participar en el cim d’Alaska, subratllant la necessitat d’incloure Ucraïna en qualsevol procés de pau.

El comunicat afegeix: “Només poden tenir lloc negociacions significatives en el context d’un alto el foc o una reducció de les hostilitats” i adverteix que “una pau justa i duradora que aporti estabilitat i seguretat ha de respectar el dret internacional, inclosos els principis d’independència, sobirania i integritat territorial, i que les fronteres internacionals no s’han de modificar per la força”. Emfatitzen que “compartim la convicció que una solució diplomàtica ha de protegir els interessos vitals de seguretat d’Ucraïna i d’Europa”, i que una Ucraïna capaç de defensar-se eficaçment és “part integral de qualsevol futura garantia de seguretat”.

Brussel·les reafirma principis innegociables

L’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha sintetitzat el sentiment europeu: qualsevol pas cap a la pau ha de començar amb un alto el foc incondicional, recolzat per mecanismes de verificació sòlids i garanties de seguretat duradores.
Aquesta posició xoca frontalment amb la suggerència de Donald Trump de considerar un “intercanvi de territoris” com a part de la negociació. Per a Brussel·les, aquest enfocament legitimaria l’annexió per la força i erosionaria els principis del dret internacional que han estat pilar de l’estabilitat europea des del 1945.

La resistència d’Hongria i l’escepticisme davant el cim

L’única veu discordant en aquesta unitat europea ha estat la d’Hongria, el primer ministre del qual, Viktor Orbán, s’ha manifestat obertament crític amb la declaració, qualificat-la com un “intents de posar les bases per a una reunió a la qual no s’ha convidat els líders de la UE”. Orbán ha assenyalat amb menyspreu que “el fet que la UE hagi quedat al marge ja és prou trist. L’únic que podria empitjorar les coses és que comencem a donar instruccions des de la tribuna”, alhora que negava ser un simple titella de Putin. El primer ministre hongarès ha suggerit que l’única acció sensata seria “iniciar un cim UE-Rússia, seguint l’exemple de la reunió entre Estats Units i Rússia”, plantejant una visió alternativa a l’aïllament de Moscou.

Washington: tanteig ambigu i riscos estratègics

Donald Trump ha definit la reunió amb Putin com un “tanteig” per “veure què té en ment”. Les seves declaracions han oscil·lat entre la possibilitat de dir simplement “Continueu lluitant” o arribar a un acord ràpid. No obstant això, la seva insinuació que Kiev hauria de ser més “realista” respecte a la pèrdua de territori ha generat alarma a les capitals europees i al mateix govern ucraïnès.
Aquest enfocament, interpretat com una possible pressió per acceptar una pau que sacrificaria la sobirania, planteja el risc de fracturar la posició aliada i atorgar a Moscou avantatges polítiques sense contraprestacions reals.

Crítiques a Zelenski i la polèmica de l’intercanvi territorial

El president nord-americà també ha expressat les seves crítiques envers el lideratge ucraïnès. Trump ha assenyalat que Zelenski “ha estat en el poder durant tota la guerra i no ha passat res”, alhora que ha deixat clar que no veu “cap possibilitat que Ucraïna recuperi el territori perdut”. Aquesta visió ha encès les alarmes a Kiev i entre els seus aliats europeus, que interpreten que la proposta implícita d’un “intercanvi de territoris” és una traïció a la sobirania ucraïnesa.

Zelenski, per la seva banda, manté una postura ferma, rebutjant qualsevol cessió de territori. En les seves declaracions, ha advertit que renunciar a regions com el Donbass “només serviria com un trampolí per a una futura nova ofensiva russa”. Per al president ucraïnès, la sobirania nacional és un principi “innegociable” i el seu país no és “una propietat privada que pugui ser objecte d’un intercanvi”.

Kiev: sobirania innegociable

El president Volodímir Zelenski ha estat taxatiu: no hi haurà cessió de territori. Considera que lliurar regions com el Donbass o Zaporiia equivaldria a crear un trampolí per a futures ofensives russes. A més, ha insistit que Ucraïna no és una propietat intercanviable i que qualsevol tractat que reconegui annexions seria inacceptable per al seu poble.
Aquesta postura reafirma la determinació de Kiev de defensar la seva integritat territorial fins i tot si això implica allargar la guerra.

La visió de Rússia i el risc de normalització

Des de Moscou, el Kremlin ha confirmat la celebració de la reunió, descrivint-la com un pas lògic cap a la resolució del conflicte. Un assistent del Kremlin ha definit Alaska com un lloc “on els interessos econòmics dels nostres països es creuen”, evidenciant la intenció russa de restablir llaços diplomàtics i econòmics amb Estats Units.

No obstant això, Rússia no ha mostrat indicis de voluntat per cedir els guanys territorials obtinguts durant la guerra, i el cim és vist per molts analistes com un intent de legitimar la seva posició actual més que com un espai per negociar una retirada.

Cronologia diplomàtica

• Principis d’agost – Contactes inicials entre Washington i Moscou per organitzar el cim.
• 5 d’agost – Brussel·les expressa inquietud per la possible exclusió d’Ucraïna en les converses.
• 8 d’agost – Trump insinua públicament la possibilitat d’un “intercanvi de territoris” amb Rússia.
• 11 d’agost – Kaja Kallas reafirma que la integritat territorial és un principi innegociable.
• 12 d’agost – 26 líders de la UE (a excepció d’Hongria) signen una declaració exigint que Ucraïna tingui veu i vot en qualsevol procés de pau i recolzant el seu camí cap a l’adhesió comunitària.

El tauler, en tensió

El cim d’Alaska es presenta com una prova de foc per a l’arquitectura de seguretat europea. La UE arriba amb un front diplomàtic majoritari i sòlid, Washington amb una postura oberta a ajustos ràpids, Kiev amb una resistència política i militar intacta, i Moscou amb una estratègia per legitimar el seu control. En aquest context, el resultat podria marcar no només el destí del conflicte, sinó també el futur de l’ordre internacional basat en el dret.