Macron desafia el seu propi govern: reimposa Lecornu enmig del caos polític francès

Emmanuel Macron ha sorprès el país amb un moviment polític tan calculat com polèmic: restituir Sébastien Lecornu com a primer ministre. L’anunci va arribar tard, passada la nit de divendres, després d’una jornada marcada per la confusió, la divisió entre els partits i una sensació generalitzada d’improvisació. França, exhausta per setmanes d’incertesa, assisteix així a un retorn que molts veuen com un reflex de l’estancament polític actual.

La reunió que ho va canviar tot

El desenllaç es va gestar en una cita de matinada al Palau de l’Elisi. Convocats per correu electrònic a les dues de la matinada, els líders de gairebé totes les formacions polítiques —excepte La França Insubmisa i el Reagrupament Nacional— van acudir a la trobada amb un Macron determinat però envoltat d’escepticisme. “La sensació és de pur caos”, va admetre un diputat de la pròpia majoria presidencial.

Durant més de dues hores, el cap d’Estat va escoltar propostes i retrets, sense aconseguir cap consens. Al final de la reunió, la conclusió va ser la mateixa que s’intuïa des del principi: Macron no cediria.

Un nomenament que divideix i debilita

El retorn de Lecornu no només va contradir el sentir dels partits de l’oposició; fins i tot dins del moviment presidencial Renaissance hi va haver veus crítiques. Molts es preguntaven per què s’havia acceptat la seva dimissió dilluns si havia de ser restituït divendres. L’ex primer ministre havia durat tot just 836 minuts en el càrrec, i el seu retorn s’interpreta com una mostra de l’obstinació del president.

En la seva primera declaració després de ser reelegit, Lecornu va defensar la seva designació amb un to de compromís institucional:
“Accepto —per deure— la missió que m’ha confiat el president de la República: fer tot el possible per donar a França un pressupost abans de final d’any i respondre als problemes de la vida quotidiana dels nostres compatriotes.”

Fractura en la majoria presidencial

El nomenament va provocar un efecte dòmino immediat. Horizons, el partit de l’ex primer ministre Édouard Philippe, va anunciar que no formarà part del nou Executiu. Els Republicans van seguir el mateix camí, mentre que els socialistes van condicionar qualsevol suport a un programa concret. A les 21.30 hores, res no estava decidit, excepte una certesa: ningú no volia Lecornu.

Aquesta manca de suport amenaça amb bloquejar l’aprovació del pressupost i reaviva el fantasma d’una nova dissolució parlamentària.

Concessions mínimes i tensions màximes

Durant la reunió a l’Elisi, Macron va intentar calmar els ànims oferint una única concessió: retardar un any l’aplicació de la reforma de les pensions, fins al gener del 2028. Aleshores, ell ja no ocuparà l’Elisi. El gest, però, no va ser suficient per recompondre una coalició esfilagarsada.

L’entorn presidencial justifica la decisió apel·lant a la urgència institucional: “Calia fer tot el possible per evitar una nova dissolució”, asseguren fonts de l’equip de Macron. Entre les prioritats, citen l’aprovació del pressupost, l’estabilitat internacional i la crisi a Nova Caledònia.

Una presidència cada vegada més solitària

L’escena política francesa es troba, novament, en un punt mort. Quatre primers ministres en poc més d’un any reflecteixen la inestabilitat que travessa el mandat de Macron. Amb una Assemblea Nacional fragmentada i uns partits que ja pensen en les presidencials del 2027, el president sembla envoltat d’aliats cansats i adversaris enfortits.

Mentrestant, Marine Le Pen capitalitza la situació. Des d’un congrés de bombers, ironitzava a les xarxes socials: “És un honor que no ens hagi convocat. Nosaltres la reunió la tenim amb la gent.”

Epíleg: la incògnita del temps

Sébastien Lecornu, que feia pocs dies assegurava que la seva etapa a Matignon estava conclosa, va definir el seu paper amb una frase que avui pren nova força: “Sóc un soldat.” Aquest soldat torna al front d’una República ferida, en una batalla on la gran pregunta continua sent quant temps podrà resistir el seu propi comandament.