Trump trenca amb Colòmbia i acusa Petro d'encapçalar el narcotràfic: Fi de l'aliança històrica antidrogues?

Durant més de quatre dècades, Colòmbia ha estat un dels pilars de l’estratègia internacional dels Estats Units contra el narcotràfic, rebent milers de milions de dòlars en assistència econòmica i militar. No obstant això, la recent suspensió de tota ajuda anunciada per Donald Trump, sumada a dures acusacions contra el president Gustavo Petro, obre un capítol d’incertesa que podria redefinir la cooperació bilateral i la lluita antidroga a Amèrica Llatina.

Trump suspèn l’ajuda a Colòmbia

El president nord-americà, Donald Trump, va comunicar a través de la seva plataforma Truth Social la suspensió immediata de tota ajuda financera i militar a Colòmbia. En el seu missatge, va qualificar el president Petro com a "líder del narcotràfic il·legal" i va acusar el seu govern de no fer res per frenar la producció de drogues al país.

"La producció massiva de drogues s'ha convertit, amb diferència, en el major negoci de Colòmbia, i Petro no fa res per detenir-ho," va afirmar Trump, i va afegir que els subsidis nord-americans s’havien convertit en una "estafa a llarg termini". A més, va advertir que, si Petro no tancava els "camps d’extermini" dedicats al cultiu de coca, els Estats Units prendrien mesures directes: "els tancarem per ell, i no serà maco."

Aquesta mesura marca un punt crític en les relacions entre ambdós països, que fins ara havien mantingut una cooperació estreta i estratègica en seguretat, intel·ligència i control de narcòtics.

Reacció i posició de Colòmbia

El govern colombià ha rebutjat enèrgicament les acusacions, defensant l’eficàcia de les seves operacions antidroga i la professionalitat de les seves forces de seguretat. El ministre de Defensa, Pedro Sánchez, va destacar que, entre gener i setembre d’aquest any, les confiscacions de cocaïna van augmentar un 8% i els laboratoris destruïts un 21% respecte a l’any anterior. A més, més de 3.200 membres de grups criminals van ser capturats o abatuts, un increment del 17%.

"Nosaltres considerem que hem fet tot el necessari i tot el que està al nostre abast. Si hi ha algú que té una voluntat fèrria per combatre el narcotràfic, és Colòmbia," va afirmar Sánchez, subratllant que la cooperació amb els Estats Units continua activa en operacions d’intel·ligència i suport logístic.

Malgrat aquests esforços, la suspensió de l’ajuda suposa un cop simbòlic i material per al país, que històricament ha depès dels recursos i l’assistència nord-americana per sostenir la seva estratègia antidroga.

Colòmbia: primer productor mundial de cocaïna

El país continua sent el principal productor mundial de cocaïna. Segons dades de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, el 2023 la producció va assolir les 2.644 tones, un increment del 53% respecte a l’any anterior. L’àrea cultivada també va créixer un 10%, superant les 252.928 hectàrees.

Tot i que la major part de la cocaïna es destina a Estats Units i Europa, la persistència del cultiu i l’expansió territorial de les plantacions reflecteixen les limitacions estructurals de la política antidroga, i expliquen en part la duresa del discurs de Trump.

Antecedents de tensió

Aquesta no és la primera vegada que els Estats Units suspenden l’ajuda a Colòmbia. L’última ocasió va ser el 1997, durant la presidència d’Ernesto Samper, acusat de rebre fons del narcotràfic. Aquella vegada, la situació es va compensar amb el Pla Colòmbia, que combinava ajuda militar i econòmica per combatre tant la droga com la insurgència de les FARC.

Amb l’arribada de Petro al poder el 2022, les friccions van augmentar: es va retirar la certificació de país que coopera contra el narcotràfic, es van limitar les compres d’armament nord-americà i, fa menys d’un mes, es va revocar el visat presidencial després de les seves declaracions instigant els soldats nord-americans a desobeir Trump.

A més, el mateix diumenge Petro va denunciar l’"assassinat" d’un pescador colombià en un atac de l’Exèrcit nord-americà a una embarcació vinculada al narcotràfic, intensificant la crisi diplomàtica.

Impacte geopolític i perspectives

La suspensió de tota ajuda obre interrogants sobre la continuïtat de la cooperació estratègica en seguretat i narcòtics. Experts internacionals, com Elizabeth Dickinson, analista de l’International Crisis Group, recorden que "Colòmbia ha estat, de llarg, el soci més proper dels Estats Units en la lluita antidrogues a tota la regió, amb dècades de cooperació militar i civil."

Ara, la suspensió de l’ajuda podria tenir conseqüències en diverses àrees: debilitament d’operacions antidroga conjuntes, impacte en la percepció internacional de Colòmbia com a aliat fiable i augment de tensions a Amèrica Llatina en un moment en què els fluxos de cocaïna continuen sent elevats.

Aquest episodi marca un moment crític per a ambdós països, que hauran de redefinir la seva relació a curt termini, equilibrant la lluita contra el narcotràfic amb els interessos polítics i diplomàtics de cada nació.