Guerra, petroli i borsa: com un conflicte a l'Iran pot enfonsar Europa

Durant els últims anys, els mercats han estat dominats per variables macroeconòmiques com la inflació, els tipus d’interès de la Reserva Federal o el creixement global. Tot i això, a finals de febrer es va recordar que, en ocasions, la principal força que mou els mercats no és l’economia, sinó la geopolítica.

El 28 de febrer, els Estats Units i Israel van atacar objectius a l’Iran, provocant represàlies contra aliats nord-americans i una paralització parcial del trànsit marítim a l’estret d’Ormuz. Des del primer moment, va quedar clar que no es tractava d’un conflicte local, sinó d’un esdeveniment amb impacte potencial en la inflació global i en les carteres internacionals.

Ormuz: el cor del comerç energètic

Al voltant del 20 % del comerç marítim mundial de petroli i una part significativa del gas natural liquat del Qatar passen diàriament per l’estret. Fins i tot les interrupcions parcials generen primes de risc immediates i incrementen els costos logístics, provocant pujades de preus. En els primers dies, el Brent va arribar a repuntar prop del 7 %.

La història mostra que els mercats rarament cauen per la guerra en si; ho fan quan l’energia cara es tradueix en inflació persistent i obliga els bancs centrals a endurir la política monetària.

Europa davant dels Estats Units

Mentre que els Estats Units, gran productor energètic, pateix un impacte principalment inflacionari, Europa és més vulnerable estructuralment. La dependència del Golf Pèrsic fa que una interrupció prolongada afecti directament els costos del gas i l’electricitat, amb conseqüències immediates en indústries clau d’Alemanya, Itàlia i la zona euro en conjunt. Per això, els bons europeus han actuat com a refugi i les expectatives de retallades del BCE s’han moderat.

La “nova pila militar”: inversió tecnològica i energètica

Els conflictes moderns no només beneficien l’armament tradicional: augmenten la demanda de ciberseguretat, satèl·lits, anàlisi de dades, IA i infraestructures energètiques. Així, la defensa deixa de ser només militar i esdevé un ecosistema tecnològic i energètic integral.

Sectors sota pressió i escenaris possibles

Entre els més afectats: aerolínies, consum i empreses de petita capitalització. Els analistes contemplen tres escenaris:

• Resolució ràpida: tensions controlades, petroli estable i recuperació dels mercats.
• Escalada prolongada: tancament sostingut d’Ormuz, petroli >100 dòlars, inflació a l’alça i pressió sobre Europa.
• Canvi intern a l’Iran: transformació política que alteri l’equilibri energètic regional.

L’indicador clau per als inversors no són els titulars militars, sinó el preu del petroli. Si es manté per sota de 90 dòlars, l’impacte macroeconòmic serà limitat; per sobre d’aquest nivell, augmenta el risc d’inflació persistent i tipus elevats.

El conflicte a l’Iran no és només un episodi geopolític més, sinó una prova per a un mercat que esperava menor inflació i retallades de tipus. La primera capa de risc —volatilitat inicial del petroli— ja està assumida; la segona —interrupció prolongada del subministrament energètic— encara no. D’això dependrà si el 2026 queda condicionat per aquest conflicte o no.