Una guerra justa contra el terrorisme global? La realitat sobre l'Iran i els atacs a Europa

La guerra oberta entre Estats Units i l’Iran, iniciada a finals de febrer de 2026 amb atacs coordinats sobre objectius estratègics iranians, ha obert un intens debat polític a Europa. Sectors de la dreta europea, juntament amb algunes veus conservadores i de seguretat internacional, presenten el conflicte com una guerra justa contra el terrorisme global, i suggereixen que Europa hauria de decidir si s’hi uneix a l’ofensiva o la recolza diplomàticament.

Tanmateix, una anàlisi històrica i geopolítica mostra una realitat molt més complexa: l’Iran no ha participat en atacs directes contra països europeus. Les seves xarxes terroristes, a través de grups com Hezbollah, han actuat principalment a la seva zona d’influència: el Pròxim Orient.

Xiïtes i iranís: enemics regionals, no europeus

L’Iran és la principal potència xiïta del món musulmà. Els seus grups armats han dut a terme atemptats al seu territori i en països veïns, especialment en contextos de conflicte regional. Però no hi ha constància que grups xiïtes hagin perpetrat atemptats a Europa des que el món es va redefinir amb l’11-S.

Això contrasta amb els atacs més greus en sòl europeu durant les dues últimes dècades: Madrid (11-M, 2004), Londres (7-J, 2005), París (2015), Brussel·les (2016), Niça (2016) o Barcelona (2017). Tots ells van ser obra de grups gihadistes sunnites, vinculats o inspirats per Al Qaeda i l’Estat Islàmic, que consideren els xiïtes, i particularment l’Iran, enemics prioritaris.

L’islam sunnita i els seus promotors

L’islam sunnita és majoritari al món musulmà i compta amb diversos països que el promouen activament:

• Aràbia Saudita
• Qatar
• Turquia

Entre ells, l’Aràbia Saudita ha estat clau en la difusió del wahabisme, doctrina ultraconservadora que ha servit com a caldo de cultiu ideològic per al salafisme gihadista a Europa. Aquest procés no equival a donar suport a atemptats, però sí ha generat un ecosistema doctrinal que alguns grups radicals han reutilitzat.

Espanya i la M-30: adoctrinament importat

A Espanya, la Mezquita de la M-30 és un exemple de com la doctrina saudita va arribar a Europa: diversos dels seus imams van ser formats en universitats religioses de l’Aràbia Saudita, difonent una visió rigorista de l’islam sunnita. Tot i que no hi ha evidència de finançament d’atemptats, sí existeix constància d’infraestructures i formació clerical importada.

Els tentacles de l’Aràbia Saudita també han arribat a Catalunya. Segons un anàlisi del Grup d’Estudis Estratègics, al municipi català de Salt, prop de Girona, es van projectar obres per a la construcció d’una megamezquita salafista de dues plantes —construïda per dos grups salafistes amb seu a Espanya, l’Associació Cultural Islàmica Al Hilal i l’Associació Magrebins per la Pau, amb finançament de l’Aràbia Saudita— amb capacitat per a 750 fidels, tot i que finalment el projecte es va veure interromput.

Debat a Espanya: participació o abstenció

A Europa, el conflicte ha dividit opinions:

• Dreta espanyola i sectors conservadors: defensen que aquesta guerra és una acció legítima contra el terrorisme global i suggereixen que la UE i els seus estats membres haurien de recolzar o fins i tot participar en les operacions.
• Esquerra: sota la direcció de Pedro Sánchez, ha decidit no involucrar-se militarment, limitant-se a condemnar l’escalada i impulsar vies diplomàtiques per evitar que el conflicte s’estengui.

En aquest context, és precís recordar quin és el terrorisme que ha afectat Europa i desmentir la narrativa de “guerra contra el terrorisme global” que s’aplica a l’Iran, un país xiïta que no ha estat responsable dels atemptats europeus en la història recent.

Els atemptats a Europa han estat perpetrats per sunnites radicals, no per xiïtes ni per grups iranians. Presentar el conflicte amb l’Iran com a “guerra contra el terrorisme global” simplifica massa una realitat incòmoda: Europa ha d’avaluar amb precisió a qui combat realment i per què, i entendre que els xiïtes de l’Iran i els sunnites són enemics diferents amb agendes diferents. També serà necessari avaluar si, destruint uns, acabarem afavorint aquells que sí han finançat el terrorisme dins de les nostres fronteres.