La tensió a l'Iran compleix un mes: EUA i Israel intensifiquen atacs mentre Teheran resisteix

L'ofensiva iniciada pels Estats Units i secundada per Israel a l'Iran compleix un mes, amb Washington combinant moviments militars estratègics i gestos diplomàtics indirectes per a intentar reduir la tensió, malgrat que el conflicte encara no mostra senyals de finalitzar. La situació internacional genera alerta davant possibles escalades a Orient Mitjà, mentre actors regionals i globals es mantenen vigilants.

Un mes d'operacions i missatges creuats

Els Estats Units va llançar l'operació amb la intenció de durar a penes quatre o cinc setmanes, però en arribar al primer mes, la Casa Blanca ha modificat el seu enfocament, alternant pressió militar amb contactes indirectes que busquen obrir un espai de negociació. El president Donald Trump ha estès un ultimàtum inicial sobre atacs a infraestructures crítiques de 48 hores a un termini de cinc dies, en paral·lel a declaracions sobre “converses molt sòlides” amb Teheran.

"Tenen molt interès a arribar a un acord. A nosaltres també ens agradaria aconseguir-ho", afirma Trump abans de partir cap a Tennessee, insistint que qualsevol pacte ha de ser “bo” i garantir que “no hi hagi més guerres ni armes nuclears”.

Participació de mediadors regionals

El Pakistan, Oman i Turquia entren en escena com a mediadors indirectes. Després d'una crida del primer ministre pakistanès Shehbaz Sharif al líder iranià Masud Pezeshkian, Islamabad confirma que acull converses significatives i facilita un canal indirecte de comunicació entre Washington i Teheran.

Els Estats Units, juntament amb el Pakistan, ha presentat a l'Iran una proposta de 15 punts que contempla aixecament de sancions a canvi de limitar el programa nuclear i de míssils balístics de la República Islàmica. L'enviat estatunidenc Steve Witkoff qualifica la iniciativa com “el marc per a un acord de pau” i assegura que ha generat “converses fortes i positives”.

l'Iran planteja condicions i rebutja la proposta inicial

L'Iran, per part seva, limita els missatges sobre els contactes i rebutja la proposta inicial estatunidenca que considera “excessiva”. Entre les seves condicions, s'inclouen el cessament complet d'atacs, compensacions i reconeixement d'autoritat sobre l'estret d'Ormuz.

Mentrestant, Israel continua la seva ofensiva amb independència de Washington. El ministre de Defensa, Israel Katz, assegura que Tel-Aviv “intensificarà” i “expandirà” els seus atacs, incloent-hi l'eliminació d'alts càrrecs iranians responsables d'accions contra el trànsit naval estratègic.

Doble estratègia dels Estats Units

El desplegament de tropes paracaigudistes a la regió i la combinació d'amenaces i gestos diplomàtics reflecteixen l'estratègia dual estatunidenca: mantenir pressió militar mentre intenta obrir canals indirectes de negociació. No obstant això, la desconfiança persisteix i l'efectivitat de la diplomàcia encara és incerta.

"No sé si podrem fer-ho. No sé si estem disposats a fer-ho. Haurien hagut de fer-ho fa quatre setmanes o fa dos anys", adverteix Trump, subratllant la urgència d'un acord abans que la situació escali més.

Situació regional i riscos d'escalada

La combinació d'ofensives israelianes, moviments militars estatunidencs i contactes diplomàtics indirectes manté a la regió en tensió. Actors europeus, la Xina i països veïns criden a la calma i al restabliment segur del pas estratègic d'Ormuz, mentre l'Iran insisteix en condicions que protegeixin la seva sobirania i seguretat.

El conflicte compleix un mes sense solució a la vista, i la regió observa amb cautela els pròxims passos de Washington, Teheran i Tel-Aviv, conscients que qualsevol decisió podria desencadenar conseqüències greus per a Orient Mitjà i l'economia global.