Les bambolines de la insurrecció militar en el protectorat del Marroc a “Tetuan i Larache 1936”

Confesso que sóc un lector apassionat de novel·la històrica i, en mínima mesura, autor d’algun text d’aquest tenor que està molt de moda. Ho prova de manera fefaent els nombrosos títols d’aquesta mena disponibles al mercat, entre els quals hi ha els que podríem qualificar de clàssics o tradicionals, així com també altres que són novetats, la qual cosa ens induïx a pensar que aquest gènere gaudeix d’una excel·lent salut.

Es tracta d’un gènere peculiar en què qualsevol autor de nivell ha d’assumir un treball rigorós, ja que, als recursos de la seva pròpia imaginació, indispensables a l’hora d’escriure qualsevol obra narrativa, ha d’afegir un adequat coneixement de l’època en què situa la ficció. Luis María Cazorla es desenvoca amb soltura en ell, ja que ha dedicat bona part de la seva obra literària a la zona del Marroc sobre la qual Espanya va exercir la seva acció protectora fins al 1956 i, fidel a aquesta mateixa pauta, ho és la seva última obra: “Tetuán y Larache 1936” (Almuzara).

Es tracta d’un nou episodi protagonitzat per alguns dels personatges als quals ja havia donat vida en obres anteriors: la família Ninet, el patriarca de la qual hauria estat un alacantí que va tractar de resoldre la seva precària situació econòmica obrint-se camí a la ciutat de Larache. Continua en aquest cas el protagonisme d’aquesta mateixa estirp, ara en una nova generació —en particular representada per Pedro Robí, gendre del fundador, i un dels dos néts d’aquest, el conflictiu jove Francisco Tenoll—, enfrontada com tots els seus contemporanis a les incerteses provocades per la insurrecció militar de l’estiu de 1936. Ambientació cronològica que situa els personatges en aquells moments crucials quan tot convidava a pensar que la fortuna del pronunciament havia de dependre, en bona mesura, de la possibilitat de filiar abundant tropa nativa i traslladar-la a la península de la manera més ràpida possible. A partir d’aquí s’entreteixeix una trama en què la peripècia imaginada articula un versemblant encaix entre els interessos econòmics i personals de la imaginària família Ninet i les necessitats molt reals dels militars insurrectes.

Succeeix que a “Tetuán y Larache 1936” aquest matrimoni literari va perdent poc a poc l’equilibri entre els dos factors concurrents, de manera que, a mesura que avança el relat, les aventures i desventures dels personatges imaginats cedeixen en favor dels fets històrics, de manera que allò que l’autor va concebre com a novel·la històrica es transforma gradualment en història novel·lada. El desenvolupament de la novel·la fa que les preocupacions de la família Ninet i fins i tot els problemes sentimentals del jove Francisco Tenoll amb l’hetaira i confident del alt comissari republicà Eloísa Dupereur, vagin quedant relegats a un segon pla i passin al primer els fets històrics referits a l’inici de la guerra civil al nord del Marroc (deposició d’autoritats republicanes, arribada del general Franco, negociacions amb les autoritats natives per a la filiació de voluntaris, etc.).

Hi ha algunes aportacions noves. Així, la descripció de com es va realitzar la recluta de combatents natius i les dificultats trobades per a fer-ho a les comarques marroquines de Gomara i Yebala, problema que és la clau que permet a Cazorla interrelacionar la realitat històrica i la ficció. Destaca l’autor el paper important realitzat pel llavors tinent coronel Juan Beigbeder, un militar atípic que descriu com ponderat, discret, culte, bon coneixedor de la llengua i cultura àrabs i partidari d’un intel·ligent enteniment amb els nuclis nacionalistes marroquins, en particular del destacat dirigent Abdeljalek Torres. Així mateix, des d’un pla narratiu secundari, emergeix la figura de Johannes Bernhardt, comerciant alemany establert al protectorat i figura clau en les primeres negociacions de Franco amb l’Alemanya nazi.

Tetuán y Larache 1936 és, en tot cas, un text molt ben documentat, generós en descripcions de paisatges, arquitectures i ambients i que, sens dubte, il·lustra el lector sobre el desenvolupament d’uns fets que van determinar l’inici de la nostra última guerra civil.