Ramon Espadaler supervisa l'exhumació a Abrera per a restaurar dignitat de víctimes franquistes

L’exhumació d’aquesta fossa comuna al cementiri vell d’Abrera s’ha convertit en un símbol de l’esforç institucional per reconèixer i dignificar les víctimes de la repressió franquista. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, ha visitat els treballs arqueològics per supervisar la recuperació de restes humanes i subratllar la importància de preservar la memòria històrica a Catalunya.

Aquesta intervenció permet documentar fets silenciats durant dècades, oferint un relat tangible sobre la violència política soferta a municipis com Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera. A més, evidencia la col·laboració entre Generalitat i ajuntaments per reparar simbòlicament la injustícia històrica.

Inici dels treballs arqueològics

Els treballs van començar el 17 de novembre, després d’un minuciós anàlisi de fotografies i plànols històrics del cementiri vell d’Abrera, cosa que va permetre localitzar amb precisió la fossa comuna. Segons el Departament de Justícia, el lloc només havia estat alterat de manera superficial, facilitant una intervenció respectuosa i rigorosa des del punt de vista arqueològic.

Durant la seva visita, Espadaler va emfatitzar la importància d’aquesta tasca: “És molt important aquesta implicació entre institucions al servei de la justícia, la reparació i el mai més”. Les seves paraules subratllen la voluntat que la recuperació de les restes esdevingui un acte de reconeixement i dignitat.

Cooperació municipal i compromís amb la memòria

El conseller ha agraït la col·laboració dels ajuntaments d’Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera, destacant el seu paper clau en la preservació de la memòria històrica. “Moltes d’aquestes polítiques arriben tard”, va reconèixer Espadaler, recordant que el Parlament està tramitant la llei de Memòria Democràtica. A més, va subratllar que “quan es parla de víctimes de la guerra civil no són estadístiques, sinó persones”, reforçant el caràcter humà de cada descobriment.

Aquesta coordinació reflecteix un compromís institucional sòlid per garantir que la història de qui va patir la repressió franquista no es perdi i que les seves famílies puguin rebre un reconeixement formal.

Descobriments preliminars

Segons els primers estudis, la fossa podria albergar entre 12 i 18 civils procedents dels municipis propers, víctimes de la repressió franquista. Entre ells hi ha Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa durant el període republicà i els primers mesos de la Guerra Civil.

Fins ara, l’equip d’arqueòlegs ha aconseguit exhumar restes òssies d’uns 12 individus, recuperant també objectes associats com peces de roba. Aquests materials s’estan analitzant per ajudar a identificar les víctimes i reconstruir les circumstàncies de la seva mort.

Valor històric i social de la intervenció

L’exhumació a Abrera no és només un acte arqueològic; també és un compromís social i educatiu. Permet documentar històries personals i oferir un relat tangible de la violència franquista a Catalunya. Les restes recuperades aporten informació essencial per reconstruir la memòria col·lectiva i perquè les futures generacions comprenguin la magnitud de la repressió.

Espadaler va insistir que la intervenció té un component moral i simbòlic: “Dignificar i reparar la memòria de les víctimes és un deure moral de totes les institucions”. La Generalitat continuarà coordinant els treballs per garantir que cada descobriment es gestioni amb el màxim respecte i rigor científic.

La memòria històrica com a deure institucional

Aquest tipus d’actuacions reflecteixen un compromís institucional que va més enllà de l’arqueologia: és un esforç per la justícia històrica i la reparació simbòlica. La col·laboració entre Generalitat, ajuntaments i experts arqueòlegs permet reconstruir relats individuals, oferint dignitat i reconeixement a qui va ser víctima de la repressió política.

La intervenció a Abrera s’afegeix a altres treballs similars a Catalunya, consolidant una política activa de recuperació històrica que busca equilibrar memòria, justícia i educació ciutadana.