Petits desastres musicals: Paper maché

Signatura: José Luis Carnicero

Les rutes pels camins de la Galícia són certament un d'aquests conjunts comptables, però que al final, resulten ser infinits. Perquè quan tenim una ruta localitzada, podem passar diverses vegades i topar-nos amb elements nòmades amb els quals no havíem coincidit. D'altra banda, i malgrat les nostres reticències, els canvis positius sempre brollen dels més nous, de la joventut que encara té il·lusions i sap trencar estructures formals caduques per a aconseguir una meta per la qual barri la pena lluitar. És per això que aquest 11 d'octubre de 2025, en ruta per Marín, vaig poder veure a un grup musical del qual desitjo parlar. Anem a pams.

El grup musical “Paper Maché” va néixer l'any 2007 a Catalunya, amb un estil propi que podem encaixar dins d'un gènere pop-folk. Dic podem, perquè no parteix d'una base folklòrica, mes s'omple d'una intervàl·lica que evoca la música cèltica i irlandesa. Les cantiges estan acompanyades d'instruments acústics com violino, guitarra, mandolina i flautes, amb percussió idònia i algun suport basi de teclats o acordió. La compositora Keila Olmo es defineix com a autodidacta i els productors Edwin Port i Judit Pujol com a descobridors d'un estil propi. A més, gaudeixen d'altres col·laboradors quan realitzen les seves jornades per Llatinoamèrica i els EUA 

Al llarg d'aquests 18 anys el grup va tenir molts canvis, però no va sofrir variacions traumàtiques en el seu estil i ens els seus objectius. Tots tenen clar que la meta de transmetre el missatge de l'Evangeli és fonamental per a les seves vides. Així es van dirigir a uns 50 joves i noies que van assistir a un taller el dissabte al matí en el primer caminar de l'església evangèlica de Marín i al nombrós públic que va omplir la sala principal en el concert que van oferir pel capvespre, encara que agraden actuar preferentment en cafeteries, parcs i altres espais públics. No concert van interpretar 10 temes i van tenir un “extra” en el que van cantar en gallec. Tot el concert va estar ple de sorpreses, amb nens i nenes oferint coreografies de les cantiges i tot el públic en peus participant de les propostes del grup, que en aquesta ocasió va ser acompanyat pel bateria Camilo Ortegón que es va desplaçar des de València per al concert. La infraestructura, són, il·luminació i escenari van ser operades per joves i noies de Marín amb la generositat característica dels voluntaris anònims que sempre estan presents, i que sense el seu treball, gairebé tot seria molt més complicat.

Petits desastres
Durant l'actuació, que va tenir una durada de 2 hores, la conductora del grup va contar algunes anècdotes del procés de creació de les cantiges. Moltes van ser fruit d'experiències personals i van mudar elles mateixes en el mateix moment creatiu. Unes altres van haver d'esperar fins a 8 anys per a poder veure la llum; no obstant això, totes segueixen la línia d'expressar la necessitat que té l'ésser humà. Ells mateixos consideren el seu grup com el Paper maché. Cachos de periòdics plens de cua, que semblen ser una calamitat, però que després poden formar objectes bells els hi sabem treballar. Com el ollero amb el fang o com fa Déu amb les persones. Els desastres musicals d'aquest grup fa un producte bell que omple els cors: des dels més petits fins als majors.

Projectes en l'horitzó
Paper Maché va néixer en uns campaments d'estiu (a Catalunya “Escoles d’estiu”) amb la idea de empegar l'art per a transformar la nostra societat més pròxima, però aquesta iniciativa no resulta fàcil. L'art és atrevit i trenca arquetips establerts. L'art va de la mà dels més nous i s'estableix en el temps amb els més vells. Paper Maché té el mèrit d'estar format per persones que no competeixen entre elles i van ser reconeguts pels seus valors cristians. A més, alguns tenen una formació acadèmica molt potent i unes altres la capacitat de produir temes plens de bellesa oberts a tota mena d'enriquiment musical i sense grans pretensions. Un tamdem perfecte. Quan els demano als meus alumnes i alumnes de música que em diguin la major qualitat que ha de tenir un músic, sempre em sorprenen amb les seves respostes i aprenc de totes elles. Però cap arriba a expressar la més important que en aquest cas vaig poder veure en Paper Maché. Es tracta de la humilitat. A partir d'aquest origen brollen l'estètica, el valor del missatge, l'amor per la música i l'aprendre que l'últim dels instruments també és important. Tota una lliçó vital.

En aquest any estan preparant un nou àlbum, i amb la col·laboració d'un d'aquests músics gallecs errants, preparen un disc amb temes en gallec. Enhorabones al tot el grup per visitar Marín i pels èxits aconseguits. Estic segur que molts èxits més estan en qualsevol donessis camins que transitem diàriament pels camins de la nostra Galícia.