El Suprem avala que el Govern no desclassifiqués tota la informació que demanava el jutge sobre l'espionatge a Aragonès

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la decisió del Govern de no desclassificar tots els documents sobre l’espionatge del CNI a l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès amb el programa informàtic Pegasus, mantenint el secret sobre altra informació que reclamava el jutge que investiga aquests fets, en considerar que revelar totes les dades requerides posaria en risc els serveis d’intel·ligència espanyols i, amb això, la seguretat nacional.

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què la Sala del Contenciós-Administratiu del TS rebutja el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya el 18 de març de 2024 amb l’objectiu que el Govern desclassifiqués tota la informació sol·licitada pel Jutjat d’Instrucció Número 29 de Barcelona.

La Generalitat va recórrer l’acord adoptat el 16 de gener de 2024 pel Consell de Ministres, en què es va accedir a la petició d’aquest jutjat de desclassificar documents secrets en el marc de les seves investigacions per la querella en què Aragonès denuncia que va ser víctima d’un “espionatge massiu d’orientació política o ideològica” per part del CNI mitjançant Pegasus.

El Govern va atendre la petició del jutge, però només parcialment. Va desclassificar la informació relativa al fet que sobre el telèfon mòbil d’Aragonès “el CNI va dur a terme activitats que afectaven el dret constitucional al secret de les comunicacions” a causa de conductes del dirigent català que “eren alienes a les seves competències oficials i contràries a la seguretat nacional”.

Va aixecar el secret sobre una sèrie d’informacions i autos dictats pel magistrat del Tribunal Suprem encarregat del control del CNI, l’actual president de la Sala del Contenciós-Administratiu, Pablo Lucas, però va rebutjar desclassificar documentació relativa a “la compra i possible ús del programa Pegasus” per part dels serveis d’intel·ligència espanyols.

L’Executiu va especificar que la desclassificació acordada havia de dur-se a terme “amb la salvaguarda de quantes informacions o dades poguessin conduir al coneixement de les activitats, mitjans i procediments, i fonts d’informació del CNI” per garantir la seva seguretat i no perjudicar l’“eficàcia” dels serveis d’intel·ligència i, amb això, la “seguretat de l’Estat i la defensa nacional”.

VOLIA CONÈIXER DETALLS SOBRE LA COMPRA I L’ÚS DE PEGASUS
La Generalitat va considerar insuficient aquesta desclassificació parcial i va recórrer al Suprem per intentar que s’aixequés el secret sobre el conjunt d’informació reclamada per l’instructor, al·legant que “la gravetat dels fets que s’investiguen” així ho requeria.

Per la seva banda, l’Advocacia de l’Estat va oposar que “cal conjugar la seguretat de l’Estat amb l’accés a la documentació secreta admesa com a diligència en una investigació penal, en aquest cas, respecte del que es sol·licitava sobre les activitats del CNI, els seus mitjans i procediments, i en concret sobre el programa Pegasus”.

Segons explica el Suprem a la seva sentència, ponència de la magistrada Pilar Teso, la denegació recorrida per la Generalitat “es centra, essencialment, en documentació, dades, procediments i informes sobre l’origen, ús, adquisició, compra, recepció, encàrrec, pagament, persones intervingudes i la seva vinculació al número de telèfon utilitzat per Aragonès, en relació amb el denominat programa Pegasus”.

El TS, en contra del que demanava l’Advocacia, accedeix a estudiar el recurs de la Generalitat perquè, tot i que el va impugnar en nom seu, entén que té legitimació per fer-ho perquè la desclassificació parcial “afecta qui va exercir un càrrec públic rellevant, vicepresident i conseller, primer, i president, després, de la Generalitat, atenent el seu deure de vetllar per la correcció dels límits en els quals ha de desenvolupar-se l’acció política d’aquest tipus de càrrecs”.

“Certament, a efectes de la legitimació activa, l’exercici del càrrec i la realització de les seves funcions de manera habitual, sense interferències ni obstruccions que minvin la seva acció en defensa dels interessos propis de la seva autonomia, és quelcom que no pot resultar aliè a l’esfera d’interessos de la Generalitat de Catalunya”, admet l’alt tribunal.

FARIA “EVIDENTS” ELS MITJANS QUE UTILITZA EL CNI
Tot i això, rebutja les pretensions de la Generalitat establint que “la desclassificació no pot revestir un caràcter automàtic o irreflexiu davant de qualsevol sol·licitud, ni tan sols en els casos en què convergeixi amb una investigació penal”.

“De la mateixa manera que tampoc la referència a la seguretat de l’Estat pot esgrimir-se com una al·lusió apodíctica sense fonament argumental sòlid”, adverteix, per remarcar que no és aquest el cas.

En aquest sentit, assenyala que la informació que va demanar l’instructor, que el Govern no va desclassificar i que la Generalitat reclama, faria “evidents” els “mitjans dels quals disposen de manera general els serveis d’intel·ligència espanyols, revelant-ne la naturalesa i l’abast”, per la qual cosa no només implicaria reduir la seva “eficàcia”, sinó “la creació de zones de risc que situen l’Estat i els seus ciutadans en una situació d’innegable vulnerabilitat”.

“En definitiva, es posaria en risc no només la seguretat dels agents del CNI, sinó la seguretat de tots els ciutadans i la pròpia permanència de l’Estat de Dret”, assegura.

Així mateix, el Suprem té en compte que “la desclassificació d’aquests extrems també podria comprometre els serveis d’intel·ligència estrangers en general, i en particular respecte de les empreses israelianes esmentades en la sol·licitud de prova i el seu Estat d’origen”.

A més, destaca que el Govern “ja va accedir a la desclassificació dels documents l’aixecament del secret dels quals resultava possible i que revelen, segons l’acordat citat, que Aragonès va ser efectivament objecte d’una mesura d’intercepció” de les comunicacions, així com que aquesta mesura va ser “legal” perquè “es va fer mitjançant l’autorització corresponent del magistrat” del TS encarregat de controlar el CNI.