Illa reivindica la recuperació institucional a Catalunya i defensa l'oficialitat de les seves llengües a la UE

Des d'Àmsterdam, Salvador Illa ha ofert un balanç de gestió i ha defensat l'acció del Govern, destacant els avanços aconseguits en política institucional catalana. En el marc del Congrés del Partit dels Socialistes Europeus (PES), el president ha subratllat la importància de la cooperació entre administracions i ciutadania i ha plantejat l'oficialitat del català, el basc i el gallec dins de la UE com un símbol de respecte a la diversitat cultural i lingüística.

Restituir la política institucional: un objectiu reeixit

Illa ha qualificat de reeixida l'estratègia del Govern, afirmant que ha aconseguit “restituir la política institucional” després d'anys de tensions. Ha explicat que Catalunya ha sofert durant la segona dècada del segle XXI un “mal institucional”, i que el seu govern ha seguit passos clars per a revertir-lo: enfortir l'estat de dret, concedir indults i aprovar la llei d'amnistia.

“La coexistència ha millorat a Catalunya, la política institucional està de tornada i l'energia del nostre govern, de la nostra societat, està centrada on ha d'estar centrada”, ha declarat, ressaltant que aquestes mesures han permès retornar protagonisme a la política sobre la confrontació.

El president ha subratllat que els indults han mostrat la fortalesa de la democràcia espanyola: “Aquests passos han demostrat que la democràcia pot ser inclusiva i resoldre tensions històriques de manera legal i pacífica”.

Prosperitat compartida i prioritats socials

Illa ha recordat que la ciutadania espera dels governs solucions concretes a problemes com l'habitatge i la distribució justa de recursos. Ha assenyalat que “el que la gent espera dels governants és generar prosperitat i que aquesta sigui compartida”, reforçant que la política institucional ha d'anar acompanyada de millores tangibles en la vida quotidiana.

A més, ha defensat la cooperació com a eix de la gestió pública: “La millor manera, si no l'única, per a empènyer l'agenda política és la col·laboració entre governs, administracions i població civil”. Ha subratllat que la coordinació entre nivells administratius i la participació ciutadana són essencials perquè les polítiques tinguin impacte real i sostenible.

Oficialitat de les llengües a la Unió Europea

Un dels aspectes més destacats de la seva intervenció ha estat la defensa de l'oficialitat de català, basc i gallec a la UE. Illa ha explicat que això enviaria un missatge “fort i assenyat” sobre la diversitat lingüística i cultural d'Espanya, reforçant la capacitat del país d'integrar els seus territoris en la política europea.

“El federalisme és la tècnica política per a organitzar la cooperació en sistemes polítics multi-nivell, amb diferents capes d'administració, però no de confrontació”, ha afegit, assenyalant que l'oficialitat de les llengües ha de emmarcar dins d'un model de governança basat en la coordinació i la col·laboració, evitant divisions i promovent la participació democràtica.

Projecció internacional i posicionament polític

Illa ha aprofitat la seva intervenció per a situar a Catalunya en l'agenda europea i projectar estabilitat. Ha indicat que l'oficialitat de les llengües no sols representa un reconeixement cultural, sinó també una eina política i diplomàtica: “La nostra acció ha demostrat que la política institucional pot ser restaurada amb decisions assenyades, diàleg constant i respecte a les normes”.

Ha conclòs assegurant que l'estratègia del Govern ha marcat un precedent per a altres administracions regionals, demostrant que és possible equilibrar identitat cultural i eficàcia política dins d'un marc democràtic.