Barcelona desplega la seva cultura a la FIL de Guadalajara: exposicions sobre feminisme, literatura i disseny editorial

Aquest any, Barcelona ha estat escollida com a ciutat convidada d'honor a la 39a edició de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, l'esdeveniment literari més important d'Hispanoamèrica. En una jornada inaugural plena de propostes culturals, la ciutat catalana ha mostrat al públic mexicà una part significativa del seu patrimoni artístic i literari, amb exposicions que aborden temes claus com la lluita feminista, la història de les escriptores catalanes i l'evolució del disseny editorial en els llibres. Aquestes exposicions s'han inaugurat a dos dels principals museus de Guadalajara: el Museu Cabañas i el Museu de les Arts de la Universitat de Guadalajara (Musa).

Les mostres de Barcelona a la FIL no només rendeixen homenatge a la seva història literària i visual, sinó que també exploren la manera en què la ciutat ha influït en l'art i la literatura de parla hispana, amb un èmfasi especial en la reivindicació de la dona en l'espai públic i l'evolució de la indústria editorial.

Un recorregut per 150 anys de lluita feminista

Al Museu Cabañas, un edifici històric reconegut per la UNESCO, s'ha presentat l'exposició “Vendran les dones - 150 anys de lluita a les carrers de Barcelona”. Aquesta mostra, comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, ofereix una visió renovada sobre l'activisme feminista a través de les paraules i les obres d'escriptores i artistes barcelonines.

Aquesta exposició no es limita a ser una retrospectiva nostàlgica, sinó que ofereix una reflexió crítica sobre el paper de les dones a la història de Barcelona. “Volem mostrar com les escriptores han intervingut a l'espai públic al llarg del temps, no només com a autores, sinó com a defensores dels seus drets, del seu lloc a la societat i de la ciutat mateixa”, explica Ingrid Guardiola, una de les comissàries de la mostra. L'exposició es estructura en quatre períodes clau: el segle XIX, la Guerra Civil, la Transició i la Barcelona contemporània. A través d'una selecció de textos, fotografies i vídeos, la mostra planteja com la ciutat, vista des del punt de vista de les escriptores, ha estat un “cos en disputa”, obert a noves idees, moviments socials i feminismes molt diversos.

Cada secció de l'exposició està dedicada a una època concreta, amb un enfocament especial en les dones que han escrit i viscut a Barcelona, des de la poetessa Maria Mercè Marçal, fins a la fotoperiodista Anna Surinyach, passant per l'escriptora i filòsofa Montserrat Roig. Les visites podran veure com les escriptores han utilitzat la ciutat com a escenari dels seus relats i com, al mateix temps, han estat participants dels canvis que han modelat la societat catalana en els últims 150 anys. L'exposició també reflecteix les tensions que, encara avui, persisteixen sobre l'accés i la igualtat en l'espai públic.

La mostra es complementa amb la instal·lació “Tres maneres d'entrar: Brossa, Verdaguer i Rodoreda”, una trilogia de Cabosanroque que es va estrenar a Catalunya i ara arriba a Guadalajara per acostar al públic mexicà les obres de tres grans figures de la literatura catalana. Cada instal·lació està dedicada a un autor, amb una proposta innovadora que busca un diàleg entre l'art i la literatura, i el principal objectiu de fer reflexionar sobre la relació entre la creació literària i la manera en què es presenta al públic.

El disseny editorial: història i evolució

A pocs passos del Museu Cabañas, al Musa de la Universitat de Guadalajara, els visitants han pogut gaudir de “Els llibres de Barcelona”, una exposició que traça un recorregut visual sobre la història del disseny editorial de la ciutat. Comissariada per Enric Jardí, un dels referents més importants en el camp del disseny gràfic a Espanya, la mostra explora l'evolució de la coberta del llibre com a element central del disseny editorial.

“El llibre ha passat de ser una obra artesanal, creada per impressors, a convertir-se en el primer producte industrial. Aquest procés està intrínsecament relacionat amb el disseny de la coberta, que es converteix en un autèntic vehicle de comunicació”, explica Enric Jardí. Al llarg de l'exposició, els assistents poden veure més de 300 llibres, en els quals la portada es converteix en un objecte artístic, dissenyat per seduir el lector i donar-li una identitat pròpia. El disseny editorial de Barcelona és considerat un dels més innovadors i avançats a nivell mundial, amb exemples emblemàtics d'editorials com Cua de Palla, Anagrama i Blackie Books.

Jardí, en la seva intervenció, assenyala que, tot i que Barcelona no té un "disseny propi" com a tal, el que sí que té és una tradició d'innovació que l'equipara amb altres grans ciutats editorials, com Londres o Nova York. “El que importa no és el lloc, sinó la capacitat de la ciutat per generar idees, tendències i productes que siguin universals. Una portada de llibre ha de parlar per ella mateixa, ha de atraure el lector sense revelar tot el seu contingut. És un art visual que acompanya la paraula escrita”, afegeix.

A més dels llibres, l'exposició ofereix una reflexió sobre el paper dels dissenyadors gràfics en l'evolució de la indústria editorial i com la coberta del llibre ha passat de ser un simple embolcall a convertir-se en un component essencial de la narrativa del propi llibre.

La creativitat digital de Catalunya, un viatge immersiu

Però la presència de Barcelona a la FIL no es limita únicament a la literatura i al disseny editorial. Al Museu de les Arts de Guadalajara també es presenta “Espai oníric. Un viatge immersiu per la creativitat digital de Catalunya”. Aquest espai innovador és una aposta per donar visibilitat al talent dels artistes digitals catalans, mostrant projectes d'estudis com Blit, Desilance, Eyesberg, Masso, Onionlab i Sevi Iko Domochevsky.

L'exposició proposa una experiència immersiva en què els visitants poden interactuar amb les obres digitals, algunes de les quals exploren la realitat augmentada i altres que busquen crear experiències sensorials a través de la projecció d'imatges, llums i sons. “Volem mostrar com l'art digital s'ha convertit en una part essencial de la creativitat contemporània, i com els artistes catalans estan liderant el camí en aquest camp”, afirma Xavier Duran, un dels comissaris de l'exposició.

Una mirada al futur literari i cultural de Barcelona

Amb aquestes exposicions, Barcelona no només ha demostrat la seva capacitat per generar un espai literari i artístic internacionalment reconegut, sinó que també ha obert les portes al futur de la cultura digital i el disseny gràfic. La FIL de Guadalajara, en acollir aquestes propostes culturals, ha servit de plataforma per presentar al món la riquesa cultural d'una ciutat que segueix sent referent en l'àmbit literari, artístic i digital.

Aquestes exposicions no només són un reflex del passat, sinó que projecten el futur de la cultura catalana, confirmant el lideratge de Barcelona com a ciutat de creació, innovació i lluita per la igualtat.