El Govern estudia accions legals contra els pactes de PP i Vox per "atemptar contra el català i Catalunya"

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha anunciat que el Govern analitzarà i emprendrà totes les vies legals disponibles per a frenar els acords aconseguits entre Partit Popular i Vox en diferents comunitats autònomes. Al seu judici, aquests pactes no sols són contraris a la Constitució, sinó que també suposen un risc per als drets fonamentals i la cohesió territorial.

En una entrevista concedida a TV3, el ministre va expressar la seva preocupació pel contingut d'aquests acords, especialment per les mesures que podrien afectar col·lectius vulnerables i a qüestions lingüístiques sensibles per a territoris com Catalunya.

Crítiques per possibles vulneracions de drets

Durant la seva intervenció, Bolaños va anar especialment contundent en valorar algunes de les propostes acordades entre totes dues formacions, que va qualificar de “discriminatòries i inhumanes”. En aquest sentit, va plantejar escenaris que, segons va afirmar, podrien derivar d'aquestes polítiques, com a restriccions en l'accés a serveis bàsics per a determinats col·lectius.

El ministre va qüestionar obertament si la societat espanyola està disposada a acceptar mesures que limitin drets essencials, subratllant que l'Executiu actuarà per a evitar qualsevol reculada en matèria d'igualtat i protecció social.

Preocupació pel gir polític del PP

Un dels eixos de la seva crítica es va centrar en el paper del Partit Popular, al qual va acusar d'assumir plantejaments propis de la ultradreta. Segons Bolaños, aquest alineament podria derivar en l'aprovació de mesures que no encaixen en el marc constitucional, la qual cosa obligaria el Govern a intervenir des de l'àmbit jurídic.

El català, en el centre del debat

Especial rellevància va tenir la valoració del pacte aconseguit a Aragó, on es planteja eliminar estructures vinculades al reconeixement del català. Per a Bolaños, aquesta decisió resulta “innecessària” i suposa un atac directe tant a la llengua com a la identitat cultural de Catalunya.

El ministre va defensar que el Govern té la responsabilitat de protegir i preservar el català, una llengua que forma part del patrimoni cultural i lingüístic del conjunt de l'Estat. En aquest context, va criticar la possible desaparició d'organismes com l'Institut Aragonès de la Llengua Catalana, interpretant-lo com un gest sense justificació que podria tibar encara més les relacions territorials.