Catalunya defineix per a 2026 una estratègia exterior: economia oberta, europeisme ferm i cooperació renovada

El plantejament es presenta com un exercici de planificació política que busca coherència institucional i capacitat d'influència més enllà de les fronteres.

L'acció exterior de Catalunya entra en una nova fase en la qual la projecció internacional deixa de ser un conjunt d'iniciatives disperses per a convertir en una política pública estructurada, transversal i amb vocació estratègica. El Govern fixa per a 2026 un marc d'actuació que aspira a respondre a les transformacions geopolítiques, econòmiques i democràtiques que travessen Europa i el món, i el fa des d'una premissa clara: la presència exterior no és un complement, sinó una eina central de govern.

Una arquitectura política per a l'acció exterior

La definició d'aquest full de ruta es produeix en el si de la Comissió Interdepartamental d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, l'espai on conflueixen totes les àrees del Govern amb projecció internacional. En la seva segona reunió de la legislatura, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, exposa una visió que situa la coordinació com a pedra angular del model. Davant els representants de les conselleries recorda que “tots els departaments, d'una forma o una altra, fem acció exterior. Però aquesta acció exterior ha d'estar coordinada”, una afirmació que resumeix l'esperit de l'estratègia.

La comissió es consolida així com l'instrument polític que evita solapaments, reforça prioritats comunes i dota de coherència a la presència de Catalunya en organismes, fòrums i relacions bilaterals.

Economia oberta com a eix d'influència

El primer gran pilar de l'agenda per a 2026 és la projecció econòmica internacional. Duch situa aquesta prioritat en un context global marcat per tensions creixents en les relacions transatlàntiques, amb especial incidència en el vincle entre la Unió Europea i els Estats Units. Aquest escenari impulsa al Govern a apostar per la diversificació d'aliances i mercats, una decisió que es tradueix en una mirada estratègica cap a Àsia i Amèrica Llatina.

El conseller destaca la voluntat de consolidar relacions amb països com Corea del Sud i Vietnam, així com amb el conjunt del sud-est asiàtic, territoris clau per a explorar sinergies en innovació, tecnologia i desenvolupament industrial avançat. En paral·lel, l'acció exterior catalana reforça la seva presència a Amèrica Llatina amb l'objectiu de capitalitzar l'acord entre la UE i Mercosur i d'aprofundir en vincles econòmics i polítics estables. En aquest mapa, Mèxic adquireix un paper singular, definit per Duch de manera explícita com “l'entrada a tota Amèrica del Nord”.

Aquesta orientació econòmica no es limita a la captació d'oportunitats, sinó que busca situar a Catalunya com un actor fiable, competitiu i amb capacitat d'interlocució en un entorn global fragmentat.

Europeïsme en un moment de tensió democràtica

El segon eix estratègic s'articula al voltant de la defensa activa del projecte europeu. Catalunya reivindica la seva vocació europeista en un moment de forta pressió sobre les institucions comunitàries i d'avanç de discursos que qüestionen els valors fundacionals de la Unió. L'agenda de 2026 incorpora a més la commemoració del 40 aniversari de l'adhesió d'Espanya a l'actual UE, una efemèride que el Govern interpreta com una oportunitat política i pedagògica.

Duch subratlla la relació inseparable entre democràcia i Europa, i ho fa amb un advertiment clar: “És molt difícil parlar de democràcia sense parlar d'Europa, i és molt difícil parlar d'Europa sense parlar de democràcia”. En el seu diagnòstic, els atacs a la integritat europea procedeixen tant de l'auge de l'extrema dreta com de pressions externes exercides per actors com Rússia o els Estats Units, la qual cosa reforça la necessitat d'una posició ferma i coherent.

Catalunya es presenta així com un territori alineat amb la defensa del multilateralisme, l'estat de dret i la cooperació entre institucions europees.

Cooperació al desenvolupament: de l'assistencialisme a la inversió transformadora

El tercer gran bloc d'actuació se centra en la cooperació al desenvolupament, un àmbit que el Govern planteja actualitzar en profunditat. Duch assenyala la necessitat de revisar la llei catalana de cooperació de 2001 per a adaptar-la als reptes del segle XXI i ampliar el seu abast conceptual i operatiu.

La nova mirada aposta per superar una visió limitada a l'assistència humanitària i avançar cap a models que incorporin eines econòmiques i estructures d'inversió capaces de generar impacte sostingut. En aquest sentit, el conseller remarca que “quan es parla de cooperació en termes moderns, no es parla necessàriament d'assistència humanitària, sinó també d'utilitzar determinades estructures d'inversió per a millorar la situació dels països i les regions”.

Aquesta aproximació situa a la cooperació com una política estratègica que combina solidaritat, desenvolupament econòmic i estabilitat institucional.

Una estratègia per a guanyar pes internacional

La suma d'aquests tres eixos configura una acció exterior amb ambició política i vocació de llarg recorregut. Economia oberta, europeïsme actiu i cooperació reformulada s'integren en una mateixa narrativa que busca reforçar el paper de Catalunya en l'escenari internacional, dotant al Govern d'un full de ruta clar i compartit.

Lluny de gestos simbòlics, la planificació per a 2026 pretén consolidar una presència exterior estructurada, coordinada i recognoscible, capaç de respondre als desafiaments globals des d'una lògica institucional sòlida.