La Generalitat inverteix un 14% més en educació inclusiva i reforça recursos per a alumnat vulnerable

Les polítiques d'inclusió educativa cobren protagonisme en el nou curs escolar en prioritzar l'atenció individualitzada i la igualtat d'oportunitats, reforçant la infraestructura, el personal i els programes especialitzats per a alumnat amb necessitats específiques.

Augment pressupostari i reforç professional

La consellera d'Educació i FP de la Generalitat, Esther Niubó, detalla que el pressupost destinat a educació inclusiva creix un 14% respecte al curs anterior, passant de 198 milions d'euros a 230 milions per a 2025-2026. En aquest marc, el sistema compta amb 15.000 professionals, no tots nous, que abasten perfils com a fisioterapeutes, logopedes o educadors d'educació especial. Niubó subratlla que «és una prova molt clara d'aquesta voluntat» d'avançar cap a un sistema més equitatiu i garantir igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat.

Reforç de suport intensiu i serveis territorials

A partir de gener s'incrementen un 17% les hores de suport intensiu a l'alumnat amb major dependència dins de l'aula. A més, s'incorpora un psicòleg referent en cada servei territorial «orientat precisament a prevenir l'abandó i l'absentisme i a acompanyar l'orientació», enfortint la xarxa d'acompanyament i supervisió educativa en tota Catalunya.

Obertura de centres educatius terapèutics

Per a atendre adolescents entre 12 i 16 anys amb problemes de salut mental o dependència, la Generalitat inaugura al gener dos centres públics especialitzats a Barcelona, situats en Sant Martí i Sants, que oferiran un total de 30 places. Niubó explica que «és una altra fórmula, fins ara no hi havia recursos públics dirigits a aquest perfil de joves estudiants». Els centres comptaran amb equips multidisciplinaris d'educadors socials, psicòlegs, psicopedagogs, integradors i treballadors socials.

Expansión d'unitats SIEI+ i CEEPSIR

El desplegament d'unitats SIEI+ —Serveis de Suport Intensiu a l'Escolarització Inclusiva— s'ha més que duplicat en un sol curs. Aquestes unitats atenen alumnat amb més necessitats educatives, proporcionant acompanyament individualitzat dins del centre ordinari i reforçant les habilitats acadèmiques i socials.
Per part seva, els CEEPSIR —Centres d'Educació Especial de suport a la integració i escolarització inclusiva— actuen com a suport per als centres ordinaris, oferint recursos addicionals i professionals especialitzats que permeten incloure a l'alumnat amb dificultats a les aules regulars. Niubó insisteix que «més enllà d'aquesta millora educativa, que és el focus principal, l'hem de fer amb equitat», reforçant l'atenció professional i la igualtat d'oportunitats.

Universalització i gratuïtat de l'etapa 0-3

Respecte a la gratuïtat en l'I-1, la consellera reconeix que «segurament que en el curs 2026-2027 difícilment» es podrà aconseguir, encara que l'I-2 ja aconsegueix prop del 80% d'escolarització. Niubó defensa que «quan parlem d'universalització de l'oferta, del que estem parlant és que tinguem una taxa d'escolarització en aquesta etapa més alta de la que tenim en aquests moments», destacant la importància de l'etapa 0-3 per al desenvolupament infantil i la detecció primerenca de necessitats educatives.