La CUP eleva el to contra l'Executiu català per la PPA i reclama repensar la base econòmica

La dirigent de la CUP en el Parlament, Pilar Castillejo, subratlla la falta de claredat de l'Executiu català i aposta per un debat monogràfic sobre el futur econòmic i productiu de Catalunya, emfatitzant els riscos d'un model concentrat en un únic sector i la necessitat d'alternatives que fomentin la diversificació i la sostenibilitat.

L'opacitat del Govern enfront dels grups parlamentaris

Castillejo critica que la gestió de la crisi de la pesta porcina africana reflecteix un patró recurrent de poca transparència del Govern. Segons la dirigent, la comunicació amb els grups parlamentaris no és directa ni fluida, la qual cosa obliga els representants a buscar la informació de manera activa: “Crec que és un Govern poc transparent en general. La major part de la informació l'hem d'anar perseguint i no sols amb el tema de la pesta porcina, sinó amb tots. No hi ha comunicació directa, sinó que hem d'anar perseguint als consellers o direccions generals per a saber què és el que estan fent”.

Aquesta situació, adverteix Castillejo, genera incertesa sobre les decisions polítiques que afecten el sector agroalimentari i a l'economia catalana en general. La dirigent insisteix que un debat públic i estructurat sobre el model productiu és imprescindible per a garantir la sostenibilitat econòmica de Catalunya: “El nostre país no té per què ser un país que visqui del turisme, amb els treballs tan precaris que produeix, o que viva d'aquest monocultiu de la producció de porcs”.

La urgència de debatre un model productiu alternatiu

El debat sobre el sistema productiu no es limita únicament al sector porcí. Castillejo planteja la necessitat de repensar tota l'estructura econòmica de Catalunya, que, segons ella, depèn en excés d'activitats que generen ocupació precària i poc estable. La dirigent proposa buscar un model més diversificat i resilient, capaç d'oferir oportunitats sostenibles en diferents sectors i territoris.

A més, la CUP considera que l'actual concentració econòmica genera vulnerabilitat davant crisis sanitàries, com la pesta porcina africana, i limita la capacitat de Catalunya per a adaptar als canvis globals i climàtics. Aquest enfocament planteja un qüestionament profund del rol de la política econòmica i de la planificació estratègica del Govern.

La reacció enfront de l'auge de l'extrema dreta

En clau electoral, Castillejo analitza la irrupció de l'extrema dreta en contextos internacionals com les eleccions d'Extremadura o els recents processos a Xile, i afirma que sent “tristesa” davant aquesta tendència, però no por. La dirigent sosté que l'estratègia per a enfrontar aquest fenomen no ha de centrar únicament en la confrontació en xarxes socials, on els algorismes afavoreixen la propagació de missatges d'extrema dreta: “Jo crec que el nostre espai no és el món virtual, sinó que nosaltres el que hem de fer és la lluita en els barris”.

Per a la CUP, la proximitat i l'acció directa en els territoris és l'eina més eficaç per a connectar amb la ciutadania i promoure alternatives polítiques. Castillejo subratlla que hi ha un descontentament creixent entre la joventut i sectors crítics amb el sistema, com es va evidenciar en manifestacions recents en suport a Palestina: “També hi ha molta gent jove enfadada amb el sistema com es va poder veure en les manifestacions en suport a Palestina”.

Dos blocs polítics i la posició de la CUP

Castillejo descarta integrar en aliances d'esquerres proposades per altres partits, com la impulsada per ERC, i defineix la política catalana en termes de dos blocs: un d'extrema dreta i un altre conformat pels partits que denomina “de règim”. Segons la dirigent, el bloc de règim inclou a PSC, Junts, ERC i Comuns, que estarien mantenint un statu quo enfront de l'amenaça de la dreta: “Tenim un bloc de partits de règim que estan sostenint el que està passant ara mateix, i dins d'aquest bloc, per a mi, sí que està PSC, i està Junts, i està ERC, i està Comuns, que són els que estan mantenint el 'que no passi res perquè ve la dreta’”.

Des d'aquesta perspectiva, la CUP se situa fora de tots dos blocs, proposant un enfocament crític, anticapitalista i orientat a l'acció directa en els barris i en la política municipal.

Estratègia electoral de cara a 2027

Respecte a les eleccions municipals de 2027, Castillejo explica que l'objectiu principal de la CUP és consolidar les alcaldies que ja tenen i créixer en representació, malgrat que encara no s'han fixat metes concretes. A Barcelona, on actualment no compten amb representació, la formació treballa en la creació d'una “plataforma àmplia” per a recuperar presència política: “Encara no hem debatut sobre si concorrerem sota les nostres pròpies sigles o amb una altra fórmula”.

Aquesta estratègia reflecteix la prioritat de la CUP per ampliar la seva influència territorial i connectar amb la ciutadania mitjançant propostes concretes, accions locals i un discurs enfocat en la proximitat, la transparència i la defensa d'un model productiu alternatiu.

Implicacions polítiques i socials

El posicionament de la CUP evidencia un desafiament directe al Govern català, tant en termes de gestió de crisi com de planificació econòmica. La insistència en la transparència i el debat sobre el model productiu reflecteix un qüestionament més ampli del paper de l'Executiu i dels partits de règim en la política catalana.

A més, l'estratègia d'actuar en els barris i prioritzar l'acció directa sobre l'activisme digital assenyala un canvi de paradigma en la manera en què els partits anticapitalistes busquen construir suport ciutadà i mobilitzar a sectors crítics amb el sistema.

En conjunt, les declaracions de Castillejo i la posició de la CUP subratllen la importància de repensar l'estructura econòmica, enfortir la comunicació institucional i promoure alternatives polítiques que connectin directament amb la ciutadania, especialment en un context d'incertesa sanitària i electoral.