ERC insta a Puente i Paneque a dimitir per la crisi del transport ferroviari a Catalunya

Segons Pelay, la situació afecta la vida quotidiana dels usuaris, la seva seguretat i la salut mental, mentre exigeix l’execució immediata de les inversions pendents i el traspàs integral de la xarxa ferroviària.

Una xarxa ferroviària al límit

Laura Pelay denuncia que Rodalies viu una situació de “fallida” que repercuteix en la vida diària de milions de catalans. “La ciutadania s’enfronta cada dia a una ruleta russa als trens, amb retards, cancel·lacions i deficiències que generen estrès i ansietat”, afirma.

Segons Pelay, els responsables polítics no han garantit una gestió eficient ni han executat les inversions compromeses, convertint Rodalies en un obstacle per a estudiants, treballadors i famílies.

Mobilització i participació ciutadana

La dirigent insta a sumar-se a la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República (CdRep) sota el lema ‘Prou! Única via: independència!’. “Aquesta és una lluita compartida de tota la societat catalana per aconseguir uns trens dignes que deixin de ser un obstacle per a la vida quotidiana”, declara.

ERC confirma que participarà activament en les protestes d’aquesta tarda, reforçant la visibilitat de la reivindicació i la pressió sobre els responsables polítics de l’Estat i de la Generalitat.

Reclamacions polítiques i solucions urgents

Pelay exigeix la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, i de la consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, com a pas previ a la correcció de la situació. A més, reclama l’acceleració del traspàs integral de la xarxa ferroviària i l’execució immediata de les inversions pendents.

“No es pot tolerar que els usuaris paguin el preu de la ineficiència política mentre les infraestructures continuen deteriorant-se”, subratlla, insistint en la necessitat de trens fiables, segurs i suficients per a totes les poblacions de Catalunya.

Repercussions socials de la crisi

La dirigent adverteix que la manca de millores afecta no només la mobilitat, sinó també l’economia local i la salut mental dels usuaris. Els retards i deficiències diàries generen estrès acumulatiu i dificulten la conciliació laboral i educativa, evidenciant l’abandonament de l’Estat i la urgència de solucions efectives.