Albiach eleva la pressió per Rodalies i acusa el Govern de perdre autoritat i lideratge públic

La conversa pública es desplaça cap al funcionament real dels serveis essencials i cap a la capacitat de les institucions per a respondre quan la ciutadania percep que el sistema no dóna més de si.

L'autoritat qüestionada davant una crisi persistent

La presidenta dels Comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, sosté que el Govern no exerceix el lideratge que li correspon enfront de la situació de Rodalies. La dirigent afirma que l'executiu autonòmic no ha sabut imposar criteri ni marcar una posició clara, la qual cosa ha agreujat una crisi ja coneguda pels usuaris del servei ferroviari.

En una entrevista recollida per Europa Press, Albiach remarca que el Govern «no ha sabut fer valer la seva autoritat» i subratlla que, en la presa de decisions, «no ha tingut ni la primera ni l'última paraula». Al seu judici, aquesta falta de control polític s'acompanya d'errors greus de comunicació que afebleixen la confiança ciutadana.

Un model d'infraestructures desequilibrat

La dirigent dels Comuns situa l'origen del problema en una acumulació de decisions estratègiques mantingudes durant anys. Segons explica, la situació actual és la conseqüència d'«anys de desinversió, de falta d'execució, de prioritzar l'alta velocitat, de plantejar l'ampliació de l'aeroport, i no de com reforcem el tren que usa la majoria».

Des d'aquesta lectura, Rodalies es converteix en el reflex d'un model d'infraestructures que, al seu entendre, ha relegat el transport quotidià enfront de grans projectes, generant una xarxa fràgil i amb dificultats recurrents per a absorbir la demanda real.

Manteniment estructural i pacte estable

Albiach defensa que les respostes excepcionals no poden ser temporals. Reclama que tots els equips de manteniment desplegats de manera extraordinària romanguin de manera permanent i que es consolidi una estructura tècnica estable que permeti anticipar incidències.

A més, proposa reforçar el Pacti Nacional pel Transport Públic amb una composició àmplia que inclogui experts, agents socials i econòmics, partits polítics, el Govern i les plataformes d'usuaris. La dirigent insisteix en la necessitat de reunions periòdiques que assegurin seguiment, transparència i corresponsabilitat.

El debat sobre el traspàs i la gestió fragmentada

En el pla competencial, la presidenta dels Comuns afirma que és necessari «aspirar al traspàs total» de Rodalies. Considera que la separació entre Renfe i Adif no està funcionant i que, lluny d'aportar eficiència, genera més inconvenients que avantatges en fragmentar la gestió i diluir responsabilitats.

Aquesta estructura, segons Albiach, dificulta la resposta davant incidències i complica la planificació integral del servei, la qual cosa repercuteix directament en la qualitat percebuda pels usuaris.

Responsabilitats polítiques 

En referir a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, Albiach evita centrar la crítica en la seva figura personal i afirma que «on cal demanar dimissions sí o sí que és a l'altre costat de l'Ebre». No obstant això, qüestiona el disseny del departament que dirigeix, al qual defineix com una macroestructura poc funcional.

Des dels Comuns es defensa que l'àmbit d'habitatge disposi d'una conselleria pròpia per a guanyar eficàcia i capacitat d'intervenció en un context d'emergència habitacional.

Pressupostos, conflicte social i habitatge

La reflexió política s'estén a l'inici de la negociació pressupostària. Albiach reclama decisions fermes i sosté que «el Govern té massa por a la conflictivitat social», una actitud que, segons denúncia, està dificultant el compliment d'acords prèviament aconseguits.

En relació amb la limitació de les compres especulatives d'habitatge, la líder parlamentària afirma: «El Govern entén el problema i ens transmet que vol fer alguna cosa. Ja tenim un informe que diu que es pot fer i ara tindrem un altre que esperem que vagi en la mateixa direcció».

En matèria habitacional, Albiach defensa que l'executiu ha de construir nous habitatges, però insisteix que, mentrestant, resulta imprescindible regular preus, doblegar les ajudes al lloguer i accelerar la rehabilitació. Adverteix que existeixen barris a Catalunya amb una deterioració greu i, respecte a la llei de barris, fixa com a condició passar de 20 a 40 zones rehabilitades. També reclama que l'administració actuï «d'ofici» en pisos en mal estat per a incorporar-los al parc d'habitatge protegit.