La Cambra de Barcelona vol "peatges" que paguin el manteniment de les carreteres catalanes

La Cambra de Comerç de Barcelona ha reclamat la implantació d' un sistema de pagament per ús, peatge, per garantir el manteniment de les principals vies , en un context marcat pel deteriorament de la xarxa i l'increment del trànsit després de l'aixecament de les concessions.

El Govern de la Generalitat afronta ara un escenari molt diferent del del 2012, quan la campanya No vull pagar es va convertir en un símbol del malestar territorial. En aquell moment, l'independentisme va denunciar que Catalunya suportava la concentració més gran d'autopistes de pagament del país i va presentar els peatges com un greuge comparatiu. La protesta es va estendre ràpidament i va aconseguir un suport transversal, alimentat per la percepció que la ciutadania finançava infraestructures en pitjors condicions que en altres comunitats.

La desaparició dels peatges a l' AP‑7, AP‑2, C‑32 nord i C‑33 el 2021 va semblar tancar el capítol. Tot i això, el debat ha ressorgit amb força. El Govern de Salvador Illa no ha impulsat un model propi de tarifació, però sí que reconeix que l'estat de la xarxa exigeix una solució estable. La Generalitat manté sota la seva gestió els peatges romanents - C-16, C-32 sud, Túnels de Vallvidrera i Túnel del Cadí -, que han experimentat pujades tarifàries a principis d'any.

La pressió europea i el deteriorament de les infraestructures

La discussió s'emmarca en un context europeu en què des del 2024, una directiva comunitària obliga els Estats membres a aplicar algun mecanisme que repercuteixi en els conductors el cost del manteniment d'autopistes i autovies. Espanya n'és una excepció, malgrat que el Govern central va celebrar al seu moment que l'eliminació de peatges suposava un estalvi de 752 milions anuals per als usuaris.

La Cambra de Comerç de Barcelona sosté que la situació actual és insostenible. En un comunicat, ha defensat un sistema de pagament per ús basat en els principis de “qui utilitza paga” i “qui contamina paga”, amb un model homogeni per a tot l'Estat i destinat exclusivament a la conservació i digitalització de les vies.

L'entitat recorda que la supressió de peatges ha provocat un augment notable del trànsit, especialment a l'AP‑7, on alguns trams han registrat increments del 37% en vehicles lleugers i del 55% en pesats en només cinc anys.

A aquest increment se suma el dèficit acumulat en conservació . L'Associació Espanyola de la Carretera estima que la bretxa d'inversió ha passat de 9.453 milions el 2022 a 13.491 milions actualment. Més de la meitat de les carreteres del país presenten un deteriorament greu o molt greu, mentre que la inversió anual efectiva és insuficient per revertir la tendència.

Un debat que torna al centre de l'agenda a Catalunya

Ara el Govern haurà de decidir si impulsa un model propi o si espera que l'Estat defineixi un sistema comú. La pressió de Brussel·les, el deteriorament de la xarxa i l'increment del trànsit obliguen a prendre una decisió els propers mesos. La Cambra de Comerç de Barcelona reclama que el debat s'abordi sense dilacions i amb criteris tècnics, mentre que les associacions d'usuaris temen que qualsevol fórmula suposi un retorn encobert als peatges tradicionals .

L'Executiu català manté obertes les converses internes i no descarta presentar una proposta abans que finalitzi aquest 2026, especialment si el Govern central avança en la transposició de la directiva europea. La discussió sobre com finançar el manteniment de les carreteres torna així al primer pla polític, en un moment en què la mobilitat i la sostenibilitat han esdevingut prioritats estratègiques.