La Generalitat proposa que el català sigui condició per a la renovació de permisos de residència

La iniciativa del Govern introdueix una novetat rellevant: no afecta a la concessió inicial dels permisos, sinó a la seva pròrroga. L'Executiu català defensa que la integració lingüística ha de formar part del seguimiento administratiu dels qui s'acullin al procés extraordinari, sempre dins de paràmetres proporcionals.

D'aquesta manera  ha obert un nou front en la negociació de la regularització extraordinària de persones migrants en plantejar que el coneixement del català s'incorpori com a criteri en la renovació dels permisos de residència. La proposta, registrada com a esmena en el procés legislatiu estatal, cerca reforçar el paper de la llengua pròpia com a eina d'integració i arrelament.

Un canvi en el model d'acolliment lingüístic

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha precisat que el nivell exigit seria l'inicial, amb l'objectiu d'evitar que l'acreditació es converteixi en un obstacle insalvable. El Govern sosté que aquest enfocament s'alinea amb les polítiques públiques d'acolliment i amb la idea que el català actuï com a vehicle de cohesió social.

La proposta es formula en un context en el qual Catalunya ha reforçat en els últims anys els programes de formació lingüística per a nouvinguts, especialment a través dels serveis municipals i de la xarxa de consorcis educatius.

Negociació oberta amb el Govern central

L'esmena s'insereix en la tramitació de la regularització extraordinària impulsada per l'Estat, destinada a persones que ja resideixen al país i compleixen requisits de permanència i absència d'antecedents. El text inicial no contemplava referències específiques a les llengües cooficials, per la qual cosa la proposta catalana introdueix un element nou en la discussió intergovernamental.

El Govern aspira al fet que el català s'incorpori com a indicador d'integració progresiva, sense alterar els criteris bàsics d'accés al procediment. La mesura, de prosperar, obligaria a coordinar sistemes d'acreditació lingüística i a definir com s'avaluarà el nivell inicial requerit.

Demandes de recursos i garanties

Diverses entitats socials han advertit que cualquier requisit lingüístic ha d'anar acompanyat d'un reforç substancial dels recursos de formació i acompanyament administratiu. Reclamen que l'exigència no derivi en desigualtats entre persones amb menys accés a cursos, horaris flexibles o serveis de suport.

El Govern reconeix que la mesura implicaria ampliar l'oferta formativa i millorar la coordinació entre administracions locals, consorcis educatius i entitats del tercer sector. La discussió sobre els recursos serà un dels punts centrals en la negociació parlamentària.

Un debat que transcendeix la regularització

La proposta arriba en un moment en el qual la política lingüística torna a ocupar un espai destacat en l'agenda catalana. L'Executiu considera que la regularització extraordinària és una oportunitat per a consolidar un model d'acolliment que combini drets, obligacions i acompanyament institucional.

El debat continuarà en les pròximes setmanes tant en el Congrés com en el Parlament, on haurà de concretar l'abast definitiu de l'esmena. Si s'incorpora al text final, el català passarà a formar part dels criteris de renovació de permisos dins d'un procés que afectarà desenes de milers de persones residents a Catalunya.