La primera victòria de Pisarello: l'escullen com a candidat el 0,1% dels barcelonins

Sense sorpreses. Gerardo Pisarello serà el candidat de Barcelona en Comú a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del 2027 després d'imposar-se amb el 68,6% dels vots a les primàries internes de la formació. El procés, però, ha estat marcat per una participació rídicula: només 1.046 persones han decidit el lideratge d'un partit que el 2023 va rebre el suport de més de 131.000 votants a les urnes i que aspira a governar una ciutat amb prop d' 1,2 milions d'electors .

L'actual diputat al Congrés encapçalava una candidatura conjunta amb la regidora Carolina Recio, que ocuparà el segon lloc a la llista electoral. Tots dos es van imposar a l'escriptor Bob Po p, que va obtenir el 27% dels suports en una votació que va reunir 1.525 participants, el total del cens intern habilitat per a aquest procés.

Una elecció decidida per un nucli molt reduït

La magnitud de la participació situa el resultat en una dimensió política molt concreta. Els 1.046 vots obtinguts per Pisarello representen menys del 0,1% de l'electorat potencial de Barcelona, una ciutat que compta amb aproximadament 1,2 milions de persones amb dret a vot . La xifra reflecteix el caràcter orgànic de les primàries, però també evidencia la distància entre la base interna del partit i el conjunt del cos electoral a què aspira a representar .

Aquest contrast és encara més significatiu si es compara amb el suport electoral recent de la formació. A les eleccions municipals del maig del 2023, Barcelona en Comú va obtenir 131.581 vots , cosa que li va permetre mantenir nou regidors i consolidar-se com una de les principals forces de l'Ajuntament. En termes absoluts, el suport electoral va ser més de 125 vegades superior al nombre de persones que han elegit ara el candidat .

La dada adquireix més rellevància en observar l'evolució històrica de la pròpia organització. El novembre del 2014, quan Ada Colau va ser elegida per primera vegada candidata a l'alcaldia, van participar 2.385 persones i va obtenir 2.059 vots, equivalents al 86% dels suports. La comparació reflecteix que el procés que va impulsar la candidatura fundacional del projecte va mobilitzar més del doble de participants que les primàries actuals i va atorgar a Colau un suport intern numèricament molt superior al que ara ha rebut uns anys després Pisarello .

La direcció de l'organització ha valorat positivament el desenvolupament de les primàries i el format de candidatures a tàndem, que obliga a presentar llistes conjuntes amb un home i una dona en els dos primers llocs. Aquest model, segons indiquen els comuns, cerca reforçar la paritat i la cohesió interna en la configuració dels equips.

El repte de reconstruir una majoria electoral

L'elecció de Pisarello obre una nova etapa a Barcelona a Comú després del cicle polític liderat per Ada Colau, que va governar la ciutat entre el 2015 i el 2023. L'ara candidat haurà de pilotar l'estratègia del partit en un context polític més fragmentat i amb un escenari electoral obert.

El principal desafiament consisteix a convertir el suport intern en suport ciutadà a gran escala. Tot i que la formació conserva una base electoral significativa, els resultats del 2023 van reflectir un retrocés respecte als seus màxims històrics, quan va arribar a superar els 170.000 vots ia liderar el govern municipal.

Pisarello i el seu equip afronten ara el procés d'elaboració de la candidatura completa, concentrant els seus esforços en els cinc primers llocs i la definició de la proposta política. La configuració de la llista i l'articulació d'una estratègia que connecti amb sectors nous de l'electorat seran elements clau en els propers mesos.

El calendari polític atorga marge fins al 2027, però la designació del candidat marca l'inici d'aquest cicle intern continuista . El lideratge de Pisarello ha estat decidit per poc més d'un miler de persones, una xifra sensiblement inferior a la que va donar suport a Colau a l'origen del projecte i molt allunyada dels més de 130.000 votants que el partit va aconseguir mobilitzar a les urnes.