El Congrés examina l'obligació d'oferir atenció en llengües cooficials a grans empreses
La Llei de Serveis d’Atenció a la Clientela, que garantirà atenció en català, gallec o basc a empreses de gran mida, afronta aquesta setmana el seu anàlisi a la comissió amb esmenes que definiran el seu abast i aplicació.
Els drets lingüístics tornen al centre del debat polític i social a Espanya. La Llei de Serveis d’Atenció a la Clientela, que obligarà grans companyies a oferir atenció en català, gallec o basc a les comunitats on aquestes llengües són cooficials, serà examinada aquesta setmana a la Comissió de Drets Socials i Consum del Congrés. Després de mesos de reunions, esmenes i ajustos, el projecte arriba a un punt crucial que podria marcar la manera en què els ciutadans interactuen amb les grans empreses a tot el territori.
Context i abast de la mesura
La iniciativa neix de l’acord aconseguit entre el Govern i Junts per reforçar la protecció dels drets lingüístics a les comunitats bilingües. La normativa estableix que les empreses amb més de 250 treballadors, amb una facturació superior a 50 milions d’euros o que prestin serveis d’interès general hauran de garantir que els clients puguin rebre atenció en català, gallec o basc, segons correspongui. Des del Ministeri de Drets Socials destaquen que la mesura no pretén imposar càrregues innecessàries, sinó assegurar drets fonamentals. “S’assegurarà l’atenció en l’idioma oficial que es sol·liciti, sempre que l’empresa presti serveis en aquelles comunitats autònomes que disposen de llengua oficial diferent del castellà i la llengua utilitzada sigui oficial en aquella comunitat autònoma”, assenyalen fonts oficials.
En la fase inicial del projecte, el text no contemplava límits geogràfics, fet que va generar intensos debats i va portar a introduir modificacions per acotar l’aplicació només a les comunitats autònomes amb llengües cooficials. Aquesta correcció garanteix que les obligacions s’ajustin a la realitat lingüística de cada territori i evitin interpretacions excessivament àmplies.
Implicacions per a les empreses i els ciutadans
La llei exigirà a les companyies dotar-se de personal capacitat, sistemes tècnics i protocols adequats per atendre en les llengües cooficials, incloent-hi formació específica i adaptació de recursos informàtics. A més, permetrà que les consultes, queixes i reclamacions es presentin en la llengua oficial corresponent, assegurant així el dret del consumidor a ser atès en el seu idioma. “L’objectiu és garantir que els ciutadans puguin ser atesos en la seva llengua oficial, sense que les empreses s’enfrontin a dificultats tècniques o administratives insalvables”, apunten des del Govern.
La mesura no només afecta l’atenció diària al client, sinó que també estableix obligacions en la gestió dels serveis i les comunicacions, reforçant la transparència i la seguretat jurídica en la relació entre empreses i consumidors. Els ajustos introduïts busquen equilibrar els drets lingüístics dels ciutadans amb la viabilitat operativa de les companyies.
Tramitació i pròxims passos
El projecte serà debatut a la comissió el proper dimecres, 29 d’octubre, on els grups parlamentaris presentaran noves esmenes i votaran el dictamen resultant. Un cop aprovat, el text s’elevarà al Ple del Congrés per a la seva discussió final i eventual ratificació. La tramitació d’aquesta llei no només té repercussions legals i administratives, sinó que representa un avanç significatiu en la política lingüística d’Espanya, consolidant l’atenció en les llengües cooficials com un dret reconegut i protegit per la legislació.
Escriu el teu comentari