El TC mantindrà la inhabilitació de Junqueras i altres líders fins a resoldre l'amnistia

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la petició cautelar d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa es converteix en un dels capítols judicials més rellevants de la història recent de Catalunya i Espanya. Amb la inhabilitació vigent, la política catalana continua marcada per un límit legal que condiciona la participació dels seus líders en càrrecs públics, mentre el TC analitza el fons dels recursos d’empara presentats contra el Tribunal Suprem.

Ple decisori al Constitucional

La propera setmana, el TC celebra un Ple que abordarà les sol·licituds cautelars dels líders independentistes, que busquen suspendre temporalment la inhabilitació imposada després de la seva condemna per malversació i sedició relacionada amb el referèndum de l’1-O. Les ponències recauen en jutges de diferents perfils, conservadors i progressistes, que coincideixen a desestimar la petició.

Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, “la mesura cautelar no compleix els requisits per a la seva concessió i suposaria anticipar la resolució sobre els recursos d’empara”. Aquesta decisió reafirma que la inhabilitació continua vigent fins que el TC emeti la seva sentència definitiva, prevista per a l’any vinent.

Context de les condemnes

Junqueras i els exconsellers van ser sentenciats a penes de fins a 13 anys per delictes de malversació i sedició. El Govern de Pedro Sánchez va indultar el 2021 les penes de presó, però va mantenir la inhabilitació. El Suprem va justificar aquesta decisió argumentant que la malversació va suposar “un enriquiment personal o benefici patrimonial”, ja que els fons públics es van emprar per a fins partidistes i no per a interessos individuals directes, afectant a més els ingressos de la Unió Europea, que podrien haver-se vist reduïts en cas d’independència.

La combinació d’indult parcial i manteniment de la inhabilitació ha generat un debat jurídic i polític de gran intensitat, amb ERC i Junts reclamant que els seus líders puguin reprendre funcions públiques mentre es tramiten els recursos.

La fiscalia i el risc de “dany irreparable”

La Fiscalia del TC s’oposa a aixecar cautelarment la inhabilitació, argumentant que mantenir-la no causa un “dany irreparable” i que concedir la suspensió anticiparia la resolució final dels recursos. La doctrina del Constitucional estableix que les penes no es suspenen quan el temps restant per complir supera el període necessari per resoldre els recursos, situació que es compleix en aquest cas.

Influència de la UE i precedents europeus

El paper de la Unió Europea també és determinant. L’advocat general Dean Spielmann va recordar el 13 de novembre que “no és conforme amb el Dret de la UE obligar els òrgans jurisdiccionals nacionals a dictar una resolució absolutòria i a aixecar les mesures cautelars en un termini màxim de dos mesos, encara que el Tribunal de Justícia de la UE no hagi adoptat resolució”.

Aquest pronunciamiento condiciona la interpretació del TC, que ha de garantir que les seves resolucions s’ajustin al marc jurídic europeu i a la normativa nacional, un equilibri de gran rellevància política i mediàtica.

Altres líders implicats

Carles Puigdemont, Antoni Comin i Lluís Puig van recórrer al TC per impugnar la decisió del Suprem de no amnistiar la malversació, sol·licitant cautelarment aixecar les ordres de detenció nacionals. Les seves peticions, encara que admeses a tràmit, s’espera que siguin desestimades de manera similar a les de Junqueras i els exconsellers.

A més, el Ple abordarà el recurs d’inconstitucionalitat del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid contra la llei d’amnistia. Segons fonts jurídiques, aquest recurs serà rebutjat seguint la doctrina del Constitucional, que el juny passat va validar el nucli de la normativa.

Implicacions polítiques i socials

La decisió del Constitucional no només afecta l’àmbit jurídic, sinó que té un impacte directe en la política catalana. La inhabilitació de Junqueras i els exconsellers condiciona la participació d’ERC i Junts en institucions públiques, generant un escenari on les decisions judicials i l’estratègia política s’entrellacen.

Experts consultats assenyalen que “la sentència del Constitucional serà determinant per al futur de l’autogovern a Catalunya i per a la credibilitat del sistema judicial davant la UE”.

Propers passos i expectatives

El TC té ara la responsabilitat de decidir sobre les mesures cautelars mentre prepara la resolució definitiva dels recursos d’empara. En aquest context, la política catalana es manté en estat d’expectativa, amb tots els actors avaluant com afectarà la decisió als escenaris electorals i de representació institucional.

Els líders independentistes esperen que la resolució final permeti aclarir l’abast de l’amnistia i els seus drets polítics, mentre que l’Estat i la UE observen de prop el compliment del marc legal i la coherència de les decisions judicials.