La Junta General Combinada d'Accionistes de Veolia Environnement va aprovar aquest dijous amb més del 99% dels vots la reelecció de Estelle Brachlianoff com CEO del grup fins a 2029 i d'Antoine Frérot com a president del Consell d'Administració, i un dividend en efectiu per a 2025 d'1,5 euros per acció.

Les accions es negociaran sense dret a dividend a partir de l'11 de maig de 2026 i pagable a partir del 13 de maig de 2026, informa Veolia en un comunicat aquest divendres.

Així mateix, es va nomenar Jean-Christophe Taret com a conseller en representació dels accionistes emprats i a Sandra Cortese com a substituta per un període de quatre anys.

La Junta també va aprovar amb àmplia majoria la resta de punts, com els estats financers de l'empresa matriu i els estats financers consolidats del grup per a 2025; la renovació de l'autorització atorgada a la Junta Directiva per a atribuir accions als directius i empleats del grup i als directius de la companyia, i la política de compensació de l'any fiscal 2026.

Veolia supera objectius en 2025 després de l'adquisició del Grup Suez

Veolia reforça el seu govern corporatiu

Després de la integració de Suez Veolia ha apostat per un Consell més independent, divers i amb senyal clar d'alineament entre direcció, empleats i grans accionistes.

La Junta General Combinada ha afermat un model de governança que combina continuïtat en la cúpula i contrapesos interns més alts. La reelecció de Estelle Brachlianoff com a consellera delegada fins a 2029 i d'Antoine Frérot com a president, amb més del 99% de suport del capital, consolida un binomi executiu‑presidencial fort, però sota la supervisió d'un Consell clarament majoritari en consellers independents. 

Al tancament de la Junta, l'òrgan queda compost per 15 membres, dels quals un 75% són independents (sense comptar als representants d'empleats i accionistes emprats), percentatge que situa a Veolia en la part alta de les exigències europees en matèria de bon govern.

La diversitat també emergeix com un dels eixos del nou esquema. Un 46% dels consellers són dones, una proporció que supera els mínims recomanats pels codis de bon govern i que reflecteix la voluntat del grup d'incorporar mirades diferents en la definició de l'estratègia. Entre elles destaca l'exvicepresidenta espanyola Elena Salgado, representant de Criteria Caixa, que ostenta entorn del 5% del capital. La seva presència visualitza el pes dels grans accionistes institucionals en les decisions del grup i reforça el vincle entre el Consell i mercats clau com l'espanyol.

Un altre tret rellevant del model de Veolia és la integració de la veu de la plantilla en la cúspide de la companyia. El nomenament de Jean‑Christophe Taret com a conseller en representació dels accionistes emprats, juntament amb Sandra Cortese com a suplent, aprofundeix en una tradició de governança molt estesa en els grans grups francesos: el treballador‑accionista amb seient en l'òrgan de supervisió. Aquesta fórmula alinea els incentius entre els qui prenen les decisions estratègiques i els qui les executen en el terreny, especialment en un context de transició ecològica que exigeix forts canvis organitzatius.

L'arquitectura d'incentius aprovada en la Junta completa el quadre de govern corporatiu. La renovació de les autoritzacions per a atribuir accions a directius i empleats i la validació de la política de remuneracions per a 2026 reforcen l'ús de la retribució variable lligada tant a resultats financers com, previsiblement, a objectius de sostenibilitat i transformació. 

Veolia ha volgut enviar al mercat un senyal de continuïtat: la creació de valor per a l'accionista, després de l'adquisició de Suez, estarà cada vegada més vinculada al compliment de metes de llarg termini, amb un Consell independent, divers i amb canals formalitzats per a la participació d'empleats i socis de referència.