El Suprem lliga curt als presumptes corruptors d'Acciona: els prohibeix sortir del país

El magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha prohibit sortir del país a Justo Vicente Pelegrini, que fou director d’Acciona Construcción d’Espanya, i a Tomás Olarte, exdirector de la zona nord de la companyia, alhora que els ha retirat el passaport i els ha imposat l’obligació de comparèixer cada quinze dies a la seu judicial per la seva presumpta vinculació amb els tripijocs d’obra pública que s’investiguen en el cas Koldo.

Així ho ha acordat l’instructor en dos autos en què explica que ha adoptat aquesta decisió a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que ha reclamat aquestes mesures cautelars aquest dimecres en dues vistes celebrades al Suprem després que Pelegrini i Olarte compareguessin com a investigats.

En el marc de les vistes, les acusacions populars —liderades pel PP— s’han adherit a la petició del Ministeri Públic, mentre que les defenses han mostrat la seva oposició a l’adopció de les esmentades mesures cautelars.

Puente apunta que "cap de les parts acusadores" ha sol·licitat la presó provisional, "que, evidentment, no podria ser acordada per l’instructor sense aquesta petició prèvia". Al seu parer, es tracta d’una decisió "més que raonable", tenint en compte que la investigació respecte a tots dos exdirectius "tot just acaba de començar" i que de moment no hi ha motius que justifiquin una mesura cautelar d’aquesta naturalesa.

No obstant això, l’instructor sosté que hi ha "indicis" que tots dos excàrrecs d’Acciona Construcción haurien comès presumptes delictes de suborn i integració en organització criminal, per la qual cosa acorda retirar-los el passaport, prohibir-los sortir del país i obligar-los a signar cada quinze dies a la seu judicial.

Pelegrini es va valer de la "indeguda influència" de Cerdán

En el cas de Pelegrini, el magistrat apunta que "consta indiciàriament justificat" que el 16 de setembre del 2015 va subscriure, actuant en nom de la mencionada companyia, un "acord marc de col·laboració empresarial" amb la recentment constituïda Servinabar, "amb el propòsit de concretar-hi diversos processos de col·laboració en relació amb les oportunitats d’obtenir l’adjudicació d’obra pública".

Puente sosté que Pelegrini hauria confiat que "aquestes adjudicacions futures es produirien mitjançant la indeguda influència" que exerciria l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán —"indiciàriament vinculat de manera estreta amb l’empresa Servinabar"— sobre altres investigats del cas Koldo que "ocupaven càrrecs públics decisius en relació amb aquestes contractacions". "A canvi d’això, Servinabar percebria la corresponent prestació econòmica", afegeix el magistrat.

Així mateix, l’instructor assenyala que "en el desenvolupament d’aquests acords van tenir lloc diverses reunions, personals i telemàtiques", entre Pelegrini, Cerdán i el soci principal de Servinabar, Antxon Alonso. I destaca, a més, que "tots o alguns" dels intervinents adoptaven "determinades mesures de seguretat": apagaven els telèfons en les trobades o mostraven en pantalla documents relatius a les obres en procés d’adjudicació.

En aquest sentit, Puente remarca que Pelegrini, en ser preguntat per aquest extrem, no ha aportat "una explicació raonablement acceptable, assenyalant que ho feia únicament perquè Alonso pogués prendre nota dels temes tractats a la reunió (en què, evidentment, el mateix Alonso es trobava present)".

En la mateixa línia, el magistrat subratlla que "servint-se d’aquest procediment, un nombre significatiu d’obra pública va resultar finalment adjudicat a l’empresa Acciona Construcción, actuant aquesta en UTE amb terceres companyies, unions temporals d’empreses en què no s’integrava directament Servinabar, que, tanmateix, subscrivia després els corresponents contractes de prestació de serveis amb Acciona Construcción o amb la UTE corresponent, obtenint, en totes elles, un benefici calculat del 2% respecte a l’import total de l’adjudicació".

Un altre exdirectiu d’Acciona

Pel que fa a Olarte, "director en aquell moment de la zona nord —que incloïa el País Basc, Navarra, La Rioja, Cantàbria i, posteriorment, Galícia—", el magistrat exposa que hauria subscrit, actuant en nom d’aquesta companyia i amb ple coneixement del seu origen i desenvolupament, el dia 19 de desembre del 2018, un Memoràndum d’Enteniment amb Servinabar per desenvolupar l’oportunitat de negoci relativa a la construcció de l’A-68, variant de Logronyo Arrúbal-Navarrete.

L’instructor afegeix que també s’ha acreditat que Alonso es dirigia a Olarte "a fi de reclamar-li els pagaments compromesos en el desenvolupament d’aquesta obra, aconseguint finalment que Servinabar percebés de manera anticipada una quantitat propera als 600.000 euros".

A més, detalla que Fernando Merino, un altre exdirectiu d’Acciona investigat, estava "directament sotmès a les ordres i supervisió d’Olarte", per la qual cosa entén que per "adoptar decisions negociadores rellevants" requeria "el concurs" de l’aleshores director de zona nord.

De Merino destaca que es va interessar davant l’aleshores assessor del Ministeri de Transports Koldo García "per l’obra de Logronyo, finalment adjudicada a Acciona Construcción", cosa que va arribar a aquest últim per l’exdirector general de Carreteres Javier Herrero "amb l’expressió eloqüent: ‘Bingo a Logronyo!’".