El 47è Aniversari de la Constitució se celebra amb mitja Cambra en rebel·lió i màxima tensió

El solemne homenatge a la Llei Suprema se celebra aquest dissabte, 6 de desembre, a Madrid. La jornada es veu aombrada per una profunda divisió en la cúpula institucional i greus disputes entre formacions majoritàries, reflex del complex moment que travessa la política nacional.

Un escenari de màxima divisió

Les Corts Generals celebraran el quarantè setè aniversari de la Constitució de 1978 en un clima de tensió política sense precedents. La presència de personalitats clau com el president del Govern i el gruix del seu Gabinet, la representació del Poder Judicial i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, contrastarà amb la notable absència de més de la meitat dels grups parlamentaris, el que es considera un ‘planti’ institucional. La falta d'aquestes formacions implica que els escons del Saló de Passos Perduts estaran copats per la pràctica totalitat dels diputats i senadors del PP i del PSOE. Els socis d'investidura de l'Executiu, incloent a ERC, Bildu, PNB i BNG, no acudiran a la cita. A ells se suma Junts, la recent ruptura del qual del pacte d'investidura ha disparat la inestabilitat. D'altra banda, la cúpula de Podemos es desplaçarà a Extremadura per a participar en la campanya electoral. Entre les baixes també es troben els diputats i senadors de Vox, els qui han reiterat que “no assistiran a cap acte oficial en el qual no puguin agafar un micròfon i denunciar l'acció criminal i corrupta de l'Executiu”, segons van indicar fonts de la formació.

El fantasma de la investidura fallida

La inestabilitat parlamentària s'ha disparat amb la recent ruptura de l'acord entre Junts i el Govern. Aquest episodi ha condemnat a l'Executiu a enfrontar a una majoria absoluta en contra en la Cambra Baixa, la qual cosa es va evidenciar amb el rebuig a la senda de dèficit. Encara que el Consell de Ministres va aprovar de nou la mateixa senda aquest passat dimarts, la votació prevista per a la setmana vinent corre alt risc. A pesar que Sánchez ha tractat de acostar a Junts aprovant un paquet de mesures de finançament per als ajuntaments i empreses, els de Carles Puigdemont insisteixen que la seva ruptura és ferma, posant de debò perillo el futur dels Pressupostos Generals de 2026. La negativa als pressupostos es dóna per segura, en el que seria el primer revés pressupostari d'aquesta legislatura. Les tensions amb Catalunya, on el Govern insisteix en les seves demandes, es perceben també en l'ambient pre-aniversari.

L'ombra de la Justícia i el 'lawfare'

El curs polític i jurídic de 2025 ha estat marcat per assumptes d'alta litigiosidad que afegeixen pressió a l'esdeveniment. En el centre de la polèmica es troba el ‘cas Koldo’, que ha suposat la presó provisional dels exsecretarios d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, així com el exasesor Koldo García. Un altre punt de fricció és la condemna d'inhabilitació imposada pel Tribunal Suprem al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de dades privades. Encara que el Govern ha acatat la fallada, no ha dubtat a criticar-lo, arribant a evocar el concepte de ‘lawfare’ (guerra judicial) i defensant la innocència de García Ortiz. A això se sumen altres tensions institucionals, com a diversos conflictes d'atribucions entre el Congrés i el Senat, la crisi amb els garbellats de càncer de mama a Andalusia, la sortida del president valencià, Carlos Mazón, després de la DANA de 2024, i l'avançament electoral a Extremadura per la ruptura del pacte PP-Vox.

Detalls de la cerimònia protocol·lària

Els actes commemoratius de la Carta Magna s'iniciaran a les 10.30 hores amb l'hissat solemne de la bandera nacional en la Carrera de Sant Jerònim. Aquest esdeveniment comptarà amb la presència de la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol, el president del Senat, el ‘popular’ Pedro Rollán, i el Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD). A continuació, el comandament de la companyia donarà novetats als presidents, que passaran revista per força. A les dotze del migdia donarà principi l'acte principal en el Saló de Passos Perduts. Abans del tradicional discurs de Francina Armengol, es procedirà a la lectura d'articles de la Constitució per part de nens alumnes de Primària de diferents nacionalitats europees. Així, Paula Martínez Gernhardt i Camilo Cuesta Aschenberg llegiran en alemany l'article 23, que reconeix el dret a la participació política ciutadana. Posteriorment, Gael Camus Nogales i Mariam Belayachi Chaves llegiran en francès l'article 27, que regula el dret a l'educació, i l'acte finalitzarà quan Emma Tutone Montilla recitarà en italià l'article 48, dedicat a la joventut. Una vegada conclòs l'acte central, se celebraran els coneguts 'rotlles' entre polítics i periodistes, i la commemoració s'estendrà amb les Jornades de Portes Obertes del Congrés els dies 12 i 13 de desembre.