Prisa trenca amb el Govern i comença una nova era crítica per a Pedro Sánchez

El panorama polític espanyol viu un gir inesperat en els mitjans. El grup Prisa, històric aliat de l'Executiu de Pedro Sánchez, ha decidit posar distància i assumir un paper crític enfront del Govern. Després d'anys de suport mediàtic, les últimes setmanes han marcat un abans i un després, deixant a Moncloa amb un aliat menys i amb la necessitat de gestionar la imatge sota creixent escrutini.

Una ruptura silenciosa que sacseja Moncloa

La decisió no ha estat casual. Prisa ha observat com s'acumulen escàndols de corrupció i casos d'assetjament que han esquitxat al PSOE, i ha considerat que la seva responsabilitat com a grup informatiu exigeix un canvi de postura. La ruptura amb la narrativa oficial reflecteix un nou equilibri de forces. Mentre abans la companyia exercia un paper de defensa, ara assumeix el de fiscalitzador, la qual cosa col·loca al Govern en una situació de vulnerabilitat mediàtica sense precedents.

El canvi d'actitud s'ha fet evident en les seves principals capçaleres i emissores, on les anàlisis i editorials reflecteixen un to més crític, qüestionant decisions de l'Executiu i posant sobre la taula les tensions internes i les dificultats de governabilitat.

Oughourlian i l'estratègia del grup

Al capdavant del grup, Joseph Oughourlian ha liderat aquesta transformació. La seva mirada està posada a protegir la credibilitat de Prisa i a mantenir la confiança de lectors i oïdors, fins i tot si això implica confrontar a un aliat històric. La decisió també respon al càlcul empresarial de mantenir un discurs complaent hauria erosionat la seva reputació i la relació amb la seva audiència, que exigeix independència i rigor.

En Moncloa, la reacció ha estat de cautela i ajust. Encara que el Govern no renúncia a la seva estratègia d'influència, el distanciament de Prisa obliga a Sánchez a replantejar com es comunica i com gestiona els escàndols que continuen apareixent. La percepció pública de vulnerabilitat de l'Executiu creix a mesura que els mitjans abans favorables es tornen crítics.

Així doncs, l'escenari mediàtic espanyol entra en una nova fase. Prisa abandona el seu paper de suport incondicional i es converteix en un actor que amplifica la pressió sobre el Govern, deixant clar que la lleialtat té límits i que, en política i mitjans, res és permanent.