Tècnics no aconsegueixen recuperar els missatges de l'excap de gabinet de Mazón el dia de la dana: estan esborrats

Tres tècnics de la Direcció General de Tecnologies de la Generalitat (DGTIC) no han aconseguit recuperar els missatges de WhatsApp de José Manuel Cuenca, ex cap de gabinet de l’‘expresident’ de la Generalitat Carlos Mazón, del dia de la dana del passat 29 d’octubre de 2024, segons ha pogut saber Europa Press.

Cuenca ha acudit als jutjats de Catarroja, per quarta vegada, per lliurar la targeta SIM del seu telèfon per inserir-la al terminal que va retornar en el seu moment i accedir als missatges del dia de la riuada.

D’aquesta manera, Cuenca ha complert amb el requeriment que li va efectuar aquesta mateixa setmana la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catastròfica dana del 29 d’octubre de 2024, que ha deixat 230 víctimes mortals.

La jutgessa va demanar a Cuenca que lliurés, tal com es va oferir a fer dilluns passat en el careig amb l’exconsellera Salomé Pradas —tercera vegada que acudia al jutjat—, la targeta SIM del seu telèfon. Així mateix, en la mateixa providència, la magistrada va requerir a la DGTIC que aportés el mòbil de Cuenca i que, amb un tècnic d’aquest departament, en presència del testimoni, es pogués dur a terme davant la Lletrada de l’Administració de Justícia (LAJ) l’accés i el contrast dels missatges.

Cuenca ha accedit aquesta vegada amb un vehicle pel garatge dels jutjats. L’anterior, dilluns, ho va fer a peu i va acabar sent insultat i increpat amb una pancarta que li va colpejar el cap.

Després de lliurar la SIM, els tècnics han intentat recuperar els seus missatges però estaven tots esborrats. Per aquest motiu, s’ha sol·licitat que s’oficiï a la Policia Judicial perquè ho intentin ells, segons ha pogut saber Europa Press.

Així mateix, i després de requerir-ho Compromís —personat en el procediment—, es demanarà com a últim recurs a Meta i WhatsApp, com a empresa, que aportin informació sobre els missatges. A aquesta sol·licitud hi ha accedit prèviament Cuenca.

A la seva sortida del jutjat, l’ex cap de gabinet de Mazón ho ha fet a peu i s’ha aturat a atendre els mitjans de comunicació que l’esperaven a la porta. Ha indicat que “mai” va esborrar els missatges, sinó que “es va perdre informació en un canvi de portabilitat”.

Sobre això, el testimoni ha explicat que va fer “el que qualsevol fa amb un telèfon d’empresa”. “Quan vaig abandonar l’empresa, vaig restablir el telèfon i el vaig lliurar tal com me l’havien donat a mi. Això és tot el que vaig fer”, ha insistit. També ha dit que aquest divendres ha tornat a Catarroja “a col·laborar” i, sobre els missatges esborrats amb Mazón, només recorda que li va informar de la situació d’Utiel.

El mòbil i els missatges

Un informe recent de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i Comunicacions de la Generalitat Valenciana lliurat al jutjat va revelar que el terminal retornat per Cuenca a través del Servei d’Afers Generals i Patrimoni de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència, un iPhone 14 Pro Max 256GB Space Black, havia estat reiniciat abans del seu lliurament a la DGTIC, de manera que totes les aplicacions o dades que hi poguessin haver estaven esborrades.

La jutgessa havia demanat oficiar a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Generalitat perquè digués si resultava factible la recuperació dels missatges de WhatsApp intercanviats el 29 d’octubre de 2024 entre Cuenca i l’‘expresident’ de la Generalitat i, en cas que fos possible, que no els eliminés.

En un informe de la mateixa Direcció General de Tecnologies de la Informació —datat el 27 de desembre i notificat aquest divendres a les parts— s’assegurava que “cap dels terminals corporatius lliurats al senyor Cuenca” havia estat retornat i dipositat en aquest departament. Per això, en aquell moment, assenyalava que era “impossible indicar si és factible la recuperació” dels missatges.

Direcció de tecnologia va demanar el mòbil el 20 de juny

En aquest document, consultat per Europa Press, s’especificava que el 20 de juny de 2025 el Servei d’Afers Generals i Patrimoni de Presidència va traslladar a la DGTIC la sol·licitud de la secretària del president perquè es lliurés al Sr. Cuenca un dispositiu mòbil, on s’indicava que el motiu era que “actualment no li funciona bé el telèfon, es relentitza (sic), se li apaga i no pot tornar a connectar-lo en un temps llarg i la capacitat de memòria d’emmagatzematge del dispositiu és insuficient per a les seves necessitats de treball”.

Aquell mateix dia, la DGTIC va informar el Servei d’Afers Generals i Patrimoni de Presidència que “haurà de retornar l’iPhone que indica que no funciona bé, que seria un d’aquests dos que actualment té proporcionats per la DGTIC, de manera que el puguem reparar i poder reaprofitar”.

En la segona declaració de Cuenca al jutjat, que va tenir lloc el 12 de desembre, l’ex cap de gabinet va negar haver donat cap mena d’instrucció a l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas per part de l’‘expresident’ el dia de la catastròfica dana i va assegurar que els WhatsApp que la investigada havia aportat a la causa estaven “descontextualitzats”.

“A mi ningú no em va encomanar donar ordres a ningú i menys a la consellera”, va declarar Cuenca, a qui la jutgessa va demanar que aportés els seus missatges amb Pradas, a la qual cosa ell va contestar que no podia recuperar-los perquè no tenia còpia de seguretat al telèfon.

Insistit per la magistrada sobre aquest aspecte, el testimoni va al·legar que no anava a aportar el seu mòbil per protegir la seva intimitat, tot i que, finalment, va admetre que es preguntés a la Generalitat si es podien recuperar els missatges amb Mazón i, en cas afirmatiu, que se’l requerís a ell per si donava el seu consentiment per recollir-los.

Davant aquesta declaració i les peticions de diverses acusacions, la jutgessa va demanar a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Generalitat Valenciana que informés de la possibilitat de recuperació dels missatges amb el terminal mòbil corporatiu que tingués assignat Cuenca el 29-O, tot i que la DGTIC va revelar que, després del reinici, el mòbil tenia “la configuració inicial del fabricant”. Avui es determinarà si finalment es poden recuperar aquests missatges.

Declaracions del ‘112’

Durant aquesta jornada també estaven citats al jutjat de Catarroja, com a testimonis, un operador del ‘112 Comunitat Valenciana’ i la supervisora.

El primer a comparèixer ha estat l’operador, que ha indicat que ell va estar de guàrdia durant la nit del 28 al 29 d’octubre i va acabar la seva feina a les 7 hores, de manera que no ha pogut aportar detalls sobre la gestió del dia de la riuada.

Sí que ha comentat que a última hora abans de marxar van començar a arribar avisos per aigües acumulades i un parell de persones atrapades en vehicles, però poca cosa més. També ha comentat que a les 6.40 hores el van trucar des de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) per passar l’alerta a taronja i a les 7 hores va marxar del seu centre de treball.

La coordinadora del ‘112’ va fer el mateix torn de treball. Ha declarat que el dia 29 d’octubre estava de supervisora de sala i que la nit del 28 va ser “normal” fins a les 5.15 o 5.30 hores, quan van començar a registrar-se trucades de vent de la Ribera Alta. Cap a les 6 hores va començar el tema de les pluges i hi va haver avisos de Requena, ha dit.

La gent va començar a trucar al ‘112’ a partir d’aquell moment perquè entrava aigua a les cases i soterranis. En total es van anotar 152 trucades de 5 a 6 hores, quan normalment n’entren entre 70 i 80. També ha indicat que les trucades es van atendre “bastant bé” per la gent que eren. Va augmentar el temps d’espera però ho van resoldre.