Feijóo denuncia el model de finançament de Sánchez amb ERC i reclama un repartiment equitatiu

El debat sobre el finançament autonòmic es converteix en eix central de la política nacional, amb implicacions directes en infraestructures estratègiques, cohesió social i confiança en la gestió de l'Estat.

Un sistema de finançament en la polèmica

El model de finançament autonòmic acordat entre el Govern central i ERC genera un enfrontament directe entre l'Executiu de Pedro Sánchez i els partits de l'oposició, especialment el Partit Popular. Alberto Núñez Feijóo sosté que el sistema vigent afavoreix a la permanència del Govern a costa del repartiment just dels fons públics.

A Lanave (Osca), acompanyat per la número u de la llista del PP provincial, Carmen Susín, Feijóo declara que “els ciutadans han de saber a on va els seus diners perquè el paguen a través dels impostos, i el que estan veient és que els diners de tots consisteix a mantenir al senyor Sánchez en el poder i que el separatisme decideixi a on va els diners del conjunt dels espanyols”.

El líder del PP denuncia que l'acord no contempla el finançament real dels serveis públics i critica la concentració de poder de les comunitats impulsades per acords separatistes, advertint sobre la falta de consens en la resta d'autonomies.

Aragó, exemple de desequilibri territorial

Aragó es converteix en símbol de les desigualtats derivades del model de finançament. Feijóo subratlla que el pacte entre Sánchez i ERC deixa a la comunitat entre les més mal finançades d'Espanya i cita el retard de set anys en la finalització del tram pendent de la A-23 entre Lanave i Sabiñánigo com a evidència del mal ús dels recursos.

“Malgrat aquest increment de la recaptació fiscal, s'ha emès 500.000 milions d'euros de deute públic… i amb tot això Espanya és un dels països de la Unió Europea amb menor percentatge d'inversió real en els pressupostos de l'Estat”, recalca el president del PP, denunciant l'acumulació d'impostos i l'escassa inversió efectiva.

Un model de consens enfront de la imposició política

Feijóo insisteix que el finançament autonòmic ha de negociar entre totes les comunitats i no imposar a través de pactes amb formacions separatistes. Segons afirma, “no es pot fer per la imposició d'un president feble i sense majoria, com és Sánchez, amb el vistiplau del separatisme”.

El PP prepara un acte a Saragossa al costat de tots els presidents autonòmics del seu partit, convocat per l'aragonès Jorge Azcón, per a exigir de manera coordinada la retirada de l'acord amb ERC i la implementació d'un sistema basat en criteris objectius i equitatius. “Li direm al senyor Sánchez d'una forma clara, nítida i educada, però contundent, que retiri el sistema de finançament que vol imposar amb el separatisme”, afegeix Feijóo.

Inversions estratègiques i prioritats nacionals

Feijóo promet que, en cas d'arribar al Govern, les inversions en infraestructures —autovies, ferrocarrils, ports, aeroports i hidràuliques— tornaran a ser una prioritat en els pressupostos de l'Estat. Entre les obres pendents a Aragó destaquen la variant sud d'Osca, la connexió entre l'A-22 i l'A-23, el desdoblegui de trams de la A-21 i la finalització del tram de la A-23 entre Lanave i Sabiñánigo, essencial per a la mobilitat cap al Pirineu.

El líder popular recorda que aquestes infraestructures ja estaven contemplades en els pressupostos i planificació del Govern de Mariano Rajoy en 2018, però actualment sofreixen retards que podrien haver mitigat amb cofinançament autonòmic. “El Govern diu que necessitem quatre o cinc anys més per a finalitzar-les, malgrat que Azcón ha ofert el 50% de la inversió per a completar-les en un termini inferior i el Govern d'Espanya s'ha negat”, denúncia.

Avaluació de l'impacte econòmic del model

L'acord amb ERC no sols afecta l'equitat territorial, sinó també a l'eficiència de la inversió pública i a la confiança dels mercats. La falta d'un repartiment just pot limitar la capacitat de les autonomies per a executar projectes estratègics, frenar la inversió privada i generar incertesa sobre l'ús de recursos fiscals.

Els economistes destaquen que un sistema de finançament basat en criteris objectius, considerant despoblació, dispersió geogràfica i costos reals dels serveis, és essencial per a garantir la sostenibilitat de les polítiques públiques i la competitivitat regional.

El paper d'Aragó com a motor de desenvolupament

Feijóo elogia la gestió del president aragonès Jorge Azcón i subratlla la seva capacitat per a atreure inversions i gestionar els recursos públics amb eficiència. “Azcón ha demostrat que es pot governar sense excuses i sense mentides, sense dividir ni crispar i perquè ha demostrat que és capaç de posar a Aragó dins de les prioritats de tots els inversors del món”.

El líder del PP considera que la continuïtat d'Azcón és clau per al desenvolupament de la regió i que el seu èxit podria replicar en l'àmbit nacional, servint com a exemple de com un govern responsable i orientat a resultats pot equilibrar la política amb l'economia. “El millor que li pot passar a Aragó és que el president Azcón continuï liderant la política autonòmica perquè llavors Aragó serà imparable i el canvi a Espanya també serà imparable”.

Repercussions polítiques i socials

Més enllà de la inversió i la gestió d'infraestructures, el debat sobre finançament autonòmic toca directament la cohesió social. La percepció de inequitat en la distribució de recursos pot generar tensions entre territoris i afectar la confiança ciutadana en l'Estat.

Feijóo planteja que un model just i transparent no sols corregeix desigualtats, sinó que enforteix la governança democràtica i la legitimitat del sistema, especialment en comunitats amb desafiaments demogràfics o dispersió geogràfica significativa.

Perspectiva nacional

El debat sobre el finançament autonòmic col·loca a Espanya en un punt crític de la política territorial. La confrontació entre el Govern central i l'oposició, centrada en l'equitat i el control de la despesa, reflecteix la necessitat de redefinir criteris objectius per al repartiment de recursos i garantir la sostenibilitat de serveis públics essencials.

La postura de Feijóo apunta a consolidar un model basat en consens i eficiència, enfront d'acords puntuals que prioritzen l'estabilitat política sobre l'equitat territorial i econòmica.