Pedro Sánchez es mostra orgullós de la imatge d'Espanya a la cimera de l'OTAN

 

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha tret pit de la bona organització de la cimera de l'OTAN i en particular dels resultats aconseguits durant aquests dos dies, que han complert les expectatives que s'havia marcat el Govern per a aquesta cita.

 

Des de Moncloa s'havia reivindicat que la cita seria històrica i, un cop acabada sense contratemps, Sánchez ha posat en valor la "magnífica" organització, que han reconegut els caps d'Estat i de Govern assistents, així com el secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg.

 

Al seu parer, això ha de fer sentir "orgullosos" tots els espanyols, ja que a més "augmenta el prestigi del país i enforteix la política exterior d'Espanya".

 

En aquest sentit, Sánchez ha reivindicat en roda de premsa al final de la cimera que aquest gran fòrum internacional ha servit a Espanya per projectar la imatge d'un país "modern, solvent i compromès amb la pau i la seguretat internacional", coincidint amb el 40è aniversari de la seva adhesió a l'OTAN.

 

El president també ha aprofitat per agrair l'"esforç" dels organitzadors i donar les gràcies a la ciutadania pel seu "exemplar comportament" davant les "incomoditats" que ha generat la celebració de la Cimera. "Els madrilenys i les madrilenyes han demostrat una vegada més la seva gran capacitat d'acollida", ha celebrat.

 

A Moncloa, no amaguen la seva satisfacció pel resultat de la cimera i destaquen que així ha estat reconegut per tots els aliats. A més, fonts governamentals asseguren que l'ambient dins de la sala de reunions ha estat molt bo, amb una clara sensació de "unitat i cohesió" aconseguida gràcies al "treball preparatori previ".

 

Segons destaquen, ia hores abans que la cita arrenqués formalment aquest dimecres es va produir la primera bona notícia, amb l'acord entre Turquia, Finlàndia i Suècia que va facilitar que Ankara aixequés el veto a l'entrada dels dos països nòrdics a l'Aliança.

 

Després d'això, els aliats van donar llum verda durant la primera jornada de la cimera a l'adhesió de Finlàndia i Suècia, que es produirà previsiblement en uns mesos una vegada completat el procés de ratificació als 30 estats membres i que en el cas d'Espanya el Govern s'ha compromès a fer per procediment parlamentari d'urgència.

 

INCLUSIÓ DEL FLANC SUD

 

Les bones notícies van continuar amb la publicació de l'esperat Concepte Estratègic, que defineix les amenaces per a l'OTAN durant la propera dècada i les vies per fer-hi front. A més d'identificar-se Rússia com l'amenaça més gran i d'assenyalar-se per primera vegada la Xina, s'ha inclòs el flanc sud, una de les principals reivindicacions de l'Executiu.

 

Els aliats admeten que "el conflicte, la fragilitat i la inestabilitat a l'Àfrica i el Pròxim Orient afecta directament la nostra seguretat i la seguretat dels nostres socis" i reconeixen que la situació de fragilitat d'aquests països, inclòs el Sahel, "brinda terreny fèrtil per a la proliferació de grups armats, incloses organitzacions terroristes" a més de facilitar la ingerència dels "competidors estratègics" de l'Aliança, en referència a Rússia i la Xina.

 

Per ara, ha explicat el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, no s'està parlant de fer cap missió als països del sud, encara que podria ser el cas en un futur. "En aquests moments no és el cas, no hi ha una amenaça militar a la nostra frontera sud", ha incidit.

 

Així mateix, també ha volgut deixar clar que el fet que s'esmenti el flanc sud, que abraça des del Pròxim Orient, el nord d'Àfrica i el Sahel, no s'ha de veure com una cosa ofensiva. "No es tracta que es vegi de forma ofensiva cap a ningú", ja que "l'OTAN no és una aliança ofensiva, sinó defensiva" que existeix "per donar resposta a amenaces no per anar cap a cap país", ha defensat.

 

LA IMMIGRACIÓ COM A EINA DE PRESSIÓ

 

L'altre gran èxit que reivindica el Govern pel que fa al contingut del Concepte Estratègic és la inclusió de l'ús de la immigració i del subministrament energètic com a eina de pressió cap als aliats.

 

En concret, el document assenyala que els “competidors estratègics (...) interfereixen en els nostres processos i institucions democràtics i apunten a la seguretat dels nostres ciutadans a través de tàctiques híbrides”. En concret, "realitzen activitats malicioses al ciberespai i l'espai, promouen campanyes de desinformació, instrumentalitzen la migració, manipulen el subministrament d'energia i fan servir la coerció econòmica".

 

Pedro Sánchez s'estrena a l'OTAN amb una bandera al revés

Referent a això, el Govern ha evitat en tot moment esmentar països en concret però ha incidit que el mateix que ha passat al flanc est, on Bielorússia va fomentar la tardor passada l'arribada d'immigrants del Pròxim Orient a països veïns dins de la UE o Rússia ha interromput el subministrament del gas, podria passar al sud, on es troben precisament el Marroc i Algèria.

 

CEUTA I MELILLA

 

Els darrers dies també s'havien generat expectatives que el document pogués fer alguna menció concreta a l'estatus de Ceuta i Melilla dins de l'Aliança. Les dues ciutats autònomes estan formalment fora del paraigua aliat d'acord amb el que estipula l'article 6, però el Govern ha defensat sempre que en cas de veure's atacades els aliats estarien del costat d'Espanya.

 

En aquest sentit, el Concepte Estratègic deixa clar que l'OTAN defensarà "cada centímetre de territori aliat" en un intent per "preservar la seva sobirania i integritat territorial" per "prevaldre sobre qualsevol agressor".

 

El Govern va posar especial èmfasi que el document reconegués la defensa de la integritat territorial "dels aliats" i no la integritat territorial aliada, deixant així clar que la delimitació la marca l'ordre constitucional de cada país, segons han explicat fonts governamentals, encara que l'Executiu es manté que ja no hi havia "el menor dubte" respecte a la protecció de les dues ciutats autònomes.

 

Tot i això, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha tornat a recordar que l'activació de l'article 5 de defensa col·lectiva no és automàtica sinó que depèn d'una "decisió política", assumint que és el Consell de l'Atlàntic Nord, el principal òrgan de presa de decisions dins de l'Aliança, que ha de decidir si el bloc respon o no a hipotètics atacs sobre el territori dels Estats membre.

 

Per Sánchez es tracta d'una polèmica "més artificial que real", ja ha subratllat que Ceuta i Melilla "són Espanya". En qualsevol cas, ha reivindicat que el nou Concepte Estratègic que surt d'aquesta cimera "deixa ben clar" que es defensarà "cada centímetre" del territori dels països que pertanyen a l'OTAN.